La ciutat

La ciutat

divendres, 30 de març del 2018

"Fer les mones"- "Fer la mona": Qüestió de matisos...


 A les cinc i quart de la vesprada del passat dimarts dia 20 va arribar la primavera, demà dissabte 31 serà la primera lluna plena després de l'equinocci, i per tant, demà passat serà el diumenge de Pasqua de Resurrecció; com a conseqüència directa hui, és Divendres Sant.

Antigament a Castelló, el Divendres Sant començava amb un viacrucis solemne i silenciós de bon matí, i a la tarda tenia lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les set paraules, que de vegades era fet per algun predicador famós. Era el dia de la processó del Sant Soterrar, dia de dol absolut, de silenci sepulcral, ple de pràctiques i supersticions populars: no es podia fer cap tipus de treball, ni tan sols escombrar, les dones gràvides podien curar nafres, es podia endevinar el futur o portava sort fer caritat als pobres. Tampoc ningú menjava carn aquest dia, era el dia més solemne de tota solemnitat

Però tot evoluciona, i malgrat que allò del "via crucis" pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seua crucifixió i sepultura es manté en algunes esglésies de la ciutat, negant-se a desaparèixer i la processó del "Sant Soterrar" sembla haver reviscolat en els darrers anys, tot i que amb veus crítiques per la necessitat de retornar a l'origen "del silenci", el fet de "no poder fer res" o "fer caritat" sembla ha passat a la història, de manera que allò que continua viu en aquests dies és el fet de fer les maletes per fugir de la ciutat, o la tradició de "fer les mones".

"Fer les mones" és una cosa i una altra molt diferent és "fer la mona". Mentre la primera locució porta el fet de pastar, la segona s'associa a fer el ridícul espantós.

I justament això, fer "la mona" defensant allò que és del tot indefensable, és el que es desprén de la segona intervenció de la senyora Carrasco, en la sessió plenària del nostre Ajuntament de la vesprada d'ahir debatent sobre la necessitat d'una finestreta única i sobre el que ella anomena "caos en la gestión de las fiestas por parte del bipartito".

Fa pocs dies va ser el portaveu adjunt del Partit Popular, el senyor Pérez qui va tracta d'embolicar la situació, fet que ja va ser motiu del meu comentari en aquest mateix blog el passat dissabte dia 24, repetint ahir la jugada la portaveu del grup municipal, i és que o no s'adonen o no volen adonar-se.

Pense que la senyora Carrasco i el senyor Pérez són molt intel·ligents i coneixent la realitat, els resulta fàcil tergiversar-la, pensant que políticament es pot ser molt rendible tot i faltar a la veritat, embolicant, enfrontant i tractant de dividir, aprofitant l'ocasió que indirectament els "ha regalat" la difícil i gens agradable situació a la qual ha hagut de fer front el Consell Rector del Patronat de Festes.

Vet per on, en realitat el que estan fent és, en lloc de "fer les mones" que és el que tocaria ara en aquests dies previs a la Pasqua, "fer la mona", sense fer gens de gràcia.

I és que, senyora Carrasco, tal com ja vaig comentar-ho en el seu moment, després d'escoltada i revisada la seua INTERVENCIÓ  li dic que allò que Vosté diu no és cert. Jo no sóc intervinent de la Federació de Colles. Jo no els represente, entre altres raons, perqué no puc. Forme part del Consell Rector a títol personal a proposta de l'alcaldessa i ratificat per l'assemblea. Una altra cosa és que siga membre d'una Colla. Els estatuts vigents ho deixen ben clar: 4 membres elegits per la presidència i ratificats per l'assemblea, i punt. Ho sóc jo com haguera pogut ser-ho un membre d'alguna confraria, grup de ball o de teatre, i de ser-ho, diria Vosté que aquell representa als grups de ball, confraries o actors? A què no, puix això.

No embolique i no mentisca, no "faça la mona" i creguem, "faça les mones", que és més tradicional, castelloner, divertit i profitós. Bona Pasqua tinga Vosté i tots nosaltres!!!

dijous, 29 de març del 2018

Delicatessen tradicional: llesquetes amb ou.


Aliment fi i exquisit, menjar selecte, producte de qualitat, per molts anys van ser el gust del poble, producte d'una cuina de subsistència generosa, molt generosa en temps d'escassesa.

Fàcils de preparar juntament amb el plat de cullera, les reparadores sopes de pa o d'all, de sabor intens, per molts anys van donar al pa nostre de cada dia, el protagonisme en els dies de fred, les unes, les sopes i de festa, les altres, les llesquetes.

Llesquetes, diminutiu de la paraula llesca, d'origen preromà, fent referencia a una porció prima de pa tallada de banda a banda. La locució "llesca d'ou", així, actuant com un sol mot, no té el seu significat com a suma dels dos elements, no es tracta de mesclar pa i ou, si més no dóna un nou concepte, que segurament va nàixer per aprofitar el pa dur, per fer-lo més mengívol en aquells temps en què res es llançava i tot s'aprofitava.

Nascudes possiblement en un convent de monges, allà pel segle XV, per omplir l'estómac i alleujar el dejuni de carn imposat en època quaresmal, prompte van convertir-se en el postre, en la delicatessen, més preuada en temps de Setmana Santa, i per extensió, van prendre també protagonisme a les festes del Nadal, i escampant-se després a tot l'any.

