Per la dignitat del camp...

 La dignitat d'un ofici la dóna el qui el desenvolupa amb les seues accions i també la societat que reconeix el valor de què li dóna el primer.

En aquests dies de setembre, com sempre passa, apareixen notícies esperançadores sobre la recuperació dels preus en origen de la propera campanya de la taronja, però després, també com sol passar totes les campanyes citrícoles des de fa un bon grapat d'anys, el preu final no arriba per cobrir ni tan sols les despeses principals.

Ara resulta que per aquesta propera campanya "els analistes" justifiquen d'entrada un augment del preu degut diuen, a la disminució més que possible, de més d'un 30% de la collita, de manera que l'augment, en cas de ser real, suposarà també una nova disminució, i això si serà una realitat fàcilment comprovable, en ser les despeses de producció les que són, independentment dels quilos de fruita recollits.

D'una manera o l'altra la realitat és que el llaurador de la Plana, és ja una espècie en extinció, i les terres conreades cada vegada, cada campanya, cada any, són menys perquè no són rendibles de cap manera.

D'una banda la llaurança és una professió que en l'actualitat de cap manera dona per viure i així cada llaurador, propietari o ajornalat, fa el possible perquè els seus fills no entren en aquesta professió i, d'altra, aquells propietaris que, majoritàriament ho són per herència familiar, i sense ser llauradors mantenen les terres per fidelitat, tot i que no busquen ja beneficis, guanyar "alguna perreta", si almenys cobrir despeses, es veuen també abocats a l'abandonament en comprovar, any rere any, revés tras revés, el que el manteniment dels horts en producció els hi suposa.

Açò no hi ha govern que ho arregle i malgrat que cada dia hem de menjar, i que aquest majoritàriament ha d'eixir de la terra, aquesta al nostre terme, no té mans que la treballen. On anirem a parar? El futur agrícola de la Plana castellonenca està negre, massa negre...

Si no es dignifica el treball del llaurador i si no s'aconsegueixen preus dignes, com diuen al Raval, a la taronja li queden "dos telediaris". Pot fins i tot arribar a "maquillar-se" la realitat, poden haver-hi, com hi estan havent, titular de grosses lletres: “ El severo descenso en la producción de cítricos valencianos dispara su precio. La futura cosecha de mandarinas bajará un 29,8 % mientras que la de naranja lo hará un 28 %” , però el futur de la campanya citrícola, m'agradaria estar errat, serà igual o més roín que en els darrers dos, tres o cinc anys...

I mentrestant seguirem veient amb tristor com horts de Ramell, Taxida, la Donació, Almalafa o Fadrell van caient en l'abandonament i la llenya és la protagonista. De no ficar-li remei prompte es perdrà una herència que ens ha arribat des de ben antic. La realitat ens diu que ni les autoritats sembla que tenen ganes de salvar el camp, ni els comerciants de fer cap canvi; el nostre camp no es mereix aquesta desatenció...