En aquest cas no hi ha color...

La de les promocions periodístiques, és una pràctica cada dia més habitual, de manera que els nostres quioscos, es veuen plens de rellotges, samarretes, ulleres, plats, gots, llençols, recipients hermètics, dvd's, bosses d'esport, anells, armilles, bateries de cuina, forquetes, culleres, ganivets, llibres, i fins i tot matalassos... Coincidireu amb mi que la llista podria ser interminable.

Per accedir a aquests “regals” unes vegades es demana una subscripció, unes altres la recollida d'uns cupons, altres vegades cal afegir una xicoteta quantitat econòmica i, les més, cal adquirir el diari un dia concret de la setmana o durant un període més o menys llarg.

Dos dels tres diaris d'informació de més impacte a Castelló, Mediterraneo i Levante de Castelló, han coincidit aquest cap de setmana en el llançament de dues promocions amb la finalitat darrera d'aconseguir mantenir els lectors i a ser possible augmentar-los.

Dues promocions totalment diferents, l'una la del Mediterràneo es un lliurament per fascicles d'un obra per conéixer una mica més els nostres pobles, els de la província, la nostra terra i que segons “la propaganda” ens ha de permetre saber una mica més de nosaltres mateixa, i que es lliurarà de manera totalment gratuïta a l'adquirir el diari els diumenges. L'altra, la del Levante de Castelló ens oferix pel preu d'un euro amb noranta-cin cèntims i 6 cupons que es publiquen de dilluns a dissabte, “dues tasses tipo mug”, tasses una mica més grans del concepte general de tassa, de vidre amb el lema “sóc valencià”, amb la representació de la senyera en blau i del rat penat, llançades per commemorar el dia de la Comunitat.

Amics, estareu d'acord amb mi que, en aquest cas, i per la gent de Castelló, no hi ha color. Mentre la promoció del Mediterràeno, del grup de comunicació zeta, ajuda a conéixer el patrimoni natural y cultural, únic per la seua varietat en contrastos de tots els pobles de la província, el Levante de Castelló, de l'editorial premsa ibérica, vol fidelitzar el lector castellonenc oferint-nos unes tasses que, tal vegada tinguen algun interés pels lectors del Cap i Casal, però que ací, a Castelló, ni el Rat Penat, ni el blau de la senyera ens hi aporten cap sentiment patriòtic.

He de dir-vos que l'estil periodístic del Levante de Cs m'agrada més que el del Mediterràneo, el tractament de la informació em sembla més correcte, però tal vegada siga qüestió de gustos, ara be, en el cas de les promocions ahir llençades, em sembla molt trist i arriscat l'atreviment fet pel Levante de Cs d'oferir “les tasses de marres” als seus lectors i més encara, el pensar que, amb aquesta promoció de tasses amb tots els logos, pot aconseguir-se a Castelló augmentar el nombre de lectors i compradors del diari.

Sé que es pràcticament impossible, però m'agradaria conèixer quants “jocs de tasses” es reserven a Castelló, a la vegada que quants exemplar de “Castelló poble a poble” arriben a ser completats, consultats, enquadernats i ocupar un lloc a les prestatgeries. Estic segur que, tot i necessitar d'una major constància, l'èxit de la nova edició, -la primera va fer-se fa ja 25 anys-, del Castelló poble a poble, superarà i com diuen en termes futbolístics “per ampla golejada” a l'adquisició de les tasses commemoratives del dia de la Comunitat.

Senyor José Luís Valencia, director del Mediterràneo, en aquesta ocasió, pense ha encertat Vosté i superat al col·lega del Levante Julio Monreal i per descomptat al delegat del diari a Castelló el senyor Pepe Beltrán,a qui, tal vegada, hagen ningunejat.

No, a Castelló no necessitem tasses amb rats penats i senyeres amb blau per recordar-nos que !som valencians”, millor apropar-nos un poc més a la nostra pròpia terra... En aquesta nova temporada Mediterraneo-1 Levante-0. No hi ha color...

Interventor

Novament la vesprada d'ahir i gràcies a “les noves tecnologies”, al streaming, a la transmissió de dades a temps real, vaig poder seguir en rigorós directe la sessió plenària de la corporació municipal. Tot un luxe poder veure des del sofà de casa les diferents intervencions dels regidors en cadascun dels punts de l'ordre del dia que la secretària de l'ajuntament anava desgranant.

És veritat que en alguns moments seguir la sessió pot resultar una mica avorrida, doncs els informes i més informes, junts als acords que, per llei, han de passar pel plenari, fan que els punts més interessants, aquells en què hi ha debat entre els diferents partits o si més no explicació de vot, queden limitats i diluïts al llarg de les llargues sessions.

