Dels tres-cents
seixanta-cinc dies que té aquest dos mil disset, dos, concretament el passat 19
de març i hui 7 de maig són els més importants pel nostre poble. La casualitat
ha volgut que els dos dies, el de la romeria de les canyes i el de la festa de
la Mare de Déu del Lledó, coincidiren amb dues dates claus, el primer amb Sant
Josep, per allò del tercer diumenge de Quaresma, i el de hui des de l'any 1965
l'anomenat dia de la mare, celebració per commemorar la existència de la dona
en el seu paper de mare, com a pilar fonamental en el sustent de la família.
Un dia, el de hui, en el que
cap d'una banda l'estima envers aquella
persona que t'ho ha donat tot, des de la vida fins al darrer alé de la seua
existència, mesclat, d'altra, amb la tradició, religiositat, fervor, folklore,
història i llegenda de Santa Maria, sota l'advocació de Lledó.
Un dia clau aquest diumenge
per manifestar estima envers la mare, convertit en una data per al consum, doncs la societat s'ha
encarregat de considerar tradició el fer un obsequi, ja siga una joia, un
vestit, una jaqueta, una bossa, un bikini o fins i tot un tractament de
bellesa. Tot val si costa diners...
I, d'altra banda, un dia per
fomentar la llegenda de la "Santa Troballa", contalla popular a la
qual donà cos com a text literari un intel·lectual del set-cents, el cronista
Josep Llorens de Clavell, basant-se en la crònica de Viciana, tot i que la
història real, és com sol ocórrer moltes vegades, prou diferent.
La existència d'una ermita
en l'actual lloc de la basílica és certa però inicialment es tractaria d'una
ermita dedicada a Santa Maria, situada en un lloc anomenat Lledó, a tocar del
vell camí preromà del Caminàs.
La identificació de la
devoció a la Verge va fer-se en un temps incert amb l'antic nom del lloc Lledó
i amb posterioritat aquest nom va relacionar-se amb l'antic deu Lug,
transformant-se en un topònim vegetal, amb clara referència al lledoner, quan
comença a prendre cos la tradició de la troballa.
Fins i tot l'origen de Lledó
com a temple, podria remuntar-se a temps anteriors a la conquesta de Jaume I,
doncs la forma de la figura de la xicoteta icona, no és ortodoxa amb els models
cristians, semblant-se més a una de les antiquíssimes representacions de la
deessa-mare, imatges que eren col·locades als darrers de les portes de les
cases i eren objecte d'accions rituals en relació als poders efectius de la
divinitat.
I vet per on, siga com siga,
hui, al segle XXI, tradició i història s'uneixen en fervor popular i el poble
amb saviesa, ha fet que l'anonimat, la intemporalitat i la simplificació de
l'estatueta fóra convertida en la Verge del Lledó i la distingira amb la seua
devoció amb continuïtat i gran fervor des dels temps de l'edat mitjana fins als
nostres dies, de la mateixa manera que l'estima envers aquella dona que
"ens ha donat la vida", i a qui mai estarem prou agraïts, la societat
de consum ens fa dedicar-li un dia en especial.
D'altra banda, també resulta
curiós que malgrat el moment en què la imatge va ser assumida pel poble com a
representació plàstica de Santa Maria, la Mare de Déu, continua sent un misteri
per resoldre en un Castelló cada vegada menys religiós, cada any el dia de la
mare, és més el dia del negoci, ja que els centres comercials, floristeries,
pastisseries i altres establiments, al caliu dels sentiments, l'esperen amb
impaciència per fer calaix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada