La ciutat

La ciutat

dissabte, 30 de setembre del 2017

Banderetes...



 
"Quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam-nos ves orient, e ploram de nostres uils, e besam la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta"

Així descriu Jaume I, en el Llibre dels Fets, la rendició de la ciutat de València i la incorporació definitiva de les nostres terres a la corona d'Aragó.

Com a valencià i des d'un punt de vista històric no puc negar que la senyera és també meua i amb ella m'identifique plenament. Com a Espanyol i d'acord amb el preceptuat a l'article quart de la Constitució espanyola tinc una bandera, la d'Espanya, formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella on la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles i que incorpora l'escut d'armes i, en l'actualitat, emblema dels Borbons al centre.

És costum estés que a les diferents manifestacions que al llarg de l'any tenen lloc al nostre poble per defensar la llengua, la televisió pública autonòmica, l'educació, o altres reivindicacions, apareguen algunes banderes, siguen senyeres o espanyoles.

El passat dia 19 la manifestació convocada a Castelló en defensa de la llibertat del poble català per exercir el vot i decidir el seu futur i en contra de les detencions de càrrecs públics de la Generalitat germana van poder veure's desplegades multitud de senyeres i banderes independentistes.

Avui, aquest matí i per defensar la unitat d'Espanya a la plaça Major hi ha hagut, com en altres llocs del territori nacional, i convocada per la "Fundación para la defensa de la nación española", DENAES, una altra manifestació. Ara, eren les banderes constitucionals nacionals les protagonistes. Una manifestació que es feia i anote textualment "contra els sediciosos colpistes".

No prendré partit en aquesta ocasió. No vaig assistir a la manifestació primera ni tampoc a la de hui, perquè estic convençut que només calen arguments i no emocions. Desconec si la manifestació del passat 19 tenia autorització, però he llegit que la d'aquest matí, convocada per España Unida, no tenia la preceptiva autorització del govern.

La primera per l'assistència a títol personal de diferents regidors de l'equip de govern municipal va donar peu a què l'oposició els acusara de "catalanistes i independentistes", la de hui ha hagut de suportar uns incidents desagradables, que també l'oposició ha emprat per indirectament acusar a l'Ajuntament de facilitar-los. La unitat i el respecte sembla que s'han perdut a Castelló, i tot val per fer mal..

Ara, fa uns moments, he aprofitat la bona vesprada per a passejar pel centre i, en eixir de casa, novament una sorpresa, són molts els balcons i finestres on oneja l'ensenya nacional, amb un clar missatge, sentir-se espanyols, manifestar-se per la unitat del territori nacional. 

Que voleu que us diga? M'ha semblat com quan el passat campionat Mundial de futbol, però ara ho veig amb més por, doncs  i l'enfrontament ja no és unitari i esportiu en un front comú, l'odi entre el veïnat pot ser més que evident i, això, no m'agrada.

Unitat i respecte han de ser els valors que predominen al nostre poble i el diàleg i la sensatesa allò que han de buscar els governants. No busquem culpables, però si voleu la meua opinió, ni el Govern Central ni la Generalitat Catalana en aquesta ocasió han encertat la proposta.

La Constitució és el marc legal, però de la mateixa manera que la societat ha evolucionat en els darrers 40 anys, la llei també ha d'evolucionar i s'ha de poder escoltar al poble que, en definitiva i per majoria sempre tindrà la raó.

Senyors de l'oposició i veïns espanyolistes, no vulguem "estar a les caigudetes", siguem lògics i coherents, no busquen confrontacions, estimen vostés també la senyera del rei Jaume I, si realment són i se senten també valencians. Orgullosos de pertànyer a una terra única amb una gran cultura, història i tradició al nostre darrere.

divendres, 29 de setembre del 2017

El galliner...



