Serveix per a alguna cosa?

Avui s'ha tornat a donar, aquest matí ha tingut lloc a Castelló i a més de 70 ciutats de tot el territori nacional, la coneguda forma d'activisme consistent en l'exhibició pública d'una opinió o reivindicació mitjançant la reunió de persones al carrer, allò que es coneix amb el nom de manifestació.

Anar a una manifestació s'ha convertit en anar de festa o de trobada de vells coneguts, deixant a banda massa vegades el propòsit, que en aquest cas de hui no era altre que buscar, com s'ha fet fins ara en una ocasió i l'altra, un canvi de la política nacional en relació als treballadors.

El lema d'aquest primer de maig, repetit una i mil vegades en la crida dels eslògans, les diferents pancartes i comunicats, no era altre que "no hi ha excuses", amb clara referència a què, transcorreguts 40 anys des de les primeres reivindicacions oficials i legals, cal continuar exigint a les patronals un pacte salarial i al Govern Central la derogació de les reformes laborals que permetisquen tenir uns sous i llocs de treball dignes. Veient aquestes "peticions" deduïm que poc hem avançat en 40 anys, no us sembla?

Diuen els convocants que a Castelló s'han aplegat unes 3.000 persones, amb més "moral que l'alcoià" diria jo, doncs, al bon oratge que convidava a abandonar la ciutat envers les platges, l'horta o les muntanyes, s'afegia que "en caure" la festivitat, el dia inhàbil nacional, en dilluns, els treballadors i treballadores han pogut ajuntar tres dies de festa seguits, tot un luxe, de manera que la motivació de la mobilització ha tingut un seguiment poc més que discret.

Però encara hi ha més. Tot i poder ser un "sindicalista convençut", tot i pensar que la unitat dels treballadors ha de ser la base per aconseguir bons resultats, veient que any rere any no es milloren els pactes salarials, no es constitueixen governs que amb claredat governen per les persones i no per les empreses, no s'aconsegueixen prou llocs de treball estable, ni reformes laborals justes, m'assalta la pregunta: serveix per a alguna cosa manifestar-se?

Més encara, serveix per a alguna cosa directa o indirectament relacionada amb el món laboral, la festa del treball, si l'atur al nostre país se situa en un percentatge superior al 18 sobre el total de la població activa? Sembla un contrasentit celebrar una festa que porta el nom de treball i que és per als treballadors quan s'han assolit rècords històrics en desocupació superant-se els 4 milions de persones a l'atur.

Crec que a Castelló també s'ha pensat hui, que si, que era el dia idoni per reivindicar els nostres drets, per fer contrapés a la política conservadora, però majoritàriament també els veïns han, hem cregut que era el dia idoni, i en aquest cas de manera majoritària, per eixir de casa, per anar d'excursió, per canviar d'aires... deixant allò de les "manis" i de "la força comunitària" als lliberats, delegats i representants de les forces obreres i sindicals.

No vull dir que eixir al carrer siga inútil, però convocar a mitjan matí d'un dia festiu entre tres seguits té els seus riscos. Si, cada mobilització conta, però allà on hem de parla, allà on serem escoltats, és a les urnes...

És veritat que les coses no s'arreglen per si mateixa, però estic convençut que de poc o res haurà servit l'esforç fet aquest matí pels manifestants, i que, tant de bo estiga errat, l'any proper tindrem més del mateix, i tornarem a formular l'eterna pregunta amb la qual sotmetem la nostra consciència: manifestar-se, serveix per a alguna cosa?