“Cigrella”

No, no la busqueu a cap vocabulari, ni tampoc al diccionari, ni en castellà ni en valencià. La paraula que dona títol a aquest comentari és meua, me l'acabe d'inventar, i com és meua puc fer amb ella el que vullga, i que vull fer? Doncs, com sóc explèndit, vaig a regalar-li-la a la presidenta del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, la vallera, Isabel Bonig, per a que aquella, en un acte de desprendiment, li la preste al president del Govern Espanyol, al senyor Mariano Rajoy, per que puga usar-la quan haja d'explicar, a la fmaília, amics o coneguts, que és el que va començar a preparar ahir al matí als carrers del municipi de Finestrat.

I és que, el Partit Popular, mancat com està de vots i en aquest moment de pre-campanya electoral, va desembarcar amb tota la seua executiva encapçalat pel propi president, com si d'una estrella mediàtica es tractés, a terres alacantines, per rebre una injecció de moral, on, naturalment, ell mateixa, tot el seguici nacional i els màxims dirigents del partit a les terres valencianes, no van dubtar gens ni mica a l'hora de fer-se “la foto” en mostrar-se “humans i propers al poble pla”, en una estratègia política continuista que, va iniciar-se uns dies enrera amb l'aparició i ball de la vicepresidenta en una cadena de televisió, en un programa d'entreteniment i en una horà de màxima audiència.

Ara, en aquesta ocasió es tractava de ficar-se els davantals i participar en l'elaboració d'una.... i ací em falta la paraula clau, ja està d'una … cigrella, doncs es tractava de barrejar en una paella, arròs, carn i cigrons.“

No sóc jo purista ni tampoc cuiner “de categoria”, més be, negat per la cuina, però, que a un arròs amb coses, que a un arròs cuinat en paelló se li anomene paella, això no és de rebut. On s'ha vist una paella amb cigrons? Podem parlar d'arròs al forn, d'arròs amb cigrons, però mai de paella, si voleu, podem dir que allí el senyor Rajoy amb el beneplàcit i les rialles de la senyora Bonig i amb tots els seus amics amb davantal blanc, va inventar la cigrella.

Si la força política del Partit Popular s'ha de basar a la nostra terra en la defensa del plat típic i a aquest, li fiquem el que se'ns ocorre en cada ocasió, ara cigrons i demà llentilles, tindrem un nou plat, una cigrella, una llentella o allò que fa anys va inventar-se al canviar-se l'arròs pels fideus, una fideuà, però mai, mai, senyor Rajoy una paella. Sembla senyora Bonig que, com “al Jefe” no se li porta mai la contrària, doncs paella amb cigrons i punt. No, així no anem be. Fins i tot, he llegit en un diari local que, el propi President no ho va veure clar, i a la vegada que afegia els cigrons al paelló va dir “no em contracteu, per què si ho feu us enfonse”.

I mai millor dit, tot i que jo canviaria el “contracteu” per “voteu”, doncs vist el que hem vist en aquesta darrera legislatura, i vista la debacle que el PP ha patit en les darreres eleccions europees, autonòmiques i locals,no seria rar que acabara tot en un enfonsament i, aleshores, els davantals blancs de Finestrat, els davantals de la fotografia del condiment de la cigrella, es convertiren en mocadors per eixugar les amargues llàgrimes de la derrota.

Acollir-se en aquest moment a l'argument de ser el partit més votat i per tant el “guanyador” i pensar que el triomf va a repetir-se i així continuar fent i desfent a la meua voluntat, és senyor President del Govern una ximpleria, doncs no oblidem que, el sistema polític democràtic, es basa en un joc de majories, i en la política, com en la paella, no puc ficar el que em dona la gana, doncs, de ser així, ja no cuinarem paella, farem cigrella, menjar que no a tots els valencians ens agrada, i si el que fan no ens agrada, aleshores en tota probabilitat, ja no governaran, passaran a l'oposició, sense desencant, acceptant l'errada, tot just això és la grandesa de la democràcia.

