Amb les coses de palau...

 Amb les coses de Palau val més asseure, seria l'equivalent a la nostra llengua de la dita castellana "las cosas de palacio van despacio" que denota la lentitud amb la qual es realitzen les coses, sobretot en les administracions publiques, excusant-se massa vegades en què les coses importants requereixen el seu temps i que no és gen bo córrer, que cal deixar que les coses seguisquen el seu curs.

I justament això és el que està passant en un element al qual vull dedicar hui una mica d'atenció, es tracta de l'anomenat "Elekta Versa HD" l'accelerador lineal més avançat en l'àmbit mundial per administrar radioteràpia, darrera tecnologia pel tractament avançat del càncer, que s'està instal·lant a l'Hospital Provincial, la història del qual podem considerar quasi de pel·lícula.

Va anunciar-se allà pel novembre del 2010 per l'aleshores president de la Fundació de l'hospital, aquell que tot just aquesta mateixa setmana ha aconseguit la seua llibertat condicional, el senyor Carlos Fabra, la imminent compra del "tercer aparell", doncs els altres dos en funcionament començaven a donar massa problemes.

Van haver de passar 4 anys més perquè al febrer del 2015, i enfront del clamor de la comunitat mèdica i científica, la denúncia dels partits polítics i el síndic de greuges, fruit de les aleshores ja constants avaries que obligaven a suspendre l'atenció als malalts, s'admetera que la urgència de la compra de l'aparell, arribant-se a l'acord a la tardor del 2015 que aquell hauria de ser cofinançat al 50% per la Conselleria de Sanitat i la Diputació, fent-se efectiva la compra.

Més de mig any després, tal dia com avui, 30 d'abril de 2016, va rebre's per fi el nou accelerador al centre, semblant que tot esrava ja per fi resolt. Un equip d'última tecnòloga en el tractament de radioteràpia per a pacients oncològics anava a entrar en funcionament al nostre hospital.

El no equip construït en Crawley, Regne Unit va arribar en un tràiler de 18 metres de longitud distribuït en 45 caixes amb un pes brut superior a 12 tones. Va anunciar-se que en els processos d'acoblament, proves, desacoblament i preparació per a l'expedició han participat 55 persones durant un total de 300 hores. Començava el conte enrere pel muntatge que s'estimava s'iniciaria en el moment en què finalitzaren els treballs de preinstal·lació i condicionament del búnquer en el qual s'ubicaria.

El lloc previst d'ubicació es tractava d'una estructura de formigó armat de 70 metres quadrats de superfície amb murs de més d'un metre de gruix al qual s'havia d'accedir a través d'un laberint per extremar les mesures de seguretat per evitar les fuites de radiació, de manera que, fins llavors havia de romandre en un dels magatzems del centre hospitalari.

Sabíem que el procés de muntatge i instal·lació d'aquest tipus d'equips és complex i que podia durar uns sis mesos, als quals calia afegir les tasques de posada a punt i revisió de controls de seguretat, entre ells l'autorització del Consell de Seguretat Nuclear, per la qual cosa va fer-se una previsió d'entrada en funcionament per a la tardor del 2016.

Però amb les coses de palau... no va ser fins als primers dies del mes de desembre passat quan els tècnics van iniciar la instal·lació en una primera fase, a la que va seguir una segona etapa que consistia en el muntatge de la part generadora de radiació, tanmateix com per a això, eren necessaris, d'una banda el permís del Ministeri d'Indústria i d'altra un informe del Consell de Seguretat Nuclear, el procés va continuar allargant-se, estimant-se "la primavera" com a data per tractar els primers pacients.

Però clar, les coses de palau... I així arribem a les darreries del mes de març, en què el Consorci Hospitalari pensant que resta encara una fase, aquella en la qual els especialistes de Radiofísica comencen el calibratge i preparació de l'equip, que no s´s si ja haurà començat, s'anuncia que possiblement s'activaria el seu funcionament entre els mesos de maig o juny...

