Bou embolat i Magdalena.

 No conec encara el contingut bàsic del programa oficial de festes de la Magdalena que està elaborant-se per part de la Junta de Festes. Desconec si hi haurà alguna novetat en relació a l'edició anterior, però he sentit rumors que apunten a un increment dels anomenats "festejos populars" on el protagonista és el bou, a celebrar al recinte de l'avinguda d'en Pérez Galdós.

I és que, sembla que l'empresa taurina SMP encarregada de gestionar els darrers tres anys aquest tipus d'espectacles, amb vaques, retalladors i altres menesters, per desavinences amb l'empresa gestora de la plaça de bous, va desistir seguir organitzant aquelles manifestacions, agafant el testimoni una nova empresa, Medatauro, que després de no aclarir-se amb els empresaris de la plaça de València, han decidit apostar fort en el seu debut a Castelló.

I quina direu ha estat la principal novetat que s'anuncia? Doncs allò que anuncien com a homenatge a les tradicions de la Comunitat i que no és altra que la programació de "bou embolat", amb un concurs d'emboladors a celebrar la vesprada-nit del Pregó amb la participació de 10 quadrilles d'emboladors, amb 10 bous de la ramaderia de German Vidal, l'anomenat "senyor dels bous" de Cabanes.

Jo no estic en contra del bou embolat, però si totalment a favor d'un pobre animal innocent i noble com camp altre. Reconec que a Castelló i sobretot als pobles del voltant hi puga haver molta afició i tradició per aquest tipus d'espectacle, però els temps estan canviant i la relació amb els animals, també els bous, ha canviat en els darrers anys i pràctiques comunes fa uns anys, hui són considerades lascives per una part de la societat.

No em serveix allò que s'escolta en múltiples ocasions que les festes populars de bous són un signe cultural de la societat castellonenca. No, no estic d'acord i que allò de "l'embolà del bou" és cultura. Segons aquesta nova teoria de la cultura, el més intel·lectual de tots serà aquell que és capaç d'eixir del "rabo" i tallar la corda...

No dic que amb el bou embolat es maltracte l'animal, però de segur que es torna neguitós i no se li fa cap bé. Ja m'agradaria que tots nosaltres tinguérem el mateix comportament del bou, fugir del perill de les masses i defensar-se de les agressions.

Malgrat aquestes opinions personals el que jo vull criticar hui és que la Junta de Festes aprove la incorporació d'aquest tipus de festejos dins el Programa Oficial. La controvèrsia sobre els temes públics, incloses les tradicions més o menys discutibles, no han de tenir cabuda dins un Programa Oficial de Festes i més encara si aquella actuació és privada, lucrativa i no de gestió pública.

La diversitat sociocultural, que pot suposar la festa del bou embolat s'ha de respectar. Allà cadascú amb les seues creences, però que a més a més, aquesta activitat lucrativa, aparega com a acte "oficial" dins el programa de festes, a mi, em sembla massa agosarat.

0,25% no és cert!!!

 Com ve sent habitual en els darrers anys, arribats a les darreries del mes de Gener, el Director General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministeri d'Hisenda, el senyor Juan José Herrera Campa, m'ha remés una carta, amb text calcat a la de l'any anterior, on se m'informa sobre la revalorització de la meua pensió, que, com tots aquells que com jo sou pensionistes sabreu, aquest any, igual que els darrers anys, en teoria, sofrirà un increment del 0,25%, d'acord amb el que disposa el Reial Decret 1079/2017 de 29 de desembre passat.

Deixant a banda que no feia cap falta que se m'informara d'aquesta pujada, de la qual tots els mitjans de comunicació fa unes setmanes ja van fer-se ressò, i que, en realitat, la pujada suposa la pèrdua d'un punt percentual en el poder adquisitiu, doncs l'IPC ha pujat 1,2% en tot el 2017, el que voldria jo fer públic és que, això, la pujada del 0,25% pel 2018, no és veritat.

I és que tot i ser incomprensible, els pensionistes a més de seguir suportant mensualment l'impost que grava la renda de les persones físiques, totalment injust perquè els ingressos de la pensió no ho són pel rendiment del treball, perquè aquesta pensió generada al llarg de la vida laboral ja va ser sotmesa a l'IRPF, i perquè que en cas d'haver de tributar s'hauria de fer com a rendiment de capital mobiliari amb una fiscalitat menor, a més a més, com dic i podeu comprovar a les vostres cartes, també aquest IRPF novament puja en aquest 2018.

Així que fem números: per aquest 2018: Una pensió X a la que se li apuja un 0,25% i a la vegada se li aplica un 0,03% més d'IRPF que l'any anterior, en realitat suposa un 0,22% de pujada real i si considerem que l'IPC ha estat el 2017 de 1,2%, el resultat final és una pèrdua del 0,98% per aquest any.

