Som "de tercera"...

 I sembla que seguirem sent-ho per una llarga temporada, i no estic referint-me, com podríeu pensar pel títol, a la categoria en la que el nostre històric Club Esportiu Castelló seguirà competint en aquesta nova temporada; no, res té a veure allò al que vaig a referir-me amb el món esportiu, tot i que sí, naturalment, afecta i de gran manera al meu estimat poble, a Castelló.

I és què després de transcorreguts més de vint-i-tres anys des de l'inici de l'Alta Velocitat Espanyola, línia Madrid-Sevilla, després d'aconseguir ser el primer país d'Europa i el segon del món en nombre de quilòmetres en explotació, més de 3.000, i d'haver invertit més de 45.000 milions d'euros, a Castelló, a dia d'avui, finals de juliol del 2015, encara no arriba l'AVE.

Tot i que el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports 2005-2020 del Ministeri de Foment del Govern Nacional, proposava un “Corredor Mediterrani”, una línia d'Alta Velocitat entre la frontera francesa i Almeria per tota la costa,va trobar-se prompte amb dificultats per l'electrificació i les diferents amplàries de vies necessàries per mercaderies i passatgers, de manera que allò que tot havia de ser “flors i violes”, ha anat convertint-se amb el pas del temps en retards i més retards.

Va ser a la fi de l'any passat quan la ministra de foment visitant les obres de reconversió de l'actual llit de vies d'ample ibèric a un doble d'ample ibèric i internacional, va anunciar que l'Alta Velocitat arribaria a Castelló a la fi del 2015, tanmateix no va anunciar que “arribaria coix”, o que seria “un AVE de tercera divisió”, doncs ahir mateix va fer-se públic que l'AVE entre València i Castelló tant sols podrà circular per una via, de manera que tant els trens que hi vagen en direcció València com els que hi provinguen d'aquella ciutat en direcció Castelló hauran de fer-ho en la mateixa via, amb la incomoditat que això suposa per uns desplaçaments efectius, còmodes i segurs.

No volem ser els castellonencs ciutadans de tercera divisió en matèria d'infraestructures, ja ho som molt al nostre pesar en futbol, no volem ser enganyats constantment pel Ministeri de Foment, volem i exigim que es rectifique aquest canvi de plans de darrera hora, que no s'implante l'amplària internacional tant sols en una única via, doncs això portaria com a conseqüència afegida una paralització i modificació dels trens de rodalies, un pas endarrere en la connexió directa i en aquests moments prou fluida entre València i Castelló.

Senyora Pastor, després de tants milions invertits, després de tants anys transcorreguts, després de tantes promeses incomplides, els castellonencs no ens mereixem aquest tracte, ens mereixem més respecte; l'arribada de l'Alta Velocitat a Castelló no és un caprici, és una necessitat.

Pensem que estem front a una falta de voluntat del Govern Central, del Partit Popular, no volent pensar que aquesta decisió siga fruit “d'una rabieta” per haver perdut el govern de la Comunitat. Però estiga segur senyor Rajoy que si no es rectifica i el seu govern seguix endavant amb aquesta modificació, de segur ho pagaran i molt car a les properes eleccions generals que, estan, com tots sabem a menys de mig any vista. No som els castellonencs menys que els andalusos, castellans o gallecs. Volem ser també “de primera”.

Senyora Consellera d'Obres Públiques de la Generalitat, siga vostè valenta i demane al Secretari d'Estat d'Infraestructures allò que és legítim, que els empresaris, autoritats locals i si és precís el poble sencer en manifestació al carrer, eixirem a cridar ben fort que l'obra s'execute tal i com estava previst fer-ho inicialment i sembla del tot lògic, amb dues vies amb amplària internacional. Res de pertànyer a cap categoria inferior.

Atípic

A la sessió plenària de la Junta de Festes de Castelló, celebrada el tretze d'abril del dos mil quinze, va aprovar-se la normativa per l'elecció de reines i dames de la ciutat per l'any 2016. Aquest reglament va ser també aprovat amb posterioritat pel Patronat Municipal de Festes. A banda de marcar els requisits indispensables per optar als diferents càrrecs, marca també entre d'altres elements, el procés d'elecció i les dates i terminis de presentació de candidatures. El passat 3 de juliol va tancar-se en termini i, a hores d'ara, han estat segons he pogut saber, un bon grapat les senyoretes que, d'una o altra manera, per disposició personal, familiar o per impuls d'algun col·lectiu opten a assolir algun dels càrrecs per l'exercici 2015-2016.

D'altra banda, els Estatuts del Patronat Municipal de Festes ordenen que l'Assemblea General del Patronat es reunisca com a mínim una vegada a l'any i que la Junta de Festes,òrgan de col·laboració i recolzament del Patronat, entre altres accions té la competència per l'elecció de les representants femenines de les festes i per elevar a l'alcaldia la proposta de nomenament de regines de la ciutat.

Així, en els darrers anys, arribats al mes de juliol, d'una banda es convocava l'Assemblea General per, renovar la Junta cas de correspondre o repassar la gestió anual front els assembleistes, i d'altra, el darrer cap de setmana del mes es feia l'elecció de reines i dames, al Saló de Plens i a continuació les esperades “cridades” telefòniques de l'alcalde a les elegides per demanar si volien acceptar el càrrec, amb el posterior trasllat, d'una cada any més llarga comitiva, als domicilis familiars de les reines electes i allí “menjar i beure de gorra” fins altes hores de la nit.

Aquest juliol del 2015, vet per on, està resultant “festerament parlant” atípic. Per allò del canvi de govern municipal, no s'ha convocat ni sembla va a convocar-se de moment l'Assemblea General, per la qual cosa, res se sap de la gestió festera 2014-2015, ni tampoc de la renovació de la Junta de Festes; ni si hi haurà eleccions, i cas d'haver-les, quins seran els terminis per presentar candidatures, tot i que en alguns “fòrums” i xarxes socials no paren d'eixir rumors sobre possibles candidats a ocupar el càrrec que, s'afirma, deixarà l'actual president, el senyor López, tot i que ell crec encara no ha dit res... tot plegat paraules i més paraules o emprant termes festers “fum de canya”.

D'altra banda s'anuncia que l'elecció de reines i dames es farà, com sempre, aquest cap de setmana vinent però amb una novetat important. Tot i que l'elecció solemne es farà segons el protocol establert en els Estatuts, una vegada triades les senyoretes i acceptat el càrrec es suprimix “la visita oficial al domicili familiar de les autoritats”, de manera que si “oficialment” no hi ha visita, tampoc cal fer-la de manera “particular”, i per tant, s'acaba així amb “la convidada i el gorroneo”, substituint-se la visita oficial per un acte solemne i protocol·lari de proclamació, que es farà al dia següent, dissabte a les 12 del matí al saló de Plens de l'Ajuntament amb l'assistència de tots els representants del món de la festa i sota la presidència de la presidenta del Patronat Fester i alcaldessa de la ciutat, la senyora Marco. Atípic, no us sembla?

Atípic, fester i encertat, diria jo. Canvi i lliçó de com s'han de fer les coses, també dins el món de la festa. Un encert del nou Ajuntament, del nou Patronat i de la nova regidora de festes Carme Oliver al seu capdavant. S'acaba així amb la “quasi obligació de la convidada a coneguts i desconeguts” i, a la vegada s'encerta en la intenció de donar un major protagonisme a l'elecció de les representants femenines de la ciutat per tot un any fester.

Un acte institucional atípic on tota la corporació municipal en nom del veïnat de la ciutat, i la Junta de Festes, la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles, en nom d'aquells que hi treballen per fer unes festes cada any més “dignes de noms i de fets”, coneixerem de ben a prop a les elegides, podent compartir amb elles, les seues primeres vivències i emocions. Només un però, un dubte, reines elegides per una Junta que tal vegada no continue en el càrrec? Com a mínim, ja ho deia al títol, atípic.

Xoxim

 Si ahir va ser Sant Jaume, avui és Santa Anna i Sant Joaquim. Jaume, Jacob o Dídac, que és el mateix provinent de l'hebreu “Iaaakov” que al passar al llatí va ser traduït per “Iacobus” d'on prové la forma Jacob, mentre que de la variant “Iacomus” va sorgir Jaume. D'altra banda, de la segona part del nom Sant-Iago, concretament del “Iago” va derivar el castellà Diego, que a la nostra llengua és traduïx com a Dídac. Poques paraules fan configurar tants noms en un sol.

Però la casualitat ha volgut que només un dia després, hui, es celebre la festivitat dels qui l'església catòlica considera els pares de la Verge Maria, i de qui curiosament els “evangelis oficials” res no ens diuen, havent-hi d'acudir als anomenats apòcrifs, conjunt de llibres que no formen part de la Bíblia, però que van produir-se durant el mateix període i amb un estil similar, sent en concret i en aquest cas, l'evangeli apòcrif de sant Jaume, en el segle segon, qui ja parla de Joaquim i Anna com a pares de Maria.