Ja no hi plou

 I si avui no ix el sòl, ja sortirà demà,

que un dia negre i fosc
va seguit d'un que és clar,i

la llum ho inunda tot...

Així diu en part la lletra d'un cançó de Miquel Herrero i els Autòmats, un conjunt valencià de rock alternatiu que va nàixer el 2009, caracteritzada per un so fresc, directe i sovint prou experimental., que podem trobar en l'àlbum “cançons en blanc i negre”, editat el 2010 i que va ser considerat el millor disc de música Pop als Premis Ovidi Montllor en aquell any.

I m'ha vingut a la memòria, perquè aquest matí, com be sabeu, a Castelló ha estat plovisquejant, sense arribar a dir que ha estat plovent, doncs tot i que els carrers s'han mullat, l'aigua no ha arribat a córrer.

Aquest matí un cel enterbolit ple de núvols i poca visibilitat aguaitava per damunt les muntanyes del Desert de les Palmes i, vet per on, llig en un mitjà local que una espessa boira va obligar ahir al matí a tancar l'aeroport de la Vilanova i traslladar els passatgers fins València, i no deixe de pensar que, tal vegada hui, hagués passat el mateix d'haver-hi hagut vols, doncs tots sabem que els vols a Londres i Bristol, els únics que ara per ara fan viable l'aeroport,no operen ni els dilluns, ni els divendres.

Deu ser trist que uns viatgers, després de facturades les maletes i preparats per pujar a l'avió, no puguen fer-ho per culpa de la boira, ja que l'aparell que havia d'haver aterrat poc abans de les 10 del matí, no ho havia fet, doncs el pilot, supose que amb bon criteri, havia decidt desviar-se de la ruta inicial i dirigir-se a l'aeroport de Manises, doncs no hi tenia a la Vilanova suficient visibilitat per fer un aterratge amb total seguretat.

No va tardar massa ahir al matí en tornar a lluir el sol a la Vilanova, però no va ser tampoc ahir la primera vegada que les inclemències meteorològiques van jugar una mala passada al recinte aeroportuari. Fa uns mesos va ser el fort vent qui va quasi impedir un enlairament, ara, ahir, la boira, va fer que el vol que havia d'arribar abans de la 12 del migdia a Bristol, no ho fes fins pràcticament a les 4 de la vesprada.

Mira que és tenir “mala pata”, pocs vols tenim encara al nostre aeroport provincial i encara així, en poc més d'un mes ja hem patit diferents incidents per culpa del temps i, malauradament, tornen a estar en boca de molts, les advertències que van fer-se fa ja més de 15 anys, quan en les al·legacions al projecte de construcció es feia constar una ubicació no idònia de l'estructura.

Podem consultar les hemeroteques i trobarem com “els experts” ja avisaven juntament amb la necessitat de reorientar la pista d'aterratge pel comportament dels vents, de l'existència de les bromes i boires pròpies de la zona. Ara, en aquests moments, ja sofrim les primeres conseqüències.

Preguem perquè, com diu la cançó, “si avui no ix el sòl, ja sortirà demà, i que a un dia negre i fosc el seguirà un que és clar”, i així tot tornarà a la normalitat. 

De moment, ara, ja no hi plou.

No estaria gens malament que els isquera el tir per la culata. Els bous a la cassola.

El 19 de desembre del 2013, a dos mesos de complir-se dos anys, i a l'escenari solemne i emblemàtic de la Biblioteca Nacional, qui va ser ministre d'educació fins fa uns pocs mesos, i de nefast i trist record, el senyor José Ignacio Wert, presentava el Pla Estratègic Nacional de Tauromàquia, conegut popularment com a PENTAURO, amb la finalitat d'impulsar, fomentar i protegir, l'art? de la tauromàquia a l'Estat Espanyol.

El polèmic i pitjor valorat ministre de tots els que han conformat el gabinet de Rajoy en tota la legislatura, que en tres anys i mig va tenir prou per enfrontar-se amb tots els estaments de la Comunitat Educativa, pares, alumnes i professorat, i de la Cultura, actors, directors, gestors culturals..., amb una gestió nefasta al ministeri i el gran fiasco de la LOMCE, va dir en aquell moment que “el pla naixia amb un cost de zero euros per les butxaques dels espanyols, doncs anava a subsistir gràcies a la pròpia i inqüestionable contribució del món dels bous”.

Aquest extens pla, amb 46 mesures, tots pensàvem, i més després de l'eixida del ministre per la porta del darrera del ministeri, tot i que amb un “bon premi”, ser ambaixador espanyol a l'OCDE, a Paris, amb apartament de 500 metres quadrats a la luxosa avinguda Foch de París, xòfer, personal de servei, recolzament de dos diplomàtics i onze consellers, i amb un sou de 10.000 euros al mes a afegir a les despeses de representació, com dic, pensàvem quedaria primer aparcat i després dormint el somni dels justos.

Però no, sembla ser que l'ombra de la supèrvia i la intolerància del ministre arriba molt més lluny, i ara, es fa públic que el Govern de l'Estat i en concret el Ministeri d'Educació, amb el nou ministre el senyor Iñigo Méndez està preparant un Reial Decret, l'avantprojecte ja ha estat remés a les Comunitats Autònomes, mitjançant el qual es crearà un nou títol dins la Formació Professional Bàsica, concretament el de “Tauromàquia i Activitats Auxiliars Ramaderes”, dirigit fonamentalment a aquell alumnat que, sense acabar l'ESO, vullga dirigir el seu futur envers la formació professional bàsica, allò que fins no fa massa anomenàvem Programes de Garantia Social.

I a més a més sembla que el Govern de la nació té pressa, i vol que l'avantprojecte siga debatut en la comissió del Ministeri en aquests propers dies, per fer-se realitat la proposta abans de les eleccions generals, de manera que, seria “un gol del PP” en defensa de la festa dels bous i, una propaganda política de cara a la captació de vot.

Costa creure en aquest moment i amb la pressa que els ha entrat, les paraules del Govern defensant la proposta, tot dient que “la tauromàquia és una manifestació artística desvinculada d'ideologia que forma part de la cultura tradicional i popular i que el seu futur està lligat a ser considerat com a essencial dins el Partrimoni Artístic i cultural d'Espanya” i que, per tant, el títol de FP Bàsica està més que justificat, de manera que qui acabe “amb èxit” els mòduls de la lídia i la seua litúrgia”, “les sorts del toreig”, “la reglamentació” i altres semblants, puga arribar a exercir de joneguer, peó agropecuari, banderiller, picador o fins i tot apoderat o pastor.

Voleu dir que les Comunitats Autònomes que, s'han declarat públicament lliures de corregudes de bous, cas de Canàries o Catalunya, o aquelles altres que consideren majoritàriament que aquelles són una salvatjada, o les que preparen iniciatives populars per canviar els festejos taurins, acceptaran de bon grat aquesta proposta?

No m'estranyaria gens ni mica que els poguera, com diuen al meu poble, “eixir el tir per la culata”, es a dir, al revés de com pretenen, obtenint els efectes contraris d'allò que busquen, que, al meu parer, tant sols són vots. Senyors, els experiments... al laboratori, i els bous.... a la cassola. 

“Quin morro”, senyora alcaldessa !!!

 L'ajuntament de Benicàssim dispara amb "pólvora de rei” i després de dir que està endeutat i que no té prou diners amb tot el que recapta dels sofrits contribuents, i amb ingresos, en molts casos, d'un IBI desmesurat cobrat com a urbà en zona no urbanitzada, ara va i “es despenja” amb la compra per rénting, de 4 motos, destinades a la policia local, amb una despesa total de 137.000 euros i un abast en el temps de 4 anys.