Sense anar més lluny, la sessió d'ahir va durar al voltant de tres hores, la qual cosa va donar peu a situacions que, vistes des de casa, resulten com a mínim curioses. La primera, lògica per la duració de la sessió, l'absència momentània d'algun regidor del seu seient, suposadament per anar a alleugerar les seues necessitats fisiològiques, cosa totalment lògica i comprensible.

Una altra curiositat i pregunta d'aquest que açò escriu va propiciar-se en veure, amb imatge repetitiva, la composició de la taula presidencial, amb la presència a més a més de l'alcaldessa presidint la sessió, del vicealcalde, el segon tinent d'alcalde i delegat de la gestió municipal, la secretària general del ple i la funcionària complementària, d'una altra persona que no va tindre cap intervenció al llarg de tota la sessió, i que, vist des de casa, semblava “ser el convidat de pedra”, amb una sensació d'avorriment, com si allò que allí es debatia no anara amb ell. Vaig assabentar-me després que és l'interventor municipal.

Interventor, curiós vocable amb moltes acepcions, fiscalitzador, controlador, persona que autoritza... En el cas municipal és l'encarregat del control intern de la gestió econòmico-financera de la municipalitat, en definitiva aquell que informa de la legalitat de cada ingrés o despesa i controla el grau de compliment dels pressupostos de les diferents àrees municipals.

Un càrrec amb una gran responsabilitat que exigeix l'exercici d'unes habilitats poc habituals, a més a més de domini de la normativa financera de contractació per tal de garantir la seua legalitat.

Desconec quina és la seua funció directa a les sessions plenàries de l'ajuntament, però el que tinc clar és que, a la d'ahir, va ser “el convidat de pedra” i no va ficar en valor, allò de la primera acepció del seu nom, “el què intervé”, convetint-se en un privilegiat a l'hora de seguir la sessió des d'un lloc preeminent.

Si les lleis centrals o les ordenances municipals fan necessària la preséncia d'aquest interventor als plens, caldrà donar-li més feina. Curiosa aquesta figura municipal de control i fiscalització interna, però trist molt trist l'actitud mostrada “davant les càmeres” per l'interventor municipal en el plenari d'ahir, desfigurat, aborrit i sense res a fer, donant la sensació que estava esperant que els punts passaren de pressa per poder anar-se'n a casa...

Assemblea festera

 Com a conseqüència directa del nou règim jurídic establit per als organismes autònoms de mesures per a la Modernització del Govern Local, el juliol de 2012 l'ajuntament de Castelló va acordar crear un nou Patronat Municipal de Festes, regulat per uns Estatuts aprovats en plenari, modificant els inicials de 1988.

La finalitat del nou patronat és bàsicament promoure, fomentar i organitzar les festes de caràcter públic de la ciutat, presentant els òrgans que el conformen una estructura diferent a com es regulava fins ara, començant per la duració del mandat dels membres, que passa a ser quadrianual en lloc de bianual, a la vegada que varia la seua composició i organigrama, mantenint-se l'Assemblea General com a màxim òrgan de participació, modificant-se la composició del Consell Rector, com a òrgan superior, donant entrada a la Gerència com a òrgan directiu nou, i modificant la Junta de Festes, que passa a ser un òrgan de col·laboració i suport en les funcions d'organització i protocol, integrada per dos equips, un de gestió i un de col·laboració.

Amb el canvi de Govern Municipal dels darrers mesos, els òrgans superiors han sofert una renovació, des de la pròpia Presidència, que ostenta ara la nova alcaldessa, fins als membres, president, vicepresident i vocals del Consell Rector. Tot aquest procés de canvi, ha fet que, l'Assemblea General que, s'ha de reunir com a mínim una vegada a l'any i que venia fent-ho fins ara, any rere any, en algun cap de setmana del mes de juliol, amb la finalitat d'una banda, d'analitzar, conéixer i valorar el resultat de les festes, proposant al Patronat les millores que s'estimaven oportunes, i d'altra, procedir, quan corresponia, cada dos anys, a l'elecció de la nova Junta de Festes, en aquest cas, 2015, fins al dia d'ahir, no havia estat encara convocada.

De manera que, ara sí, ja és oficial, tots els compromisaris que formen part d'aquest òrgan de participació, des dels representants de l'ajuntament fins als de les empreses col·laboradores en les festes, passant pels dels ens festius i associacions de veïns i culturals, han estat convocats pel proper dissabte 17 d'octubre, a les 10 del matí al Palau de la Festa, per, d'acrod amb els estatuts del 2012, “decidir sobre assumptes de la seua competència”.

I quins han de ser en aquest moment els assumptes de la seua competència? Doncs si es fan les coses ben fetes, com s'han de fer, dos actuacions són fonamentals ara , a saber:

1.        Conéixer i valorar els resultats de les festes en l'exercici fester 2014-2015.(Art. 12.e)

2.        Procedir a l'elecció dee l'equip de gestió de la Junta de Festes amb el seu president al capdavant, elevant el seu nomenament a la Presidència del Patronat (Art.26.2).

Per tant l'Assemblea hauria de tenir dues parts clarament diferenciades: En primer lloc cal que l'actual Junta de Festes, la que ara acaba, faça públicament un anàlisi de la seua gestió tant econòmica com festera i sotmeta a aprovació assambleària els seus resultats, i a continuació es procedisca a l'elecció del nou equip de gestió.

I si com sembla, pot haver-hi diverses candidatures, cal que tots els veïns en general i els compromissaris de l'assemblea festera en particular coneguen, coneguem a més a més de les diferents persones que les conformen, quin és el seu programa, quin és el seu projecte fester per la ciutat pel quadrienni 2015-2019 i així, després, votar en consciència.

Per això, jo demanaria, que una vegada tancat el procés de presentació de candidatures, a partir del 29 de setembre, es done la màxima difusió a les mateixes i als seus programes, proposant, per exemple, un debat obert entre possibles candidats a ocupar la presidència, de manera directa entre ells, en un espai públic i obert ,on qualsevol veí puga anar a fer-los les preguntes que considere oportunes, o si més no, un debat a una de les televisions locals, on amb un moderador i uns temps marcats, cada candidat puga exposar el seu programa. No consideraria encertat, els pactes interns, les adhesions a un o altre candidat sense un “cara a cara” entre ells i defensant els seus programes, com tampoc una presentació general feta moments abans de l'elecció el mateix dia de l'assemblea.

Castelló és molt Castelló i les nostres festes han d'anar aconseguint cada dia més la internacionalitat. Ara, en aquest moment de la renovació, podem demostrar que si volem, sabem fer les coses be.

Ànim, endavant, sort i gràcies a tots aquells que inicien aquesta carrera festera, que volen treballar des del món de la festa per fer més gran Castelló. A l'Assemblea ens veurem !!!

Indecència, frau, immoralitat...

 Les paraules que encapçalen aquest comentari m'han vingut a la memòria en assabentar-me del que va passar la vesprada d'ahir al Congrés dels Diputats de l'Estat Espanyol.

És de suposar que els nostres Diputats de la Càmera Baixa, els 350 membres elegits de manera directa per sufragi universal cada quatre anys, estan allí per voluntat pròpia i han de desenvolupar en les seues jornades laborals una sèrie de tasques de control i legislatives per aconseguir, la plena democràcia, justícia i equitat per qualsevol ciutadà del nostre país.

Per això, per ser “una feina al servei de la societat”, reben un sou, una nòmina, que de promig per la gran majoria de “les senyories” que viuen fora de Madrid, suposa més de 5.600 euros bruts al mes, aproximadament uns 4.800 nets, que, naturalment, coincidireu amb mi, no està gens malament pels temps que corren.

Tot i això, no sempre actuen de manera justa i honorada, especialment pel que respecta als bons costums i la moral. Malauradament tots hem vist com alguns dels nostres diputats, en aquesta legislatura actual que prompte acabarà, han estat “pillats” tallant-se les ungles, llegint la premsa, dormint, jugant amb els iphads o fins i tot fent la llista de la compra.

Però encara hi ha una cosa més greu, no acudir a la feina, i això, és el que van fer ahir vora 300 dels 350 membres de la Cambra, i no era la primera vegada. Es debatia, després d'esperar més de 4 anys, la possible reforma del nostre Estatut d'Autonomia per poder blindar les inversions de l'Estat i, vet per on, quasi el 85% els senyors i les senyores diputats i diputades, no ho van considerar interessant i van preferir, com diuen al meu poble els estudiants, “fer xifra”, o laboralment parlant que és el cas, “no acudir a treballar”, mentre els comissionats de les Corts Valencianes, defenien la proposta. Fins i tot el Govern de la nació en ple, “va passar” i cap membre va ser present a la bancada blava.

Enteneu ara el per què del títol d'aquest post? Indecent i immoral i podria afegir vergonyós, trist i lamentable, i encara em quede curt !!! Ells que no van a treballar, que estan fent un greu frau i que ens furten els nostres diners, després, d'ací uns mesos, vindran a dir que són els nostres defensors i valedors i tornaran a demanar-nos de nou el seu vot, per seguir traient “la panxa de bon any”. Quina vergonya !!!

I al meu poble diuen: “I si en vols més, para el cabàs”, si encara aquest fet del menyspreu no va ser prou, si fa o no fa, a la mateixa hora, el ministre Montoro, que no estava al seu escó, al seu lloc de treball, anunciava que si la Comunitat Valenciana, si el Govern del senyor Puig no fa front als 19 milions d'euros de multa de la Comissió Europea per la manipulació del dèficit entre els exercicis 2011 i 2014 que va fer el Govern Valencià, serà el departament d'Hisenda qui retindrà aquesta quantitat dels diners del finançament autonòmic que ens correspon per llei. Qun morro !!!, quina cara !!!. Qui va manipular? El Govern Autonòmic d'aquell moment. Qui ha de pagar? El Govern Autonòmic actual. Quina immoralitat !!! Que ho paguen ells de les seues butxaques que van fer “l'empastre” i si més no, que ho pague el PP nacional que, al cap i a la fi, eren i són encara de la “mateixa corda”.

L'anterior Govern Valencià va enganyar la UE, al Govern Nacional i als Valencians. El Govern Nacional actual desprecia els valencians i ho demostra amb l'absència al Congrés. No, nosón de rebut ni una actuació ni l'altra, no podem ni devem suportar les conseqüències d'un Govern injust i insensible amb els habitants d'una part del territori que, només volem justícia. No volem més enganys, ni governants indecents, fraudulents i immorals...

Que no siga un mal presagi

 Hui, 15 de setembre, dia 258 de l'any, l'església catòlica celebra la festivitat de la Mare de Déu sota l'advocació del sentiment dels Dolors o de les Angoixes. Essent probablement la representació més coneguda d'aquesta advocació la Pietat de Miguel Àngel.

I la casualitat ha volgut que hui, dia “dels dolors o de les angoixes”, haja estat l'elegit per SNC-Lavalin, l'empresa gestionària de l'aeroport de Castelló, o tal vegada Ryanair, la més important línia aèria de baix cost d'europa, per iniciar els vols regulars en aquest aeròdrom, de manera que a hores d'ara ja haurà aterrat el vol FR8555 que ha eixit a les 07:10 hora anglesa i tenia l'arribada a les 10:40 hora espanyola, el primer avió que porta des de Londres-Stansted, un dels cinc aeroports de Londres, a 50 quilómetres al nord-est de la capital, els primers passatgers, turistes?, empresaris?, curiosos?, a les terres de la Plana, sent demà el torn d'aquells que també des de la Gran Bretanya, en aquest cas des de Bristol, al sud-oest del país, hagen triat Castelló com a destinació.

I és que a partir de hui mateix, a les 11:10 i tots els dimarts, dijous i dissabtes, podrem anar per menys de 18 euros a Londres, i a partir de demà, pel mateix preu, tots els dimecres amb eixida a les 19:55 hores i els diumenges a les 10:20 del matí, a Bristol. Si el que volem es un combinat anada-tornada ens pot eixir per poc més de 42 euros.

Està molt be que per fi, quatre anys i mig després de la data d'inauguració per Carlos Fabra i Francesc Camps, el primer vol regular aterre a les pistes de la Vilanova, obrint així un futur, que, malauradament, es presenta molt, massa incert, ple d'angoixes, doncs no oblidem que d'una banda l'empresa canadenca Lavalin, la gestionària de la infraestructura, sembla va tenir, no fa massa temps, problemes amb la justícia per assumptes suposadament relacionats amb casos de corrupció i frau fiscal d'alguns dels seus màxims dirigents, a la vegada que el Banc Mundial va arribar a prohibir les activitats d'alguna de les seues filials.

D'altra banda, Ryanair ha estat en moltes ocasions capçalera als diferents mitjans de comunicació per la gran quantitat d'incidents i pràctiques irregulars que podien arribar a afectar la seguretat dels passatgers, tot i que des de l'empresa sempre s'ha dit que complixen estrictament el que marca la llei. Siga com siga, aquesta companyia seguix sent una de les aerolínies amb més queixes i reclamacions per part dels seus usuaris, i això, no és per ningú una bona carta de presentació.

I per rematar la situació, ho coneixíem aquesta mateixa setmana, la Comissió Europea està investigant d'una banda si van produir-se irregularitats en la concessió de la gestió a Lavalin, sobretot per comprovar si el cànon que la Generalitat Valenciana a d'abonar a l'esmentada empresa, 24,5 milions d'euros en els 9 primers anys de concessió, mentre que l'empresa canadenca queda exempta d'abonar el àanon fins que no supere els 1,2 milions de passatgers, cosa que no està previst s'aconseguisca abans de l'any 2029, complix les normes comunitàries o, pel contrari és del tot il·legal, investigació que, com a mínim resulta molt preocupant i, d'altra, si Ryanair ha obtés algun avantatge per operar al nostre aeroport.

Siga com siga, faig vots perquè aquest aeroport que ha estat més de 4 anys inaugurat i sense avions, a partir de hui tinga una activitat permanent i de mica en mica, amb voluntat i ben saber fer, puga tirar endavant; vullga Deú que no siga un mal presagi l'arribada justament hui, festivitat de la Verge dels Dolors, del primer avió regular. Per molts anys !!!

La gaita està de dol.

