Sí, ja sé que ha tots ens ha
d'arribar tard o d'hora, que és llei de vida de la condició humana, però quan
arriba així, de sobte, sembla del tot incomprensible i torna a fer-nos veure el
poc que som i que, per morir-se tant sol fa falta estar viu.
Una altra vegada en aquest
2017 un amic per més de 25 anys ens abandona per sempre més, un jubilat de la
banca, cap de família exemplar, enamorat del seu poble Borriol, actor
aficionat, "Herodes" de la Nova Jerusalem, empeltat de
castellonerisme per tots els costats, membre impulsor i vicepresident de la
renovada Junta de Festes del 1989, alcaid de la Host del Castell Vell, Cavaller
de la Conquesta i "Guido de Sellón", Mestre templer, Adelantat de
l'Aljama, Gaiater 2017, pintor, dibuixant, artista... Lorenzo Ramírez Portolés.
Ahir vaig desdejunar-me amb
la notícia, la meua ment es resistia a donar crèdit a allò que m'arribava per
distintes i variades vies; el meu cor va sobresaltar-se. La darrera setmana de
febrer i, al nou Cau de la Gaiata 15, vam retrobar-nos en la presentació del
llibret de festes de la Magdalena, del qual, Lorenzo havia creat la portada. Fa
poc més de dos mesos, només uns dies després, novament vam coincidir ara, a la
presentació del llibret de la Gaiata 1, la portada del qual també portava la
seua firma, en aquest cas una vista de l'ermita de la Magdalena amb el seu
perfil més actual del Castell Vell restaurat, i vam parlar de l'encert en
l'elecció del tema, doncs, de segur, era aquella una de les primeres
representacions plàstiques de la nova fisonomia del paisatge castellonenc per
excel·lència.
I la impactant imatge del
"nou castell vell", va portar-nos a comentar el passat recent, el
traspàs inesperat, feia només unes setmanes, d'un bon amic en comú, un altre
gran home de l'interior, de la noble i històrica Sant Mateu del Maestrat, José
Miguel Sobrino i, quina casualitat, empeltat també com ell de fort
castellonerisme, i del present i sobretot el futur de les festes, de l'èxit del
curset de pintura impartit per ell als més joves de les comissions de sector al
Palau de la Festa les passades festes del Nadal, de l'èxit pictòric de la seua
obra tradicional i costumista el traspàs dels seus motius magdaleners de la mà
de la ceramista Mayte Saura a la ceràmica i de com dibuixar amb pinzell, pintar
ceràmica, li suposava un nou repte i exercici de creativitat personal, del
congrés magdalener que l'alcaldessa acabava de convocar i del que "el món
de la festa" espera siga un impuls definitiu envers la internacionalitat,
i d'açò i d'allò, i de moltes coses més...; mai podíem imaginar en aquell moment
que aquella seria la nostra darrera conversa...
Vaig veure un Lorenzo amable
com sempre, col·laborador altruista, xarraire com mai, content, que, des de la
humilitat i senzillesa, estimava i a la vegada és sentia estimat, un Lorenzo
content de viure i immers en molts projectes, a qui pocs dies després, ara
m'assabente, van detectar-li una greu malaltia que, similituds de la vida, de
manera ràpida, com a ell li agradava mostrar quan agafava els pinzells,
recreant en "quatre traços" moviments, llums i paisatges, ara, amb
massa facilitat, com qui diu "en quatre dies" se l'ha emportat al
parnàs.
Amic Lorenzo, com a gran
artista que vas ser, sé també quan estimaves la música, quan t'agradaven
"els boleros", per això, des del record vull fer-te un encàrrec, amb
l'ajuda dels mestres Palacios i Portolés, i el bo de Miquel Perís i l'estimada
Matilde Salvador, feu-li a "la Mareta" una bona serenata... des de la
tristor Castellonenca estic convençut que la Nit de l'Art i tot el Maig serà,
més encara a partir d'ara, amb la teua presència, festa grossa al Cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada