Becadeta d'estiu

 Tot i que diu la dita popular que "becadeta d'agost emborratxa més que el most", el cert és que des del passat dia 21 ja estem en l'estiu i que hui mateix comença el seté mes de l'any, el juliol, més de sol i de vacances i que, ací, a l'hemisferi nord, acostuma a ser el mes més calorós de tot l'any i que convida a fer la becadeta, becaina o migdiada més que mai.

I és que la becadeta, aquells minuts després de dinar, en què estant asseguts, amb inclinació del cap feta involuntàriament per l'efecte de la son, fem una dormida curta, en són per la gran majoria dels mortals, com estar al cel.

I ja se sap que si açò ocorre a l'estiu a l'ombra d'una figuera o d'un emparrat d'alqueria, la sensació de benestar és incommensurable, il·limitada. De segur que molts de vosaltres haureu experimentat aquesta comoditat tan senzilla.

Tanmateix aquells que per una raó o l'altra no podem fer becaina sota la figuera, gràcies al senyor Christian Prudhomme, director de la 104a edició del "Tour de France", la carrera ciclista més important del món, els seus col·laboradors, patrocinadors i retransmissors, i als comentaris que diàriament i en rigorós directe, a l'hora de la "siesta" i de la mà de Carlos de Andrés i "Perico" Delgado, des de hui mateix i fins el diumenge 23 i a través de "Teledeporte" el canal de televisió espanyola en obert de temàtica esportiva, podrem, com tots els anys des de'n fa un bon grapat ja, endormiscar-nos mentre els esforçats ciclistes lluiten, en molts casos, per aconseguir uns minuts de glòria.

I malgrat que el cos humà, segons diuen els científics, està dissenyat per dormir a la foscor, ara, a l'estiu, sembla que la teoria trontolla i, al migdia i sobretot després d'un bon àpat, els ulls se'ns tanquen irremeiablement, més encara amb el sonsoneig i la monotonia dels ciclistes tragant quilòmetres per desconegudes carreteres.

I és que la becadeta d'estiu és un dels costums espanyols més saludables i reparadors pel cos, ja que segons sembla, el canvi de temperatura provoca un major cansament i fatiga, de manera que feta aquesta, les energies semblen renovades.

Però amics, no cal passar-se'n. Tot i que la retransmissió de les etapes del Tour són llargues, en algun cas més de 3 hores, el temps ideal per fer la becaina no ha de passar dels 30 minuts, doncs es corre el perill "d'aixecar-se de la cadira tot endolorit", malgrat que per algunes persones l'ambient agradable que els hi dóna la conversa entre Carlos i Perico ens afavorisca l'arribada de la son.

I com les persones som rars, també hi ha alguns que pensen que aquest costum és una pèrdua de temps. Si et trobes, amic lector, entre aquests, només et diré que hi ha estudis fins i tot de la NASA, que conclouen que les persones que fan una curta migdiada, arriben a cometre un 34% menys d'errades en el treball i aconsegueixen un 16% més d'atenció que aquells que no la fan. Que us sembla?

Així que, amics ja ho sabeu, a partir de hui, i per 23 dies seguits, agraïts al Tour, a Carlos i a Perico, ja que, segur que sense pensar-ho, ens ajuden a fer que siguem més eficaços i productius la resta del dia. Ah, i que guanye el millor!!!