Set que haurien de ser onze...

Són notícia en aquests darrers dies i amb tota seguretat ho seguiran sent en els dies venidors. Van presentar-se el passat dimarts dia 3 a les Corts Generals, pel ministre d'hisenda i funció pública, el senyor Cristobal Montoro; són els popularment anomenats comptes públics de l'estat, i oficialment, "Presupuestos Generales del Estado".

Números i més números per tal de fer funcionar el país i que podeu consultar en part o en la seua totalitat punxant en aquest enllaç: PRESSUPOSTOS

Jo no sóc economista, però sí que sé interpretar alguna xifra bàsica com aquesta. Si els habitants del País Valencià representem l'11% de la població espanyola, no està gens clar que només ens corresponga el 7% de totes les inversions o dit d'una altra manera, cada valencià rebrem 150 euros, quan hauríem de rebre'n 217 per estar a la mitjana.

Aquestes xifres, un 4% menys del que seria la mitjana (del 7% a l'11%), crec que vénen a demostrar, i puc estar errat, que el Govern Central no ens vol, malgrat tot el que puga "maquillar" el senyor Moragues delegat de M. Rajoy. I si no ens volen, és perquè estan dolguts en haver perdut el govern de la Generalitat. Situació que, lamentablement, ens porta a no poder abandonar els darrers llocs en el rànquing d'inversió territorialitzada.

"I si no vols caldo, dues tasses" diuen al meu poble. Si l'any passat la inversió per habitant al País Valencià es va situar a una distància de 66 euros respecte a la mitjana estatal, enguany, una volta més de rosca, i aquesta distància augmenta fins als 67 euros.

No em queda més remei que afegir-me a les reaccions que va provocar entre els dirigents de la Generalitat Valenciana aquest projecte de llei de Pressupostos, indignació, malestar i cabreig. Només una constatació més, si al País Valencià rebérem una inversió equivalent al territori autonòmic que més pot rebre, aquest any obtindríem 1500 milions d'euros més.

No sé quin és el criteri general de distribució de diners des del govern central, se m'escapa als meus coneixements, però sembla que aquest repartiment es fa de manera arbitrària o, ficats a malpensar, partidista, massa partidista.

La falta de pes polític del País Valencià en el territori espanyol és més que evident i l'aprovació d'aquests pressupostos poden arribar a traduir-se, digueu-me si voleu alarmista però és el que arribe a pensar, en una continuïtat de la decadència econòmica, de l'emigració dels joves per buscar treball o la liquidació o pèrdua del sistema financer.

I malgrat totes aquestes realitats, aquella altra, totalment incomprensible i de la que ningú em dóna raó: com és possible que després del menyspreu infringit pels successius governs del PP i de la gran quantitat de càrrecs electes imputats d'aquell partit al nostre País, el PP continue sent el partit més votat?

Cal trencar els tòpics i anar més lluny, a més a més d'alegres, hospitalaris, expressius i festers, cal lluitar, cal defensar amb força, cal alçar la veu, per aconseguir recuperar allò que ens correspon per justícia, només així farem realitat, farem valdre, allò pel qual lluita el nostre govern autonòmic i que queda reflectit en aquest vídeo: ORGULL, realçar i recuperar la passió de ser valencians, malgrat tots els entrebancs dels senyors Rajoy i Montoro.