Hui, quan es compleix un any de l'arribada de l'aparell a Castelló, s'acaba abril; maig i juny, 61 dies és el nou límit perquè la millora de l'atenció al pacient i el tractament d'un espectre més ampli de tumors siga per fi realitat. Serà així? Ja veurem perquè amb les coses de palau...

Fira d'abril, negoci rodó o com "estar a les caigudetes".

És ben sabut que al conjunt de casetes i atraccions que s'instal·len per a la celebració de la festa local de Sevilla capital se'l coneix amb el nom de "Feria de Abril" i tot i que els seus orígens cal buscar-los al segle XIX quan, curiositats de la vida, un català i un basc, portaren al Cabilde municipal la proposta, no serà fins a la dècada de 1920 quan la fira comença a prendre la seua forma actual, una ciutat artificial i efímera de només uns dies de duració on s'instal·len casetes per al goig dels visitants forasters i oriünds, venedors, festers, curiosos, artistes i famosos.

La seua evolució ha estat tan espectacular que hui en dia és una tradició que paralitza Sevilla sencera al llarg d'una setmana, "des del segon diumenge posterior a la Setmana Santa fins al dissabte següent" i que provoca que una part important de l'activitat de la ciutat es desenvolupe a les casetes del Real, lloc de trobada no ja de ramaders, sinó de famílies senceres que viuen d'una manera molt especial aquesta la seua setmana de fira, canviant-se el seu aspecte mercantil per un caràcter de festa social.

Una festa social que, reivindicant els costums i cultura andalusos, s'ha escampat ràpidament a moltes ciutats fora d'Andalusia, com ara Barcelona, València i com no, a alguns pobles provincials, Tírig, Albocàsser, Vila real.., i al mateix Castelló, doncs són moltes les famílies andaluses que per algun motiu o altre van haver de marxar de la seua terra i instal·lar-se a molts altres indrets de la península o l'estranger i recorden amb enyor les seues arrels, a la vegada que també alguns castellonencs simpatitzants d'aquella cultura i tradicions s'uneixen per fomentar-los.

Per això, tot i resultar quasi impensable que les "Festes de Lledó" o la "Fira i festes de la Magdalena" tingueren un calc a fora de la nostra ciutat, amb tot el que suposa de cultura, tradició, folklore o gastronomia, no resulta gens estrany que a Castelló hi tinguem "Fira d'Abril".

Una fira d'abril que, per allò de les dates mòbils, a Sevilla coincidirà exactament amb les dates en que a Castelló celebrem les patronals de Lledó, des de demà diumenge 30 d'abril al diumenge 7 de maig, però que no ha suposat cap impediment perquè, el negoci és el negoci, novament un establiment històric i amb solera, el reial casino antic de la Porta del Sol, torne a anuncia la recreació de "la Fira" amb una festa gastronòmica a celebrar el divendres 5 de maig.

El casino igual que el 2016 es tornarà a convertir-se, per segon any consecutiu, amb una decoració especial i un ambient 100% andalús en el lloc idoni per, amb 35 euros pels socis i convidats i 50 pels no associats, en una "caseta de fira" on les més de 200 persones que s'esperen, gaudiran de la nit flamenca, de les sevillanes, i d'un menú típic andalús, servit altra vegada per La Tasca del Puerto i rematat per l'imprescindible "rebujito". Bon calaix!!!

Més encara, per arrodonir la festa, el Casino Antic de Castelló convida a les participants femenines a "vestir-se de flamenca" i portar un trosset de Sevilla al centre de la nostra ciutat. Una iniciativa totalment impensable si fora a l'inrevés.

Quina serà la pròxima? Celebrar amb xotis i xurros Sant Isidre? Sant Fermin i els "encierros" pel carrer d'Enmig? Saetes i "levantàs" ja hem vam tenir no fa massa setmanes... Alguna cosa falla no trobeu? O és que a Castelló tot val?