Jo no dic que les motos no siguen necessàries i imprescindibles en aquest moment. Tampoc dic que el sistema de lloguer no siga el que millor puga anar-hi per les necessitats de l'ajuntament, però que, una motocicleta que, a preu de mercat, si fa o no fa, pot estar pels 10.000 euros de cost, li supose a l'ajuntament vora 35.000 euros, tot i que tinga un servei de manteniment, recanvis i assegurança, sembla un autèntic disbarat.

A quins ulls de veïns és justificable aquesta despesa? La resposta és fàcil, a ulls d'aquell que no ha de pagar ni un euro, d'aquell que només “ha de traure del calaix”, a ulls de l'equip de Govern Municipal, que tot i governar en minoria, fa i desfà sense massa miraments.

I per què jo, tal vegada us preguntareu, des de Castelló, parle de la municipalitat de Benicàssim? Doncs perquè fa temps tinc un litigi perdut amb el consistori, doncs a més a més de com us deia al principi, estar pagant un IBI de consideració urbana, d'un solar, en zona urbanitzable però que mai veurem urbanitzada, en zona que hauria de continuar sent rústica doncs no té cap servei urbà, ni clavegueram, ni enllumenament, ni voreres, ni vials..., a més a més com dic, he de mantenir, com a propietari, l'espai nét i sense restes materials de qualsevol tipus, tant si aquestes són meues, com si, com passa habitualment, són restes materials i de poda que, els indesitjables, per no dir una altra paraula, llancen sense cap mirament.

I no penseu que estic parlant de “quatre perres”. L'ajuntament després de la meua negativa a fer front a la neteja d'unes restes que jo no havia dipositat, va finalment actuar d'ofici i va efectuar la neteja, dedicant l'empresa contractada pel municipi, un parell d'hores de feina de màquina i un parell de viatges de camió a l'abocador, en total un matí, i ara tinc fins el 20 de novembre per ingressar a les arques municipals la gens menyspreable quantitat de 3757 euros que és el que em diuen puja la factura de la neteja. Aixó és guanyar diners apressa, si és que aquella és la quantitat que l'empresa demana per la feina; però, molt em tem, que la factura “estiga unflada” i així tots ajuntament i empresa isquen guanyant a costa del sofrit propietari, que als 4.000 euros d'IBI, aquest 2015 ha d'afegir els 3700 llargs de la neteja. Justícia?

Ara ho entenc, està clar, senyora alcaldessa, eixa serà la meua contribució a les motos !!!. Ara entenc per què no li dol a Vosté i el seu equip gastar-se tants diners amb el lloguer, com paguen els veïns, el calaix no deixa d'omplir-se. Ja té la solució, quan li falten diners, envie els municipals amb les flamants motos a recórrer el terme i, de segur, que trobarà més i més solars plens de runes i restes de poda. El que ve després ja tots ho sabem... que ho paguen els amos !!!, justos per pecadors. Quin morro...

 

Benicàssim m'agrada, gaudix del poble, aquests i altres lemes per atreure turisme tot l'any, “Xicotetes coses poden canviar el mon” oi senyor Clemente Martin, regidor de medi ambient? Oi senyora Susana Marqués alcaldessa? Com vostés diuen, Benicàssim vol avançar, però amb actuacions com les que acabe de reflectir, l'avanç no està sent en la direcció correcta i, el que és més trist, Vostés ho saben.

No us preocupeu, només serà un maldecap menys.

Molt d'interés, massa, sembla ha tingut l'associació cultural Amics de la Natura, de Castelló,en els darrers anys, independents ells segons els seus estatuts, si l'objectiu primer i interessos particulars, resideix en informar, sensibilitzar i actuar en temes culturals de pau, ecologia i drets humans, per organitzar, coordinar, dirigir i impulsar, la Fira Alternativa dins la Setmana de Festes Fundacionals, el Mercat Medieval i el Nadalenc, així com el Premi Tardor i la Setmana Cultural, accions encaminades a generar uns beneficis econòmics, doncs no hem d'oblidar que aquestes fires, d'alimentació alternativa, biològica i espais artesanals, a l'estar de moda en l'actualitat, produïxen a qui les organitza, a més a més, sens dubte, de mal de caps, substanciosos beneficis.