La dolçaina aquest conegut i popular instrument musical de vent, de fusta, de llengüeta doble i tub cònic i amb forats que es tapen amb els dits, s'anomena en la parla local i comarcal de la zona dels Ports de Morella, gaita i aquell que la construïx i la fa sonar s'anomena gaiter.

Si difícil és fer-la sonar, més difícil encara és crear-la. No són massa els luthiers, tot i que el treball de torn no presenta massa complicació si es disposa de l'estri necessari per fer la secció cònica del seu interior; tanmateix la digitalització, els forats, és la part fonamental que transforma un tros de fusta tornejada amb un instrument i, això si és veritablement difícil.

Durant molts anys un morellà, antic obrer de professió, aficionat a la gaita, el senyor Casimiro Ripollés va dedicar-se, una vegada jubilat, per afició, a la construcció d'aquests instruments, convertint-se en el darrer artesà de la dolçaina de la comarca dels Ports, i al llarg dels darrers anys, va arribar a tenir a més a més d'una extensa col·lecció de gaites fetes per ell mateix, -va arribar a fer-ne més de 1000 -, una gran fama entre els sonadors de la dolçaina. De les seues mans d'artista i artesà van eixir dolçaines que ell no guarda; algunes les va vendre, altres les ha regalades i altres va fer-les per encàrrec. Diuen que en conserva vora 600.

Jo mateix que mai he estat un virtuós de la música, però si que fa uns quants anys “va pegar-me per bufar”, vaig acudir en més d'una ocasió, amb uns quants amics d'ací de la Plana, amb algun tros de fusta per què el “sinyo Casimiro” ens fera algunes dolçaines. Erra l'any 1989, Casimiro tenia 70 anys i estava ple de vida. Va acceptar l'encàrrec i a hores d'ara dues dolçaines, dues gaites, de palo-santo i ginjoler, personalitzades, l'una amb les inicials del meu nom i cognoms i l'altra amb l'any de la seua creació, encara ocupen, tot i que fa temps no les faig sonar, un lloc preeminent a una prestatgeria de la llar familiar.

Hui, m'assabente que ens ha deixat per sempre, tenia 96 anys, feia 9 anys que ja no creava instruments, la darrera va fabricar-la el 2006. L'home s'havia fet vell, feia uns anys que, havia tancat la casa i vivia a la residència d'ancians, tot i que a sa casa, que era pràcticament un museu de la dolçaina, hi anava quasi tots els dies, “per obrir la porta i que córrega l'aire” … 

Sembla que ningú de la família ha nascut amb l'amor per la dolçaina que tenia ell, ni els fills ni els néts però el saber de Casimiro de segur que no es perdrà doncs en els darrers anys va trobar un alumne interessat per aprendre aquest treball artesanal, de manera que el saber adquirit a base de proves durant tota una vida, la de Casimiro, es quedarà a Morella, i el so característic de les dolçaines de Casimiro seguirà sonant per sempre. El relleu generacional crec, per referències directes, està garantit.

Fa uns anys, concretament al juliol del 2010 l'ajuntament de Morella va reconéixer la tasca cultural del fabricant de gaites, al posar en valor aquest instrument tradicional i de passada la cultura de la comarca, amb un senzill i emotiu homenatge celebrat a les Sales Gòtiques del Palau Municipal.

Ara, en aquest final d'estiu, quan el senyor Casimirio ens ha deixat per sempre, no estaria de més que juntament amb la col·lecció de gaites que va cedir el dolçainer Miguel Ferrer al poble i que al museu sexenal estan permanentment exposades al públic, es creara un museu a la casa del senyor Ripollés que va aconseguir que els seus instruments, amb diferents formes, mesures i afinacions, es troben repartits per tot el territori de l'Antiga Corona d'Aragó.

La dolçaina llarga, la gaita, està de dol a Morella, la comarca i el País. El gaiter, a qui li agradava dir que no sabia música ni tenia oïda, i que "al fred li deia fresca", ens ha deixat per sempre. Descanse en pau mestre !!!

No m'agrada el nom.

Ja no m'agradava l'any anterior i ara en tornar a repetir-se vull fer-ho públic. Em referisc al nom que rep la Fira d'Art Contemporani de Castelló, MARTE, que amb l'objectiu de promocionar artistes i obres d'art contemporànies, per segon any consecutiu, va obrir les portes ahir al recinte del Palau de la Festa i pot visitar-se fins el proper diumenge.

Res he de dir de la mostra i menys encara quan no l'he visitada. No sé si serà molt més avantguardista que l'edició de l'any anterior, però el que tinc clar és, que seguint la mateixa línea, es tracta d'una nova manera de veure la vida i la societat que ens envolta, transferint cultura mitjançant l'interactuació amb l'espectador, desenvolupant la imaginació i que pot agradar més o menys segons la sensibilitat de cadascú.

