Anem de neteja.

Al fet de treure la brutícia, les taques o els elements estranys que alteren un objecte, al fet de deixar-lo net, l'anomenem en la nostra llengua netejar, i a l'acció concreta li diem neteja. Per tant, entenem per neteja el procés d'eliminació de qualsevol resta o material estrany, orgànic o inorgànic, present a una superfície a la qual s'adhereix.

El manteniment i neteja dels elements públics d'una ciutat, comprén entre d'altres el servei de neteja dels elements decoratius urbans, escultures, fonts, bancs, edificis, façanes, jardineres, etc. garantint el seu manteniment.

I vet per on, en aquest 2017, a més a més d'una més que necessària neteja de la casa consistorial, duta a termini al llarg de mig any, amb el tractament i aplicació entre d'altres de la tècnica del làser de les zones més sensibles com cornises, capitells o ornaments florals, l'ajuntament de la nostra ciutat, també ha procedit, en aquests darrers dies, a encarregar i fer efectiva la neteja d'un element poc visible si m'apureu, però molt volgut pels castellonencs, la figura de sant Cristòfol que, des del 1957, i al llarg de 60 anys, ha presidit l'entrada de l'edifici municipal.

Corria l'any 1957 quan l'ajuntament va encarregar a la família de marbristes castellonencs Cabedo, que per aquells anys havien esculpit el "peiró" de l'ermita de Sant Jaume de Fadrell, la creació d'unes altres peces per engarlandar uns espais públics, un Peiró, una creu de terme per ubicar-la al passeig de Lledó, del qual vaig parlar en aquest mateix blog, en l'entrada del passat 8 de gener, en complir-se 60 anys de la seua col·locació, els escuts de la façana i laterals de l'edifici municipal, i la figura de Sant Cristòfol, per ocupar la xicoteta fornícula de la part superior de la porta d'accés a l'edifici consistorial.

Aquesta figura que representa el sant màrtir d'Àsia Menor, el patró més antic del nostre poble, el patronatge a Castelló es remunta al segle XVII, pel fet miraculós de salvar, mitjançant la seua intercessió, el poble de l'epidèmia de pesta, fou modelat per l'aleshores jove escultor Eduard Cabedo Claros, que ja despuntava en aquest difícil art de treballar en pedra calcària.

Però el temps no passa debades per ningú, i de la mateixa manera que la colomassa, nius i altres restes d'aus, van anar embrutant i degradant l'estimada escultura, també el marbrista-escultor va anar carregant-se d'anys, fins a arribar al 2017 en què, aprofitant l'adequació i rehabilitació de tot l'edifici i la disponibilitat del senyor Cabedo, s'ha procedit a la neteja i, novament, Sant Cristòfol presideix l'accés a la casa de tots.

No sóc tècnic en neteja però supose vist el resultat final que aquella no haurà estat senzilla i que haurà necessitat emprar distints mètodes per l'eliminació de la brutícia, per aconseguir el resultat final, que ha suposat l'eliminació de tot allò que resultava nociu tant en l'àmbit estructural com estètic.

Neteja mecànica?, de làser?, química? Siga com siga l'obra i amb ella tot el simbolisme que recorda, torna a lluir amb tot el seu esplendor, i malgrat que estic segur són molts els veïns que tot i haver acudit en moltes ocasions a l'ajuntament, mai s'han adonat d'aquesta xicoteta estatueta que destacava sobre els seus caps, també hi ha uns altres, entre els quals m'hi trobe que ens sentim contents i orgullosos d'aquesta acció, d'aquest treball, i que Sant Cristòfol, 60 anys després de la seua creació i de la mà del seu creador, torne a ocupar el seu lloc.