Ara, en aquest moment, amb un nou equip de govern municipal i sense massa “diners gastadors” per activitats no prioritàries, sembla que la municipalitat ha decidit, en bon criteri, canviar el destinatari de l'organització del mercat medieval del Nadal, liquidant el monopoli que tenia aquesta associació cultural, tot pensant que, les despeses que l'associació passava a l'ajuntament per l'activitat, suposaven al voltant de 14.000 euros, buscant alternatives que, sense perdre l'activitat, puguen resultar de cost zero pels veïns qui, en definitiva, paguem amb els impostos aquestes i altres despeses municipals.

La tasca no semblava fàcil, per la qual cosa va llançar-se un procés obert a totes les empreses interessades per organitzar l'event i, vet per on, com el Mercat Medieval i la Fira Nadalenca, ben organitzada a la fi és una activitat que dona beneficis, hi ha hagut una empresa que ha proposat una millor alternativa que l'oferida per Amics de la Natura i altres associacions, signant-se un pre-acord al constatar que, aquesta activitat, tal i com ha estat dissenyada per l'empresa no costarà cap euro a la municipalitat.

Com diuen al meu poble, “bon bac i sense figa”. Amics de la Natura està efadat i ahir mateixa la seua presidenta Xaro Gutierrez va fer públic un dur comunicat on, a més a més d'anunciar que no organitzarien la Setmana Cultural Alternativa, criticava a l'equip de govern municipal acusant-los de pensar més en els diners que en impulsar l'activitat econòmica de la ciutat i les associacions del nostre poble, afirmant que, “el retorn econòmic que fa Amics de la Natura a la ciutat, no el farà ni la nova empresa organitzadora, que és de València, ni el propi ajuntament”.

Xaro i Amics de la Natura, no vull pensar que “l'enfado” haja estat perque se us acabe “el negociet”. Al cap i a la fi sou associació sense ànim de lucre, per tant, si no podeu invertir, com dieu, els beneficis que us dona l'organització dels diferents evens, si no podeu fer la Setmana Cultural Alternativa, no us preocupeu massa, almenys, els veïns, ens estalviarem pagar d'entrada 14.000 euros per l'organització, i, de segur, que també la realització del nou mercat medieval i del mercadet nadalenc, tornarà, organitzat per uns altres si, però tornarà a ser un èxit.

I més encara, no us preocupeu, així vosaltres, que sou tant altruistes, tindreu un maldecap menys, i sempre podreu tenir a la reraguarda allò tant socorregut de, si la nova fórmula no funciona, tornar amb més força a reivindicar la vostra participació amb noves exigències. De moment si voleu ser dignes, deixeu de picar de peus i reflexioneu sobre el que ha passat...

Sant Donís i els Borja en el 9 d'Octubre.

 La celebració del diada dels valencians, hui 9 d'octubre, coincideix amb una altra celebració, en aquest cas religiosa: sant Donís, a qui alguns volen considerem patró dels enamorats valencians.Però com arriba a considerar-se la festivitat de Sant Donís la festa dels enamorats valencians, o millor dit de València ciutat i els voltants? I per què sant Donís?

Dels huit sants de nom Donís sembla que tant sols dos, han tingut indirectament una certa vinculació amb el nostre territori en general i amb la capital del regne en particular: sant Donís Areopagita i sant Donís bisbe de París. Tanmateix a cap dels dos els hi podem atribuir inclinacions dionisíaques, amoroses amb intencions carnals desmesurades o ser uns grans defensors del vi com el Dionís grec que si que tindria alguna cosa a veure amb la diversió.