El que realment no m'agrada és el nom MARTE. He llegit que va sorgir pe la conjunció de dos termes “Mar” i “Arte”, tenint present que Castelló al ser una terra amb MAR on sembla hi ja molta fam de cultura ARTE i de fer les coses bé, sembla d'un altre planeta; Castelló com a una ciutat marciana, de manera que, ser avantguardista, estimar el nou art és, vet per on, “ser marcià”, “ser extraterrestre”, al cap i a la fi, és somniar que és possible. Molt , massa embolicat no us sembla?

D'altra banda els seus organitzadors i responsables, diuen que aquesta és una proposta agoserada, que dóna peu a considerar-la quasi “marciana” en aquests temps, doncs la Fira defensa en un món capitalista la cultura lliure i gratuïta, de manera que, trencant motlles de moltes altres mostres semblants, en aquest cas, el públic no paga entrada per visitar-la, tot i que, no oblidem, vol servir per crear hàbits, sobretot l'hàbit de comprar una obra d'art amb normalitat, podent adquirir-se peces úniques, obres d'art?, des dels 30 euros,

Està be que Castelló se situe a l'avantguarda de l'art modern, però considerar que Castelló és el lloc ideal per aquesta fira doncs, com afirma el seu director, no hi ha cap altre lloc “més marcià” al nostre país, això és difícil d'entendre i molt més d'assimilar pels veïns, o no?

És veritat que el nom dóna joc, per exemple vaig veure un titular periodístic fa ja uns mesos, quan va presentar-se la fira, que deia: “Unos 200 artistas “orbitarán” sobre la feria internacional MARTE”, lligant el concepte físic de l'òrbita, de moure's en una trajectòria concreta, amb la tendència de l'art del segle XXI; val, si, però seguix pensant que el nom no és massa encertat, que voleu que us diga.

Important que Castelló unisca tres vessants en una fira actual: cultural, institucional i comercial, important també, com no, que en aquests dies l'art modern siga l'eix del negoci i de les relacions, del contacte entre sectors diversos, sota l'embolcall d'uns objectes creatius, quasi un miracle que puga realitzar-se en aquests temps de crisi una aposta tant arriscada, tot un mèrit, però calia aquest nom?

Mirem al nostre voltant, sense eixir del territori nacional, certàmens semblants: Feria Arte Oviedo, Estampa Madrid, Foro Sur Cáceres, Art Salamanca, o tal vegada la més coneguda ARCO, “AR-CO” Art Contemporani..., no fa falta ser marcià per promocionar i difondre l'art actual, ni per presentar temàtiques multidisciplinàries de la cultura actual internacional i nacional en general i valenciana en particular.

Amics, una bona ocasió per conèixer les tendències artístiques més actuals, però oblideu-vos del nom, a Castelló som i serem castellonencs, mai marcians. Només ens faltava això ser alienígenes a la nostra pròpia casa !!!

Massa diferència

És pràcticament impossible “no passar pel banc”, la nostra economia capitalista ens avoca irremeiablement a tenir relació amb alguna entitat i en molts casos amb més d'una. Però, que fa fonamentalment un banc? Fàcil resposta, recollir dipòsits i lliurar préstecs, canalitzar diners. Són el sistema circulatori de l'economia.

De manera que un banc és una empresa comercial intermediària entre l'estalviador i el demandant de diners, actuant de mediador virtual, oferint d'una banda seguretat per mantenir els nostres estalvis i a la vegada, obtenir efectiu per oferir-lo al demandant de crèdit.

Els bancs treballen amb allò que ells anomenen “actius i passius”, essent l'actiu el que cobren per prestar els diners i, el passiu el que paguen als clients que dipositen els seus estalvis en l'entitat, de manera que la nostra relació amb aquestes entitats pot ser doble, d'una banda podem demanar-los diners o ve deixar-los-en.

Si dispose d'una quantitat de diners més o menys gran i l'aporte a l'entitat per un període de temps i unes condicions estipulades, faig un diposit bancari i obtinc a canvi un benefici, uns interessos; per contra si em plantege l'adquisició de qualsevol be o servei i no dispose de la quantitat necessària, aleshores, demane un préstec i, una vegada estudiada per l'entitat la meua capacitat de devolució, aquella me'l concedix també a canvi d'uns interessos.

I tot açò ve perquè dues notícies fan hui, ací al meu poble, més protagonistes que mai els bancs. D'una banda aquella que diu que en el primer semestre del 2015 entre els 6 bancs més grans que operen al nostre País, han aconseguit guanyar, han obtingut un benefici de vora 8.000 milions d'euros, quantitat que, estareu d'acord amb mi, és més que considerable, i d'altra banda aquella altra informació que diu que el mes actual, setembre, juntament amb gener i febrer, segons els experts, són els mesos en que més sofrixen els conters dels estalviadors, per allò de l'inici de curs, la qual cosa obliga a recórrer a moltes famílies a les entitats financeres de torn per demanar un préstec.