Sembla ser que el matrimoni Joaquim i Anna no van poder tenir fills durant els seus primers vint anys de matrimoni, per la qual cosa i sent ells molt creients van prometre Déu que si els hi concedia un descendent el consagrarien al seu servei. Anna va quedar encinta i va engendrar Maria, la futura Mare de Déu.

Així doncs avui Santa Anna i Sant Joaquim i dia internacional dels avis, per allò de ser considerats “els avis materns” del nen Jesús. I si el nom català Anna, derivat de l'original hebreu “jannah” que significa, gràcia, pietat o misericòrdia, presenta com a variants més conegudes al territori de parla valenciana, la mallorquina Aina o la forma Annabel, l'evolució d'Annabella, Anna+Bella, en el cas de Joaquim, derivat del també hebreu “yehoyakim”, que significa Yahvé construirà, la cosa es complica al fer referència al seus hipocorístics, eufemismes, apòcopes, afèresi o diminutius del nom propi.

En el cas que ens ocupa, fa ja un bon grapat d'anys coneixia les formes castellana “Quino”, la catalana “Quim” o la valenciana “Ximo” però no va ser fins fa uns pocs anys que vaig familiaritzar-me amb la forma Xoxim, tot i que va existir a Castelló un carrer que alguns, pocs, encara recorden com a carrer de Sant Xoxim i que va desapareixer, per canviar el seu nom primer com a de Calvo Sotelo i ara com a d'En Ruiz Zorrilla.

I també us diré que aquesta data del 26 de juliol té per mi una forta ressonància familiar doncs avuí “la sinyo Anna”, ma mare, celebra la seua onomàstica, el seu sant, sent tot un honor i una satisfacció el poder compartir amb ella aquest dia, a la manera tradicional del raval, amb un dinar de família i “una convidadeta” a mitja tarda a aquells que s'hi acosten al nostre domicili estiuenc, amb alguna cosa fresqueta per poder combatre aquesta calor dels darrers dies de l'estiu, amb el fort desig que siguen molts més els anys que puguem seguir fent-ho.

Demà és sant Jaume

I parlar de Sant Jaume a Castelló és evocar el record de l'ermita i llogaret de Fadrell. Situat al sud de la ciutat actual, a la planura al·luvial del Millars i a poc menys de 4 quilòmetres de la mar, ben a prop de la franja palustre, de la marjaleria, que actualment perviu sols de forma molt fragmentada i massa degradada.

El seu nom evoca dues grans referències del passat. D'una banda, l'ordre militar d'Uclés o Sant Jaume de l'Espasa al qual fou donat aquest lloc per Jaume I immediatament després de la conquesta, constituint una petita comanda incrustada al terme de Castelló. D'altra, el lloc mateix, un antic nucli de població andalusí de la qual malauradament no coneixem massa detalls.

Sabem que el 1249 es completà l'expulsió de la població andalusina del terme de Castelló, però no disposem de cap carta pobla ni de cap altre indici sòlid relatiu a la presència de colons cristians establerts a Fadrell.

Allí en aquell indret els “santiaguistes” van aixecar, tal vegada aprofitant la preexistència d'una modesta alqueria, el seu centre amb magatzems i per descomptat la capella, la primitiva ermita amb traces típiques de les esglésies gòtiques de la reconquesta.

A la fi del segles XVI abandonat el llogaret, van iniciar-se les obres de l'actual ermita, restant com a testimoni de l'antiga l'anomenat saló gòtic. La nova ermita que també ha sofert diferents modificacions, va ser construïda perpendicularment a la primitiva, conformant en l'actualitat un conjunt de dependències al voltant d'un únic pati central. L'ermita en sí és d'una sola nau, sense capelles i amb decoració abundosa, destacant el retaule de l'altar major, de meitat del XVIII i d'estil rococó.

Les festes, populars i senzilles, que es celebraran el proper diumenge, sempre el diumenge següent al dia de sant Jaume, estan organitzades per la “comanda” que per ser la institució agrícola més antiga de Castelló, té el privilegi de celebrar el seu capítol anual al saló de plens de l'ajuntament de la ciutat el dia de Pasqua de Pentecosta.

En l'actualitat la comanda seguix velant pels drets adquirits en relació al reg, tot i que des del moment en que va construir-se ”el pantanet” de Santa Quitèria ja no va ser necessari distingir entre les partides que podien regar durant el dia, d'aquelles terres que s'havien de regar necessàriament per la nit. Les repartides pel reg encara ara s'efectuen totes les setmanes a la porta de la casa del prohom de la seua respectiva fila, tres a la partida, sent nomenat el càrrec en el capítol general de cada any. Tota una institució la comanda que perdura en el temps, de la mateixa manera que l'ermita fadrellera, veritable monument al terme castellonenc.