Llegint i escoltant les notícies més recents relacionades amb l'àmbit local i autonòmic, no puc més que pensar en què el galliner està revolt. Resulta que ahir la sensatesa i el sentit comú sembla van absentar-se de la sessió plenària que a partir de les 10 del matí van celebrar les Corts Valencianes en la sessió de control al President Puig, tensant-se durant el torn de preguntes del PP davant les respostes donades per les Conselleres de Sanitat i Justícia en relació a l'anterior gestió del diputat Zaplana acusant-lo de fer contractes a dit amb la Púnica i de l'acusació indirecta a la diputada Sansegundo de la crema de documentació en Ciegsa, fet que va desencadenar l'airada protesta en la bancada del PP i la intervenció de la síndica Bonig a qui, inicialment, el president Morera no va concedir la paraula. Amenaces, acusacions i insults van ser els protagonistes d'uns moments tensos. El galliner novament estava revolucionat...

I és que quan el galliner entra en revolta, les gallines van a la seua i el gall passa a ser mut, sord i ronc i el soroll del mateix galliner tot ho pertorba. És l'hora de les venjances entre iguals, és el moment en què una gallina protesta perquè el gall la xafa, és el moment en que la gallina vol ser gall o vol situar-se al pal més elevat mentre una altra s'oposa al fet que aquella ocupe el lloc de privilegi, és tot un guirigall...

La confusió generada per "ses senyories", pels representants del poble Valencià, reunides al Palau de Benicarló, tots parlant al mateix temps, sense escoltar-se, increpant-se els uns als altres, escridassant-se descortesament i acusant-se fins i tot de "mafiosos", pot, fins i tot, acabar als tribunals. Preocupant, molt preocupant l'actitud d'uns i també dels altres. Sr. Morera, de Vosté depén no caure en els paranys...

I si al matí la tensió va centrar-se al saló central del Palau dels Borgia, a la vesprada va traslladar-se a la sessió del plenari de l'ajuntament de Castelló que es celebrava a la casa consistorial. En aquesta ocasió els motius eren diferents però les conseqüències van resultar quasi calcades, més del mateix, un doble confrontament PP i Govern, en aquest cas municipal, per qüestions d'ús de la llengua i de la possible eliminació o reubicació de la Creu del Ribalta.

Novament el galliner va esvalotar en el moment en què, sense estar permés, una dona present entre el públic va aixecar la seua veu per donar les gràcies al regidor del PP senyor Pérez per fer la seua intervenció en castellà, amb un "gràcies" contestat per aquell que, va ser censurat pel senyor Garcia, portaveu de Compromís, mitjançant un tweet, retret pel regidor del PP en la seua següent intervenció i provocant que, per al·lusions, el regidor Garcia, isquera a matisar que "mentre el PP riga les gràcies per les queixes en l'ús del valencià, el problema de la llengua no tindrà solució al nostre País.

I aquest fet, només va ser l'aperitiu, el gros de la revolta del galliner va venir en el punt del despatx extraordinari en què es tractava la moció presentada pel PP i recolzada per Ciutadans per què la Creu del Ribalta es mantinguera en aquell lloc, tema que més va tensar la sessió i en el que el públic dividit evidenciava la seua postura amb aplaudiments en acabar les intervencions dels diferents regidors, obligant a l'alcaldessa a recórrer al reglament del plenari per recordar que no podien fer-se cap tipus de manifestacions d'aprovació o reprovació per part dels assistents.

El galliner continuava revolt. Mentre des de l'equip de govern s'insistia que la Creu és símbol d'exaltació de la dictadura, des del grup popular s'instava a reconsiderar la postura. Frases com "cal complir la llei" o "Vostès confonen amnistia en amnèsia" d'un costat o "recorden que la persecució religiosa és un delite d'odi" en un altre, van portar com a conseqüència que, novament, el plenari fóra interromput per uns instants per un dels assistents que, amb advertències i amenaces, va abandonar el saló de manera enèrgica. Trist, molt trist...

Al matí a les Corts i a la vesprada a l'Ajuntament, al matí a València i a la vesprada a Castelló, van viure's uns minuts surrealistes amb els respectius galliners cloquejant pels quatre costats, embolicat en un revol considerable i infantil que, estic segur, no beneficia, ara ni mai ningú.

dijous, 28 de setembre del 2017

Una de cal i una altra de sorra...



