33.969 dies i ..... una farola.

Diu el diccionari que un fanal originàriament era una simple caixa amb parets de vidre o una altra matèria similar i amb respirador a la part superior dins de la qual s'hi posava una font lluminosa de manera que il·luminava i no s'apagava amb l'aire. Per evolució aquell aparell inicial va modernitzar-se, convertint-se en ficar-li una bombeta al seu interior, en una font lluminosa col·locada sobre un peu vertical i que serveix per a il·luminar.

A Castelló, als nostres carrers, com a la resta de ciutats del món, trobem dins el camp genèric de mobiliari urbà, diferents tipus de fanals, de paret, de peu, tipus canelobres, antics i moderns,, fins i tot en trobem dels anomenats ecològics, que no necessiten endollar-se per il·luminar.

Si parlem "del fanal" de la ciutat, de sobte ens ve a la memòria aquell que dissenyat per l'arquitecte municipal Francesc Maristany, va ser construït pel Ferrer Josep Mª López, l'any 1929, amb un preu de cost de 4500 pessetes, i col·locat en aquell punt estratègic de la ciutat, en aquell gran descampat on s'iniciaven les Rondes i acabava el carrer del Calvari, que des de les darreries del 1891 pren el nom de plaça de la Independència, però que tots, absolutament tots els castellonencs, coneixem amb el nom de "la farola".

Aquella plaça, per les seues dimensions, va ser l'elegida per celebrar un dels esdeveniments més populars, solemnes i multitudinaris que a la ciutat s'han viscut al llarg de la història, fet del qual tot just hui, 4 de maig s'acompleixen 93 anys, la Coronació i proclamació com a Patrona de la ciutat de la Mare de Déu del Lledó, pel cardenal-arquebisbe de Tarragona, Vidal y Barraquer.

Hauran de passar cinc anys, perquè prenga cos, en aquell lloc, "la farola", convertint-se des dels seus inicis, en un dels símbols més emblemàtics de la ciutat, substituint popularment el nom de la plaça.

I per què recorde jo hui la popular "farola"? Doncs, perquè resulta curiós que, 88 anys després de la seua construcció, allí estiga com a testimoni d'un esdeveniment religiós però sense cap signe religiós grandiós i evident, tan sols una placa adossada sobre la paret oest, al peu del fanal recorda a qui vulga apropar-se, cosa per altra banda difícil perquè no té cap accés de vianants, ni un simple pas de zebra, que exactament allí, un diumenge 4 de maig de 1924, fa hui 33.969 dies, 93 anys justos, la ciutat es va posar de gal·la per celebrar la coronació canònica pontifícia de l'imatge.

Des d'aleshores, Lledó i "la farola" situats als dos extrems est i oest de la ciutat, abracen el veïnat que, en arribar aquesta primera setmana de maig, amb renovades il·lusions torna a recordar el mite de la llum, en el cas de la Verge amb aquell inici dels gojos: "Del poble de Castelló, sigau llum i auxiliadora...,", i en el cas de "la farola" amb la seua llum, amb la seua romàntica calidesa, evitant els punts foscos i recordant tothom que Castelló és ciutat de llum.