Iniciativa intel·ligent

La ciutat de Castelló pertany des de fa ja uns quants anys a la Xarxa de Ciutats Intel·ligents, RECI, aquelles com Valladolid, Vitoria, Logroño, Santander, Barcelona o Madrid i així fins a una trentena, que busquen oferir a la ciutadania un creixement sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la recerca constant de la dinamització econòmica, tres pilars fonamentals pel progrés dels pobles.

Tal vegada dins d'un d'aquests tres pilars, concretament del que busca aconseguir una ciutat respectuosa amb el medi ambient, s'emmarca la campanya de la qual vaig assabentar-me ahir mateix i que no sé si fa temps s'ha posat en marxa o, al contrari, es tracta d'una iniciativa recent.

Es tracta d'un projecte identificat en la bona imatge de la ciutat, instant als veïns a aconseguir que els nostres parcs i jardins siguen un lloc on els animals que hi viuen es troben "a gust", sense pors i sense cap tipus d'hostilitat. I més concretament, en aquest cas, el que se'ns demana és que siguem respectuosos amb els ànecs que conviuen amb nosaltres.

Per això, i amb col·laboració amb la xarxa "amigos con hogar Castellón", plataforma ciutadana sense ànim de lucre que té com a objectiu la lluita per un món millor dels animals, fonamentalment gossos i gats, i de "la brigada de protección animal" de la policia local UPROMA, s'ha editat un xicotet fullet on se'ns adverteix i recorda que la ciutat massa sovint es converteix en un entorn hostil pels animals en general i en concret pels ànecs, ja que en massa ocasions, el primer impuls en veure solts pels parcs aquests animals, és el d'interactuar amb ells per jugar, agafar-los i tocar-los, el que sense adonar-nos-en genera situacions d'estrés incompatibles amb l'equilibri i benestar d'aquestes aus.

Amb el lema "un pato no es un juguete" se'ns convida a respectar la distància sense interferir en els seus moviments, a no assetjar-los ni tocar-los, ni menys encara apropar els nostres gossos per espantar-los i fer-los fugir, sense parlar d'aquells incívics que volen caçar-los per ficar-los a la paella, pe allò que tot l'any, però sobretot a l'estiu, "l'arròs amb pato", o arròs de marjal, és espectacular.

Una bona iniciativa popular i intel·ligent que ens recorda que la millor interacció amb els animals que hi viuen lliures al nostre poble, jardins, parcs i places, coloms i tortugues i ara, ànecs, és l'observació. Que lluny em queda aquella imatge que fa uns anys vaig tenir ocasió de veure a una ciutat holandesa, una fila de cotxes aturats perquè una família d'ànecs va decidir creuar d'un costat a l'altre del carrer. També això és educació.

I per acabar a més a més de demanar-vos respecte, civisme i implicació amb la campanya i lamentant que la informació editada estiga en castellà, almenys la que m'ha arribat a mi, no sé si també estarà en valencià però em tem que no, us deixe una corranda que vaig escoltar fa anys a un marjaler de la Plana i que ve ara com anell al dit i diu així: "Quan veig un arròs en ànec / els ulls em fan llumenetes, / però més me'n fan, morena, / en mirar els teus ulls negres".