L'Areopagita, inspirà els nostres autors medievals, i en concret a Isabel de Villena. El trobem pintat per Macip, a finals del segle XV, en el retaule que comparteix amb santa Margarida que inicialment s’estava a l’església de Sant Joan de l’Hospital, però amb cap referència a les parelles, als nuvis, a l'enamorament.... Per tant, descartat.

L’altre Donís fou el primer bisbe de París i el seu patró, i la possible vinculació a València seria a través d’Alexandre VI, el més que famós Roderic de Borja, segon Papa valencià de la història, després del seu oncle Calixt III. Este Donís era invocat per a ficar remei als qui patien el “mal francés” l’actual sífilis, que va arribar fins i tot a colpir els familiars del propi Papa, Tant era així que un dels metges valencians de sa santedat, Gaspar Torrella, va especialitzar-se en el tractament d'aquesta malaltia, dins els murs del propi Vaticà. Es conta que fins i tot el fill del Papa, germà de Lucrècia, Cèsar Borja, qui va arribar a ser arquebisbe de València, va patir també la malaltia.

Aleshores induirien els Borja als fidels valencians a fer-li festa al sant a qui pregaven per lliurar-se o guarir-se del mal? Serà aquest l'orige del patronatge dels enamorats a València? Ningú fins ara m'ho ha aclarit i res he trobat escrit del per què sant Donís és considerat el patró dels amants...

Si, circula la llegenda que vol lligar el patronatge amb la mocadorà, fet celebrat com a record de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de 1238 a la capital i moment en què els valencians varen oferir, com a ofrena i vassallatge, les fruites i verdures de l'horta. Acció que amb el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els mestres confiters van crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com dels coets, piuletes i tronadors, que es cremaven en esta celebració, tot presentant-ho embolicat en un mocador tradicional.

Cada valencià, de València ciutat i alguns pobles del voltant, en arribar aquesta data del 9 d'Octubre i festivitat de sant Donís, continua oferint a la seua esposa o núvia, com a reina del seu cor, el present de la mocadorà, equiparant esta festivitat a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en la resta de l'estat espanyol al mes de febrer.

Embolica que fa fort, de manera que si volem explicar i donar raó d'aquesta situació, cada vegada que intentem aprofundir una mica més, allò que tracte d'explicar-se sembla es complica. Jaume I, Violant d'Hongria, Alexandre VI i els altres Borja, Sant Donís, el mal francés,... no serà al cap i a la fi un cúmul de casualitats mantingudes cada vegada més per interessos comercials, sense massa caps ni peus?

Flora.... i fauna !!!

 Ahir plomall, hui centpeus, ahir flora, hui fauna. Sembla que a Castelló estem “la mar de divertits”. Si un vegetal, el plomall de la pampa, està convertint-se en una plaga als espais verds del nostre poble, vet per on, també hui som notícia perquè, un animal, el centpeus, que ve podria ser el nom d'una colla, grup d'animació, d'una revista, d'un club esportiu, un grup de senderisme o fins i tot el nom d'una sabateria, també està proliferant per la zona oest de la ciutat, convertint-se en un problema pels veïns i, de retruc, per l'ajuntament.

Centpeus, o centcames com també és conegut, és el nom comú d'un miriàpode, el nom del qual deriva d'una de les característiques més notables de l'animaló, i que no és altra que la possessió de nombrosos parells de potes, per bé que el nombre d'aquelles no arriba mai a les 100, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.

L'animalet, un dels més antics del nostre planeta, que s'alimenta d'insectes petits, aràcnids, mol·luscs i cucs principalment, és totalment inofensiu per les persones i, per tant, innocus per a la salut humana, tot i que per la seua forma i color, pot arribar a donar una mica de fàstic.

I ara la pregunta: per què hi ha tants ara i ací? La resposta sembla fàcil, els centpeus necessiten d'un ambient humit per sobreviure, el temps que ha fet aquest estiu, humit i càlid, podria ser la causa d'aquest anormal augment.