No fa massa anys que sóc pensionista, però les circumstàncies i el Govern han volgut que d'ençà que ho sóc, cada any l'increment "oficial" de la pensió m'ha suposat un 0,25% invariable, mentre que any rere any l'IRPF ha anat pujant acumulant-se ja un 0,08% i l'IPC un 3,9%, el que suposa a hores d'ara i des que vaig accedir a la condició de jubilat haver-hi disminuït el meu poder adquisitiu en un 3,23%, en haver-se incrementat la meua pensió un 0,67% (0,75%-0,08%) i suportat un IPC del 3,9%. Voleu dir que això és de justícia?

I més encara si és veritat allò que no fa massa dies vaig llegir a la internet, que la retenció de l'IRPF no se'ls aplica a la tercera part del sou dels alts càrrecs polítics del mateix Govern, ni als senyors i senyores parlamentaris i senadors, ja que es considera aquella part del sou com indemnització per cobrir despeses pròpies del càrrec. No cobren també ells del mateix estat com jo? Així, crec és de justícia que se m'aplique a mi el mateix percentatge de l'IRPF que a ells, no trobeu?

Sé que fins i tot hi ha orquestrada una campanya "no oficial" per retornar sense obrir les cartes rebudes des de la Secretaria d'Estat de Despeses, al considerar una burla allò que suposa la hipotètica pujada. Jo no l'he tornada, he preferit obrir-la i deixar al descobert la mentida. No amics, no hi ha pujada, els pocs euros que veureu de més al final del mes no us donaran per poder comprar el mateix que tot just compràveu fa un any, eixa és la realitat.

Mentre les pensions no es revaloritzen per sobre dels preus anem malament, reduir la capacitat de compra dels pensionistes és reduir-nos l'estat de benestar. I mentre el govern que seguisca rescatant autopistes...

"Els Carmelos" del Raval... temps per venir futur.

El Convent de la Mare de Déu del Carme, de l'Ordre dels Carmelites Descalços, situat al Raval de Sant Fèlix, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, pels seus valors històrics, artístics, i arquitectònics.

Les obres de l'Església iniciades el 1929, no van finalitzar fins a la primavera de 1942. L'edifici es va construir seguint els plànols de l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos amb les aportacions al disseny realitzades per l'arquitecte Alfonso Garín en la part superior i les voltes, constituint l'únic edifici d'estil neoclàssic a la ciutat.

Presideix la nau central una imatge de Verge del Carme, obra de Octavio Vicent, beneïda en 1949 i situada en un camerino, decorat amb pintures de 1952 de Rafael Cardells, en les quals apareixen els quatre sants més cèlebres del Carmel: Sant Elies, Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu i Santa Teresina.

L'església està plena de tresors artístics, tal vegada el més conegut i volgut la imatge del Nen Jesús de Praga, obra de l'escultor carmelita germà Francisco del nen Jesús, deixeble de Mariano Benlliure; al costat d'aquest els frescs de Ramón Català, o els retaules de San José i Santa Teresa, datats de la dècada dels anys 60, així com les relíquies de diversos sants carmelites.

El conjunt monacal està format a més de per l'església, avui parròquia, per l'edifici conventual, que va arribar a les dècades dels 60, 70 i 80 del segle passat, a ser seminari i col·legi concertat, col·legi Sant Joan de la Creu. 

Amb la crisi de les vocacions la comunitat de monjos residents en el convent va anar reduint-se dràsticament, arribant a estar formada solament per tres frares i despareixent als inicis d'aquest segle.

Des de l'any 1986 el solar i edifici, -5.311 metres quadrats-, estava qualificat com a zona dotacional, docent i religiosa; no obstant això, després de l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana de l'any 2000, els terrenys van ser novament requalificats, obrint-se a urbans, amb la possibilitat d'edificar, per vendre habitatges a la zona.

L'any 2008 l'ajuntament, va aprovar un programa urbanístic que projectava la demolició de l'edifici religiós per construir, sobre el solar, uns 30 habitatges repartits en dos blocs de baixa edificabilitat, per assumir part de les reivindicacions presentades pels veïns de la zona. No obstant això amb l'anul·lació del PGOU el procés va quedar paralitzat.

Fa ara just un any, l'ordre dels Carmelites Descalços va arribar a un acord per convertir-se en agent urbanitzador per al desenvolupament del denominat Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució 18 UE-R segons un nou PGOU

Just ara i amb el nou Pla General de la Ciutat quasi enllestit, sembla que es reactiva el projecte modificant de forma substancial la idea inicial, en apostar de forma decidida per un nou jardí públic a la zona de l'avinguda Caputxins i, incloure el manteniment de l'edifici d'estructura claustral annex a l'església,  modificant el contracte de programació de la unitat d'execució 18 UE-R, concretant- se en un Pla de Reforma Interior .

S'obre ara una nova etapa en aquesta història que ha de concretar els usos, amb noves condicions d'ordenació, que amb manteniment de l'edifici d'estructural claustral annex a l'església, ha de definir les condicions d'edificabilitat dels blocs residencials previstos i de l'edifici conventual per destinar-lo a ús terciari, tot i que en principi siga per a ús de la pròpia orde religiosa. 

Guanyarem qualitat de vida els veïns? Modernitzarem aquesta part de la ciutat? Tindrem nous espais comunals? Podem fer-nos il·lusions? Temps per venir futur...