Dilluns de l'Àngel.

 No és massa conegut amb aquest nom, però el dia d'avui, conegut més popularment com a dilluns de Pasqua, dia de festa en la majoria dels països europeus i en algunes comunitats espanyoles, entre elles la nostra, tot i no ser un dia de precepte, amb obligació de participar de la missa, pot ser considerat com una de les festivitats civils amb un rerefons religiós, més importants del calendari anual.

En realitat es tracta del segon dia de l'octava de Pasqua, que ve a ser com un llarg diumenge que es perllongue vuit dies, en el que, per l'església, cada dia és "Dia de Pasqua". Si ens centrem en el nom d'aquest dilluns, "de l'àngel", el trobarem lògic, ja que va ser precisament un àngel qui, en el sepulcre, va anunciar a les dones que Jesús hi havia ressuscitat.

Tot i que per moltes persones significa el final de les minivacances, aquesta jornada més que de festa és de no treball, de retorn a la normalitat, siga física o mental. Ben bé ho diu el nostre refranyer: "Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral."

Jo, que per circumstàncies familiars aquest any no he gaudit d'una "Pasqua fora de casa" he dedicat part del matí a la lectura, i res millor en aquests dies que rellegir un llibre dedicat a la divulgació de la religiositat popular de les nostres terres, del qual alguns bons amics en són autors i que porta per títol "Romerias, peregrinaciones y rogativas de la provincia de Castellón", editat i difós per la Fundació Dávalos·Fletcher, fent realitat la finalitat d'aquesta, promocionar i difondre la cultura.

I vet per on, la primera de les romeries de les més de 150 referències que podem arribar a conéixer a l'obra, és la romeria dels infants o festa del rotllo de l'Alcora, que tot just es celebra hui, dilluns de l'àngel i que manté un dels costums en la presència dels Angelets o "romers del braçat", xiquets fins als tres anys que participen vestits per a l'ocasió d'angelets, amb túnica, capa, aletes de colom i corona, representant la innocència dels infants.

De segur que a l'Alcora a banda de la creença que sosté que si un xiquet recull el rotllo tres anys seguits, no li passarà cap desgracia, seran molts els qui recorden que el dia del rotllo és, no cal dir-ho, el dilluns de Pasqua, el dilluns de l'Àngel. Fins i tot, no sé si encara serà així, però abans sí que ho era, aquells infants que s'acostaven a recollir el rotllo vestits d'angelet, no en rebien un sinó dos.

"Angelets del cel, baixareu a Pasqua, ous i caragols I fulletes de carrasca. Tic, tic, al vicari bon pessic. Toc, toc, al vicari bon calbot. El vicari cassoleta trau els ous per la bragueta. El vicari s'ha perdut per la font de la salut". CANT

Així diu la lletra de la solispassa de l'Alcora, que igual que a altres pobles com Benassal, Sant Mateu, Albocàsser, Morella, Artana o Betxí, es basa en el ritual cristià de benedicció de les cases el Dissabte Sant, amb l'objectiu de protegir les cases i els habitants contra les malalties i els atacs de l'enemic i que a la capital de l'Alcalatén, el senyoriu concedit pel rei Jaume I als Urrea, terra dels dos castells: Alcalatén i Llucena, es recorda i canta hui, en baixar de Sant Cristòfol.

Una festa molt popular, la del rotllo de l'Alcora, en un dilluns molt especial, el de l'Àngel i un llibre del tot recomanable per trobar motius més que sobrats per seguir apreciant la cultura de les nostres terres castelloneres.