Siga com siga, els veïns han posat el crit al cel i en alerta a l'ajuntament per les molèsties que els hi provoquen i la mala olor que desprenen quan es trepitgen, i la municipalitat mitjançant un equip de la brigada de camins i sèquies, com si “de l'equip A televisiu es tractés”, sota les ordres de la regidora de Salut Pública, ha realitzat una primera fumigació de carrers i places.

També en aquest cas, com en el del plomall de la pampa, es necessària per la seua eradicació total la col·laboració del veïnat, tot i que es desaconsella un ús abusiu dels insecticides, resultant suficient la polvorització amb un aerosol de les portes i finestres per evitar que entren als habitatges.

La fauna i flora de Castelló, serà casualitat però està alterada. Sembla que l'equilibri ecològic trontolle i ens trobem amb situacions que, feia pocs anys, eren impensables, com arribar a esdevenir plagues per excés d'animals d'un tipus o per augment d'espècies invasores.

Als ratolins, aranyes, mosques i coloms, a qui ja ens hem acostumat i que han estat les plagues “de tota la vida”, cal afegir ara els supermosquits tigre, de disseny, les paneroles americanes, el plomall de la Pampa o el centpeus, poden arribar a crear problemes higiènics, sanitaris, econòmics, mediambientals, i Déu no vullga que arriben també a ser causa de conflictes veïnals. Senyora Usó, se li amuntega la feina!!!

El plomall de la pampa

No, no és el nom de cap grup musical, ni tampoc cap “garito de festa”. Vet per on el plomall, conegut també com a plomall de plomes o brossa de la Pampa, amb nom científic “Cortaderia selloana”, és una espècie botànica endèmica de Sudàmerica, de la Pampa i de la Patagonia, que, introduïda a Europa, Espanya i Castelló com a planta ornamental, sent molt usada en floristeria, s'ha convertit en pocs anys en un maldecap pels gestors municipals encarregats de mantenir nets els parcs i espais públics de terme.

I és que, els plomalls pel seu potencial reproductor i la seua versalititat han colonitzat el terme municipal i s'estan convertint en una plaga en prejudici de les plantes autòctones del nostre estimat Castelló, sent la causa de moltes afeccions al·lèrgiques i considerant-se, a més a més d'un problema ambiental, un problema de salut pública, amb solucions, sembla ser molt complexes i costoses, doncs és una planta que, encara que se talle sovint, torna a rebrotar ràpidament, i cas de cremar-la, encara rebrota amb més força.

Els tècnics per un temps van pensar que la solució estava en extraure les seues arrels per complet i cobrir el terreny amb sal per evitar que tornara a créixer però donat el gran volum de terra que cal “remoure”, la solució s'ha demostrat totalment inviable.

Aleshores què? L'ajuntament, mitjançant la regidoria de sostenibilitat ambiental, agricultura i salut pública, encapçalada per la regidora Sara Usó, esperem que a bon criteri i assessorada pels tècnics especialistes, s'ha decantat per l'ús d'herbicides que, diuen no causen massa impacte al medi ambient, apostant-se per l'ús d'herbicides orgànics, no tòxics, derivats del vinagre, front al glifosat, un herbicida químic emprat fins ara, per fumigar les males brosses dels jardins.

Cal pensar que aquests nous productes ecològics i biodegradables seran més que suficient per acabar amb la plaga del plomall, si més no, amb els principals nuclis d'aquesta planta invasora dels parcs de Rafalafena, Auditori, Meridià o Raval universitari, zones públiques molt, massa castigades per aquesta espècie que, depredant sobre les plantes autòctones, desplaça i destrueix el seu l'habitat inicial.

Esperem que l'efecte negatiu d'aquest plomall puga ser frenat i no siga la causa de la desaparició d'altres espècies i que, el cost, siga el mínim per les malmeses arques municipals. Tots recordem com, el no encertat ni ràpid tractament contra el morrut roig, va deixar el terme sense palmeres i el poble amb unes avingudes on, pocs saben, els diners que van invertir-se per no res.