I ací la meua reflexió: No us sembla excessiu que per aconseguir un préstec personal hagem de pagar un interès que en molts casos estiga per damunt del 9%, i si el que volem es fer un diposit l'interès que les entitats ens oferixen estiga a hores d'ara molt per baix de l'1%?

Dit d'una altra manera, 8% de diferència entre crèdit i estalvi, quan els guanys de les entitats han estat tant elevats crec és excessiu, molt, massa elevat. No us sembla?

És veritat que els dipòsits bancaris permeten augmentar els diners sense riscos aparents, doncs es garanteix el 100% del capital i “algo” d'interès, i que, els préstecs de vegades porten morositat, que el banc corre cert risc, però.... tot i això la diferència és abusiva i arriba fins i tot a ofegar la dèbil i precària economia de moltes famílies castellonenques.

 Crec que en aquest 8% abusiu, entre actius i passius, és el gran negoci dels bancs i crec que en el moment actual quasi podria qualificar-ho d'usura, doncs per definició aquella és obtenir un guany exagerat per un préstec.

I que fer si la situació és fins i tot legal? Doncs tant sols ens resta aprendre a viure o millor dit malviure, amb el 90% dels nostres guanys, pocs o molts, i tractar d'estalviar l'altre 10% i així no haver d'endeutar-nos mai, perquè, sabeu què? els bancs darrere de les seues campanyes són, tant sols, empreses per guanyar diners, més i més, i cada vegada més...

Caminar i córrer: dues drogues contemporànies.

 Tot i ser l'activitat física més antiga de la espècie humana, no fa massa anys, deu o dotze a tot estirar, veure de bon matí, a mitja vesprada o fins i tot a boqueta, nit, qualsevol dia i principalment els caps de setmana, persones, joves i no tant joves, per les rondes de circumval·lació, els passeigs o les sendes de les muntanyes del nostre terme, caminant, al trot o corrent, era quasi una anècdota.

Ara, tal vegada des què la crisi s'ha instal·lat al nostre territori, la pràctica esportiva de córrer, s'ha ficat de moda, ha assolit un auge espectacular i tal vegada perquè no hi ha cap altre esport més senzill i econòmic, tret del seu cosí-germà el senderisme, s'estan fent més i més populars els maratons, les carreres i les marxes.

L'ambient que es respira en aquestes “festes populars” és increïble i els diferents ajuntaments, clubs i organitzadors fan un gran treball de coordinació, pensant fonamentalment en la rendibilitat turística i promocional que els esdeveniments els hi comporten.

Diuen els metges si es fa de manera controlada és bo, implica esforç, motivació energia i entusiasme,aclarix la ment, equilibra el cos i aporta energia cada dia, de manera que amb tots aquests “beneficis” és habitual creuar-se amb “runnings” i sembla ser que en alguns casos produeix contagi, de manera que per molt “cantadora” que siga la roba que aquells es fiquen per entrenar, per córrer, ja ningú es sorprèn i, d'altra banda, córrer és barat, de manera que ja no es tant sols cosa de “frikis”, tot i que encara hi han d'aquelles persones que obsessionats ells, fan del córrer una forma de vida.

Per molts caminar o córrer és el nou golf i s'està convertint en una febre popular, en una “droga saludable”. De manera que a la “moda” iniciada majoritàriament pels homes, immediatament van sumar-se les dones, convertint-se en autèntiques corredores; després va ser la gent més gran i així, amb un “boom” tant considerable, van nàixer les marxes, les carreres de 5, 10 o 15 quilòmetres, les mitges maratons, les maratons, els ultra-maratons i les carreres de muntanya... convertint-se “la febre del caminar i/o córrer” en un fenomen sociològic, de manera que arribats a aquest punt, és difícil trobar un poble, per xicotet que siga, que no conte amb un prova popular, ja siga en qualsevol moment de l'any o aprofitant les festes del poble. Qualsevol moment és bo per practicar jogging, footing o running...

I com a Castelló tenim la sort de tenir mar i muntanya a tocar de casa i bon clima quasi tot l'any, a Castelló també h arribat amb força “la moda” per quedar-se, convertint-se en un lloc ideal per tot tipus de proves, des de les ja consolidades “marató i mitja”, “115 mim” o “marxa al Bartolo” amb clara projecció fins i tot internacional, a les més modestes, passant per allò que s'anomena “circuits” i que no és altra cosa que un grapat de carreres populars, una espècie de “liguilla” que,generalment, conta amb alta participació i molta animació.

