La ciutat

La ciutat

dissabte, 16 d’abril del 2016

Molt de fet i molt per fer...


Dins el marc de les Jornades de Posada en Valor del Castell Vell de Castelló, que organitzades pel Servei Territorial de Cultura i Esport de Castelló, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castelló, estan celebrant-se des del passat mes de febrer i fins a les darreries d'aquest abril, amb la pretensió de remarcar el procés de restauració i de recuperació del Castell Vell, aquest matí assolejat de dissabte, ha tingut lloc la visita guiada a aquella construcció emblemàtica per qualsevol ciutadà de Castelló.

De la  de l'arquitectura i l'arqueologia i historia, al voltant d'un centenar de persones, ens hem acostat a l'esplanada de l'ermitori de la Magdalena per, conéixer les diferents actuacions realitzades al Castell Vell i contemplar la recuperació de part de la imatge que, aquell lloc va tindre, com a base de l'arquitectura militar islàmica fins a l'arribada de Jaume I al segle XIII.

Ara si podem dir que el Castell es veu, no tan sols s'intueix, podent contemplar una construcció que, probablement, degué tenir certa autoritat sobre el seu entorn més immediat, com a sistema defensiu costaner, i amb fesomia adaptada a l'orografia amb tres clares àrees de fortificació: un primer recinte de forma poligonal del segle X, el més elevat, l'alcassaba amb diverses torres, restes d'uns possibles magatzems i una cisterna; un segon recinte de dimensions majors, del segle XI, que incloïa el pati d'armes, a més de l'actual campanar de l'ermita de la Magdalena; i, per últim, un tercer recinte, dels XII i XIII, el millor conservat que voreja el segon, amb construccions en tapial cimentades en pedra que donen peu a suposar que era una zona prou poblada, amb una torre quadrangular.

Pel seu simbolisme, per constituir un emblema del patrimoni cultural de Castelló, el Castell Vell és un lloc ideal per mostrar en futures visites guiades aquest conjunt arquitectònic on la construcció de la tàpia amb terra, pedres i calç assoleix el seu màxim exponent.

És veritat que en les quatre fases fins ara enllestides en la recuperació del Castell, s'han invertit molts diners, és també veritat que aquest tipus d'obra requereix uns treballs minuciosos i, per conseqüència costosos, però tot i això, costa veure visitant el lloc, que allí s'hagen ja invertit més d'un milió d'euros en les quatre fases fins ara realitzades i que, només per la cinquena i darrera fase que hi ha de moment prevista, es necessiten vora vuit-cents cinquanta mil euros més.

Costa de creure que, per consolidar i preservar a la vegada que fer visitable el recinte i condicionar l'entorn, siga necessari invertir vora dos milions d'euros. Estic d'acord que és primordial protegir i posar en valor el ric patrimoni històric d'aquest monument, però si a més a més després han de venir encara, tal com sembla apareix en el Pla Director de les intervencions, una segona etapa que el faça visitable i una tercera que cree alguna infraestructura turística, de segur que estarem parlant de, com a mínim, mig milió d'euros més... seguim?


Enteneu ara el títol del post? Molt s'ha fet, però molt queda per fer, molt s'ha gastat però molt més encara caldrà gastar si volem que, algun llunyà dia, digueu-me si voleu escèptic, el nostre Castell Vell siga una cosa semblant al Castell d'Onda, amb un museu inclòs. Temps per venir, futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada