No te la deixe, no, no i no!!!

"Yo no te dejo marchar / porque me noto que tiemblo / que se me agotan las pilas, / que se me oxidan los sueños". Així comença una cançó, "Yo no te dejo marchar", de la cantautora canària Rosanna que forma part del seu àlbum recopilatori "8 lunas!" publicat el novembre del 2013.

Però no, no vull jo hui dedicar aquest escrit a parlar ni de Rosanna, ni a aquella recopilació discogràfica en concret. Si inicie l'escrit amb aquella referència és perquè m'ha vingut a la memòria en llegir als mitjans locals la negativa del senyor president de la Diputació del meu poble, de Javier Moliner, a qui considere una persona tot i que no afín, sensata, d'aprovar el trasllat en comissió de serveis, d'una funcionària de la diputació castellonenca a l'ajuntament de Castelló.

I és que, en quedar vacant la direcció de l'Oficina de Planificació Econòmica de l'ajuntament després de l'acomiadament de Juan Angel Lafuente, va obrir-se per part del consistori, el passat mes de maig una convocatòria per a la provisió del càrrec que havia de realitzar-se en comissió de serveis, dirigida a funcionaris de carrera del grup A1 que presten servei en qualsevol administració pública.

Acabat el termini de presentació de candidats i efectuades les corresponents valoracions sembla que la puntuació més gran se l'emportava la Cap de secció de Relacions Internacionals i del Gabinet d'Integració Europea de la Diputació, Carmen Vilanova, que va presentar-se voluntàriament a la convocatòria per cobrir la plaça, amb una finalitat més que lícita d'obtenir una millora laboral i personal.

Ara, en què el regidor delegat de personal de l'ajuntament, el senyor Lorenzo, anuncia que la senyora Vilanova és la persona proposada, el senyor Moliner es nega a aprovar la comissió de serveis necessària per a incorporar aquesta funcionària, de manera temporal, al servei municipal, és a dir, es nega a què la funcionària puga assolir millores laborals i personals, justificant-se dient que la diputació necessita tot el seu personal i que "no hi ha cap intenció de prescindir d'un funcionari que està treballant en un servei tan important".

Vist des de fora, tot açò tindria un cert sentit si es donara el cas que ajuntament i diputació "foren del mateix color", PP, PSOE o qualsevol altre, però "de la mateixa corda", de manera que s'entendria, encara que poguera costar, que per a la diputació fora, aquesta funcionària, totalment insubstituïble. Però, no, no és el cas, és ben sabut que la Diputació és feu del Partit Popular i l'ajuntament del bipartit PSOE-Compromís, i que per tant, tot pren, vist des de fora, un caire totalment diferent.

Sembla "una rebequeria", un entrebanc, una traveta, el que vol ficar el senyor Moliner a la senyora Marco, com si es tractara d'un joc infanti de pilota, de futbol i, el propietari de la mateixa si no guanya el partit, no la deixa als companys i se l'emporta a casa impossibilitant la continuació del joc.

Senyor Moliner, puc estar errat, però aquesta, la seua postura, de ficar bastons a les rodes, que porta pinta d'acabar als jutjats, no diu res a favor seu. Recapacite, la planificació estratègica de la diputació no deu estar per damunt dels interessos i drets laborals de les persones, en aquest cas d'una funcionària. La política i els polítics, de qualsevol institució i tendència, no ha de xafar a les persones, ha d'ajudar-les a aconseguir millores en tots els àmbits, només així millorarà la ciutat i amb aquesta la província sencera.