El cost econòmic i social hem d'intentar siga el mínim, però cal estar al damunt d'aquesta plaga que, silenciosa i lentament, està fent-se “l'ama” de molts indrets públics. Cal també una conscienciació ciutadana i una sensibilització per frenar la seua expansió si no volem veure en molts llocs, plantes de més de 4 metres d'alçària, amb greu risc pel manteniment de les nostres zones naturals i pèrdua de la diversitat biològica autòctona.

I no tant sols cal preocupar-se per acabar o si més no ficar límits al plomall, també cal pensar en com recuperar els espais que una vegada lliures d'aquesta plaga, s'han d'ocupar per noves espècies més pròpies dels nostres ecosistemes. Difícil papereta senyora Usó, però amb ganes i constància de segur que ens sortirem...

La cultura com a eix vertebrador de la societat.

 Castelló ha estat sempre un poble amb llarga tradició artística i cultural. El desenvolupament de les arts i la promoció de les festes arrelades a la nostra terra són fets que han anat sempre lligats al caràcter dels castellonencs. I així ha volgut quedar reflectit en les nombroses activitats programades al llarg de tot l‘any per l‘Ajuntament o per les diverses entitats del municipi, de manera que podem dir sense por a equivocar-nos que la cultura és un dels principals actius i referents de la nostra ciutat.

Tanmateix sembla que en els darrers anys de govern municipal del PP a Castelló, la cultura era “un oasi”, un espai de continuïtat, un fer any rera any una programació més o menys de qualitat, però sense massa innovació.

 

L'arrivada d'un nou govern, d'unes noves forces polítiques, a més a més de donar un nou impuls a les polítiques socials i començar a corregir les ferides que la crisi ens ha deixat, ha posat en valor, en un lloc destacat del nou organigrama municipal la cultura, tant des del punt de vista de la gestió com de la posada en pràctica de noves experiències culturals, demostrant que la política cultural es pot fer d’una altra manera i és aquesta altra manera, precisament, la que Verónica Ruíz, la nova regidora desplega en tots els àmbits de la gestió ciutadana, amb l'impuls a la creació de noves eines d’articulació social, amb treball i diàleg permanent amb un teixit associatiu que ja existeix i amb noves incorporacions per aconseguir que la cultura retorne a la ciutadania el que la mateixa ciutadania està produint.

Per tant, el suport i la difusió és un dels principals objectius i repte sobre el qual se sosté el treball de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Castelló. Per assolir aquest objectiu, es desenvolupen diferents programes en l’àmbit artístic i musical i es promouen també tot un seguit d’activitats de lleure, impulsant i coordinant una sèrie d’activitats culturals a través dels diversos escenaris possibles.

La comprovació de tot el que dic, vam tenir-la ahir mateixa, quan la regidora va presentar la programació cultural preparada per al mes d’octubre. Així, el Consistori de la capital ens convida a gaudir, al públic de totes les edats, de més de 50 actes culturals i artístics, agrupats en 15 àrees diferents.

Mostra d'arts escèniqiues, actuacions musicals, teatre i titelles, fira musical TroVam, cercavila 9 d'Octubre, concerts de la banda municipal, partides de pilota valenciana, cicle “lunes concierto”, concerts al templet, volta a peu per les ermites, passadís de les arts al Ribalda, mostra d'indumentària, exposicions, activitats en biblioteques, fira del llibre antic... seguim?

Ara només un prec, cal ficar en marxa, el més aviat possible, per completar aquest nou engranatge, el nou Consell Municipal de Cultura que, des d'un àmbit de participació obert, deliberatiu i per què no vinculant, de segur tindrà molt a dir i a aportar en aquesta nova etapa.

Inici de tardor a Castelló, retrobament del veïnat, nou curs, i nou impuls cultural com a instrument dinàmic, cohesionador, creatiu, popular i contemporani. Per molts anys !!!