La llet, els ous i la canella són ele elements principals que arrebossant la llesca del pa el fan tou abans de fregir-la amb abundant oli i endolcir-la amb sucre o mel. Aquesta, podríem dir, és la recepta tradicional, però com tot evoluciona, hui en dia, podem trobar-nos llesquetes amb ou farcides o arrebossades amb xocolata o vi negre, per no parlar d'aquelles variacions més agosarades com són les de vermut, café, crema, iogurt, orxata, caramel·litzades, veganes,de baileys o amb tomata i sardina, de petit suisse o d'escabetx de gerd.

Tot i que no crida massa l'atenció que el seu origen fóra monacal, sí que resulta curiós que sent aquestes dates de la Setmana Santa unes de les més assenyalades de l'any litúrgic, dies de recolliment i abstinència, siguen l'arnadí, els bunyols, les mones i sobretot les llesquetes, els postres millors de la cuina tradicional valenciana.

I no tan sols aquest és un postre típic de la Setmana Santa valenciana i espanyola, existeixen també en altres països versions més o menys semblants, cas del "pain perdu" a França, les anomenades "rabanadas" a Portugal o les famoses "french toast" americanes, que amb diferències mantenen la mateixa idea, reutilitzar el pa dur, fent-lo humit i passant-lo per la paella, amb resultat d'un producte potent per assimilar l'energia necessària per a fer front a una jornada de treball o festa.

Concebudes per ser menjades al dia o com a màxim l'endemà, són l'antítesi de les conserves, i per molts anys va ser el postre més entranyable i integrat d'aquesta setmana que ara estem vivint, per ser un aliment del poble i relativament econòmic, tot i que hui les podem trobar a la carta de postres dels millors restaurants.

I és que la vida està plena de xicotets plaers, exquisideses que, de vegades, no gaudim amb el temps que mereixen. Descobrir alguns d'aquests regals pel paladar ens fa sucumbir als seus encants.

Temptadores, cruixents i saboroses, jo us convide a fer-ne cinc cèntims d'aquest aliment calorífic, que de segur us ajudarà a preparar el vostre cos per a passar aquests dies de festa d'una manera molt, molt dolça.

dimarts, 27 de març del 2018

Salut, seguretat i participació.



Castelló es fa gran, no només pel que respecta als anys que la ciutat assoleix en la seua nova ubicació, després del trasllat de la muntanya al pla, allà pel 1252, fa així ja més de 766 anys, si més no també per la mitjana d'edat dels veïns, així podem veure que tot i situar-se per davall de la mitjana espanyola en quasi 4 punts, el nombre de persones grans, majors de 65 anys, que viuen a la nostra ciutat es situa al voltant del 17%, en xifres aproximades uns 29.000 veïns.

Això fa que en els darrers anys vaja prenent cada vegada més protagonisme un nou paradigma de l'envelliment, que es coneix amb noms tan diferents com, envelliment saludable, bon envellir, envelliment competent, amb èxit o actiu.

L'Organització Mundial de la Salut defineix aquest concepte com un procés per optimitzar les oportunitats de salut, participació i seguretat per millorar la qualitat de la vida de les persones a mesura que anem envellint.

En definitiva, l'objectiu primer d'aquest envelliment actiu serà que les persones a la vegada que ens anem fent grans, mantinguem una activitat física, social i mental participant en activitats recreatives, de voluntariat, culturals, d'oci o educatives cada dia de l'any, aconseguint un estat de benestar i a ser possible, garantir independència, participació, dignitat i atenció.

En aquesta línia la regidoria de gent major, encapçalada per l'edil M. Carme Ribera impulsa fins a 8 àrees diferents d'intervenció amb iniciatives destinades a millorar la situació social i personal de la gent gran, per millorar la qualitat de vida i promoure en definitiva el benestar.

De totes elles destaca la promoció de l'envelliment actiu i saludable i dins aquesta àrea a més a més dels diferents tallers d'interpretació i expressió teatral i els de cos i ment en moviment, destaquen els tallers d'estimulació col·lectiva, coneguts amb el modern nom de "Brain Factory", amb un programa que pretén ajudar a mantenir en forma l'instrument més valuós i potent que les persones tenim: el cervell, treballant aspectes bàsics com la memòria, la capacitat resolutiva, el llenguatge, l'orientació espacial, i les habilitats de càlcul i atenció.

Malgrat que els tallers d'estimulació cognitiva per aquest 2018 van haver de demanar-se a la fi del 2017 i que els grups estan ja treballant des del passat mes de febrer, la bona notícia és que sembla van a incrementar-se les activitats per donar resposta a la gran demanda existent amb la creació de dues noves iniciatives, una que es desenvolupa els dimarts i dijous a la vesprada al Centre Columbretes amb tallers per a l'expressió dels sentits, el descobriment d'emocions a través dels contes, la ment en moviment, l'humor, la creativitat i els jocs amb la memòria" i, l'altra impartida a les associacions Azahar i Madre Vedruna, basat t en el programa 'Brain *Factory', en col·laboració amb la Societat Espanyola de Neurologia, incloent-hi exercicis variats de neurofitness, càlcul amb àbac, relaxació i benestar.

Si a tot açò li afegim excursions I visites culturals, gal·la de Sant Valentí, Bodes d'Or, horts d'oci, intercanvis culturals intergeneracionals, campanyes esportives, aules de tercera edat o grup de teatre de majors, trobem una ciutat, la nostra, amigable per l'envelliment actiu amb una clara incidència amb la salut, seguretat i participació ciutadana de la gent que ja superem els 60... Una bona iniciativa que cal donar a conéixer i de la que tots podem gaudir!!!