És el cas que centra el meu comentari, doncs per segon any consecutiu el Circuit de Carreres Populars Nocturnes ha anat aglutinant al llarg de tot l'estiu i amb el patrocini de la Diputació i els diferents ajuntaments: Orpesa, Castelló, Vinaròs, Benicàssim i Peníscola, 5 proves populars, 10 quilòmetres, amb la finalitat d'unir turisme i esport, constituint tot un èxit les 4 proves celebrades fins ara, i amb la seguretat que també la darrera del circuit, que es celebraràen pocs dies a Peníscola així ho serà.

I com caminar i córrer està de moda, no us preocupeu aquells que heu arribat tard a aquest circuit, doncs només en setembre, si us ve de gust, sense eixir de la província, podeu participar al cros de les festes de Sogorb, al trail de Soneja, a la cursa de Figueroles, a la volta de muntanya de Catí, a la volta a peu d'Almenara, o de Viver, a la mitja marató de muntanya de l'Alcora o a l'Skoda 10Race de Castelló ciutat.

Un esport, una diversió, un mètode d'evasió de la realitat quotidiana, una activitat agraïda i gratificant, siga el que siga, caminar pel terme o córrer està de moda, ja no és “de locos”, i ací, a Castelló és un bon lloc per fer-ho, tenim mar i muntanya, pla i zones amb desnivells, sendes i camins, circuits urbans... Només cal elegir una cota i recórrer quilòmetres, amb o sense pressa, més ràpida o lentament, cadascú al seu ritme, la pràctica de la carrera o el senderisme, amb control, és salut. Ja em direu...

Nou curs... vindràn diners?

Estic pensant que el principal problema de Castelló ha estat en els darrers anys, objectivament, la falta d'inversions del Consell. Ara, un nou curs comença amb un nou Consell, i per això la meua pregunta que encapçala aquest escrit: vindran ara més diners de València? Però, com han de vindre, si diuen que no hi han?, que el PP va deixar “la caixa” més que buida...

El fracàs del Consell a Castelló en els darrers anys és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics... Amb el pas dels anys i de mica en mica, els castellonencs hem anat renunciant, davant una marginació més que evident, i amb la complicitat dels diferents equips de govern municipal, a la rehabilitació “del asilo”, de la comissaria de la Ronda Magdalena, de la residència de Suboficials del carrer de l'Alcalde Tárrega, de l'ex-seu d'Hisenda a l'Hort dels Corders i també, de l'edifici a qui hui vull dedicar la meua particular reflexió, l'antiga Audiència Provincial de la plaça del jutge Borrull.

Aquest edifici, ubicat al centre de la ciutat, inaugurat el 4 de maig de 1974, va estar operatiu fins l'any 2005 en que va tancar definitivament les seues portes pel trasllat a la nova ciutat de la justícia, que triplicava la superfície de l'audiència i ubicat, com és sabut, al bulevar d'en Blasco Ibañez, al polígon de Rafalafena, al PAU Gumbau, i que va suposar unes despeses, per consrucció i equipament, de 25 milions d'euros i que, també, en l'actualitat necessita d'una major dotació pels seu manteniment.

L'antic edifici de Borrull, conta amb una superfície de vora 1600 metres, amb més d'onze mil metres aprofitables en 7 altures, i un aparcament de vehicles pel sistema de rotació al subsol, construït als solars de l'antiga estació de la Panderola. Edifici que després de 40 anys de la seua construcció i 10 del seu abandonament definitiu, espera encara la rehabilitació, un projecte del que hem sentit parlar en moltes ocasions i que mai hem vist ni tant sols projectat.

Un edifici que se degrada per moments, amb els vidres de la planta baixa trencats en algun cas, amb brutícia que retreu la imatge externa en algun moment senyorial, amb equipaments administratius en desús, amb mobiliari abandonat al seu interior, amb sensació del pas del temps...

És veritat que l'any 2008 va signar-se un conveni de repartiment d'usos de l'immoble entre la Universitat Jaume I, per ubicar allí una residència universitària, l'ajuntament, per ubicar algunes oficines municipals, i la Generalitat, per ubicar un espai PROP, fins i tot va parlar-se de la ubicació a la planta baixa d'una biblioteca virtual, “megaespai” va ser el nom rebombòric assignat, però, res de res, els diferents pressupostos econòmics no van arribar mai i, a hores d'ara, encara resta tancat i sense notícies... exemple de despropòsits dels successius governs majoritaris.

Serà capaç el nou Consell de donar-li l'impuls que es mereix? No estem sobrats d'espais d'us públic i tant cèntrics al nostre poble. Seria un bon inici de curs i una forta injecció “de moral” que al vell edifici d'arquitectura tardofranquista començara a veure's algun moviment. També el canvi ha d'arribar a els vells i empolsats convenis que, a algun caixó d'alguna Conselleria, dormen el somni dels justos. De segur que els diners són importants, però els gestos, per xicotets que siguen, ho són més encara. Calen gestos del nou govern, i calen ja. Ara és un bon moment.