No entraré en la polèmica si la cal és el positiu i la sorra el negatiu o és tot just a l'inrevés, ja que en el fons el que vull destacar en aquesta reflexió de hui és l'alternança entre dues "notícies" que, mostrant-les tal com són, i nascudes en el si de la Generalitat Valenciana en els darrers dies, presenten a parer meu, un aspecte positiu la primera i, tot seguit la segona, un aspecte totalment negatiu i desencertat.

Destacava en el darrer comentari fet en aquest mateix blog el passat dimarts 26, el gran encert del reclam que la Conselleria d'Educació de la Generalitat, havia posat en marxa per dignificar la nostra llengua, el valencià i demostrar a tothom que està viu, que hi ha molta gent que el parla i que per tant, és de tots i totes, amb la finalitat darrera d'incrementar el prestigi social de la llengua, apel·lant a una nota que tant pot ser interpretada com d'amor o d'amistat "Construiré mil ponts, mil vegades, sols per estar amb tu". Campanya que em fa sentir orgullós de tenir el valencià com a llengua oficial i vehicle de comunicació per qualsevol aspecte de la vida diària. Efectivament, no em cansaré de repetir-ho, tot un encert. La Conselleria i la Generalitat en definitiva havien aconseguit donar una de cal.

Però poc he tardat a trobar-me amb una gran decepció. Tal vegada fins i tot puc no "haver entés el joc", però la campanya que hui mateix he pogut veure per promocionar un dels actes commemoratius programats per la Generalitat pels nou dies de festa al voltant del 9 d'octubre, diada dels valencians, concretament la trobada el proper diumenge 1 d'octubre a les 12 del migdia al Palau de la Generalitat amb el mateix rei Jaume I, representat per l'humorista suecà Eugeni Alemany m'ha semblat del tot xarona, grollera, de mal gust, mancada de gràcia i sobretot de distinció.

Res tinc contra Alemany a qui considere un gran showman, humorista i gran professional de les arts escèniques, però la manera de presentar-nos al monarca més important de la història del nostre País, i com aquest ens convida a través del VIDEO a conéixer sa casa, el Palau de la Generalitat, i amb ella la història de la nostra terra crec, sincerament, no ha estat gens ni mica un encert. En definitiva així aconseguim donar una de sorra.

Que els actes al voltant del 9 d'octubre siguen de reivindicació i, principalment de festa, no ha de donar peu a què la figura del rei siga tractada tan a la lleugera, emprant un vocabulari, un valencià, amb el que alguns com jo mai ens identificarem o barrejant història i actualitat sense cap gràcia i amb molta "coentor" amb mal gust.

Accepte no sense matitzacions que els valencians tenim una manera descarada de ser i que la història ens ha deixat molts autors i actors carregats de sàtira contra el poder; em venen a la memòria Bernat i Baldoví o Xavi Castillo o Monleón, però els valors icònics de la identitat valenciana no mereixen aquest tracte.

Senyor Puig President de la Generalitat, crec, amb tot el respecte, que si volem com Vosté diu, enfortir la unitat de tots els valencians per aconseguir les reivindicacions, allò que com a poble ens mereixem, la campanya reivindicativa de l'amor i amistat envers la llengua i aquells que l'entenen, coneixen o parlen ha estat molt més que encertada, a la vegada que, el vídeo promocional de l'actor Eugeni Alemany recorrent les estances històriques del Palau i el seu popular sentit de l'humor, poc digne a parer meu, tindrà un efecte contrari al proposat, desanimant als valencians i valencianes a participar d'aquesta farsa.

L'entusiasme per avançar, per considerar amb total normalitat la llengua valenciana com a vehicle de comunicació -la de cal-, es balanceja amb la preocupació i vergonya que podem arribar a sentir en veure el vídeo amb la caricaturització de la figura cabdal del Rei, -la de sorra-. Així tot el que avancem per un costat ho retrocedim per un altre. Aprendrem algun dia?