Montserrat i Lledó

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, tot i estar en clara recessió des de la dècada dels 70 del segle passat, Montserrat, l'advocació Catalana de la Verge Maria, és el nom, dins les persones de sexe femení, que ocupa el segon lloc en el rànquing de noms de dona més emprats a Catalunya, amb un total que supera les 82.000 persones, el que significa un 21,33% de la totalitat. Traslladat a escala nacional superen en poc les 113.000 dones les que porten aquest nom.

En el cas de Lledó o el castellanitzat Lidón, segons ara l'Institut d'Estadística Valencià són al voltant de les 700 les dones que així s'anomenen, resultant significatiu que tan sols siga emprat al País Valencià i Catalunya.

Tant l'un com l'altre, Montserrat i Lledó, són prenoms que fan referencia a advocacions marianes i, lògicament són femenins. El nom de Montserrat prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa, en referència a la muntanya homònima, situada a la part central de Catalunya lloc on es troba el Monestir que dóna recer a la patrona de Catalunya i, de la mateixa manera, com és ben sabut a les nostres terres, el nom Lledó mal castellanitzat Lidón, fa referencia a la patrona de Castelló, la Mare de Déu trobada sota un lledoner o almez.

I si hui parle dels noms Montserrat i Lledó ho faig perquè justament aquests dies trobem una clara relació entre ells. D'una banda hui mateix, 27 d'abril, se celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que el diumenge vinent s'iniciaran les festes patronals de Castelló, dedicades a la Mare de Déu de Lledó, que tindran com festivitat solemne el primer cap de setmana de maig.

D'altra banda també resulta curiós observar que si pugem a la muntanya de Montserrat, des de Monistrol al santuari per la carretera, ens trobarem amb molts lledoners que, com tots els anys, per aquestes darreries d'abril i primers dies de maig comencen a brotar, recordant indirectament la proximitat de la festa de la patrona de Castelló, "l'honor del nostre poble".

Però encara hi ha més, Jesús Segarra i Malla, conegut com a Pare Ireneu Segarra, qui fou un monjo, músic català i director de l'Escolania de Montserrat durant molts anys, e l1998 va venir a Castelló convidat per destacades figures culturals de la ciutat, per compondre un cant dedicat a la Mare de Déu del Lledó. Disposat a deixar als peus de la patrona de Castelló una mostra de la seua capacitat creadora, un any més tard, a les portes del que va ser el 75é aniversari de la Coronació Pontifícia, va oferir un cant a quatre veus, sobre un text del poeta Bernat Artola que diu així: "Salve Verge del Lledó/ de l´amor nostra Senyora,/ patrona i emparadora/ llum del vostre Castelló./ Plens de filial devoció/ vos preguem, Santa Maria,/ nostre consol i alegria,/ nostra constant confiança,/ no ens negueu mai l´esperança/ de la glòria, oh Verge Pia!".

I la relació entre el Monestir de Montserrat i la nostra Basílica Patronal encara ha arribat més lluny doncs el 2009, amb motiu del II cicle de Música Mariana "Cantate Mariae" tot just el dissabte 29, farà huit anys, per primera vegada, va actuar a l'Auditori Castellonenc l'afamada "Escolania de Montserrat", el cor de veus blanques dels més antics d'Europa, i uns anys després, a la tardor del 2014, una altra activitat, en aquell cas la "XXXIII Trobada General d'Animadors de Cant per la Litúrgia", que organitza anualment l'Abadia de Montserrat, va realitzar-se, a cavall entre la Cocatedral de Santa Maria i la basílica del Caminàs.

Montserrat i Lledó, dues advocacions marianes, dos centres espirituals al Bages i a la Plana, separats per la distància física i units per molts lligams de devoció, afecte, culte i fidelitat, per dades properes i llaços culturals..., passat, present i futur que hui he volgut portar a la memòria... Lloada siga per sempre Santa Maria!!!