No conec el programa fester d'aquest 2015 de manera detallada, però amb tota seguretat no hi faltarà una missa en sufragi dels difunts, volteig de la campana i llançament de traques i coets, així com un tradicional rosari de l'aurora i la missa major i processó.

Bona festa plena d'actes per a gaudir enmig de l'horta, i amb la brisa de la mar. Com diu un veí meu: “una preciositat molt preciosa, no es pot demanar res més”.

“El chorlitejo”, les dunes del Serradal i el Partit Popular

“El chorlitejo patinegro” o corriol camanegre en la nostra llengua, és un ocellet estival associat als ambients de platges marines, que sense ser massa abundós al nostre terme, des de fa uns anys, ha colonitzat la zona dunar de la platja del Serradal.

És veritat que si la colonització ha estat possible ha sigut perquè en els darrers anys s'han dut a termini accions per la millora i protecció de la zona, propiciades pel voluntariat mediambiental i la col·laboració de l'ajuntament de la capital, consistents fonamentalment en la col·locació de línies amb el sistema “pal-corda” i cartells anunciadors de les zones de nidificació i altres de prohibició del pas, amb l'objectiu de tancar els accessos no permesos a la platja i evitar així que es trepitge la zona.

Aquest pardalet fa la posta generalment en els mesos d'abril i maig, i es possible trobar nius també al mes de juny, fets en petites depressions on diposita tres ous que fàcilment es confonen amb el medi i que són covats al llarg de 25 dies. Una vegada eclosionats els nous corriols aprenen a volar en 25 dies més, estant preparats per desplaçar-se mitjançant llargues curses per les zones sorrenques o l'espai dunar.

Tot i ser considerat un dels símbols de la biodiversitat del terme municipal, mai ha estat considerable la població consolidada a la platja del Serradal de Castelló, deu, dotze, quinze, vint parelles com a molt amb les seues cries.

Però l'anterior ajuntament, el governat pel PP, si va saber rendibilitzar les accions que any rere any, de manera repetida, anava fent: “Castellón protege los nidos del chorlitejo”, “L´Ajuntament de Castelló informa a la platja del Serradal sobre la protecció del chorlitejo",”L´Ajuntament de Castelló reforça les campanyes ambientals per a protegir les dunes del Serradal i al chorlitejo patinegro”, “El Ayuntamiento de Castellón ha trazado,un protocolo especial de limpieza en la zona dunar de la playa del Serradal con el fin de proteger el chorlitejo” o altres molt semblants...

I no és que em sembla malament, ni abans ni ara, les accions mediambientals sempre són bones, però és un fet evident que la conscienciació dels estiuejants o visitants de la zona, mai va aconseguir-se i, cada temporada que arribava calia refer les accions de l'any anterior, és a dir tornar a col·locar els panells informatius i els cartells prohibitius, així com els pals-corda per barrar el pas. No, definitivament el civisme no va aconseguir-se massa.

Ara, en aquest estiu calorós que estem vivint, després de les eleccions municipals i el canvi de govern castellonenc, en què el PP ha passat a l'oposició, fa uns dies ve escoltant-se la notícia de la, diguem-ho finament, “ preocupació dels regidors del PP per la no actuació en la protecció del corriol a la platja del Serradal” i fins i tot hui mateix s'anuncia que en el proper ple municipal presentaran una moció per què el govern actual continue amb les actuacions de manteniment del sistema “pal-corda” per tornar a delimitar l'hàbitat del corriol a la zona dunar i de la senyalització d'accés a la platja.

Senyors regidors del PP municipal no s'han preguntat vostès si aquestes accions són les realment efectives? Cal demanar protecció per a la zona, d'acord, però no vulguen imposar que es continue fent allò que vostès venien fent en els darrers anys i que s'ha demostrat no era gens efectiu, ni durader. Demanen actuació però deixen governar...

Vocabulari estiuenc

Avui un altre dia de forta calor. Si, ja sé que és un tòpic però també és la realitat. Ara, quan sembla que amaine una mica, no massa, és moment de tenir present que, per alguns privilegiats, la platja o també la piscina, formen part de la realitat immediata.

Per això o simplement perquè tinc les neurones una mica calentes, pense és un bon moment per recordar paraules de vocabulari estiuenc, que de segur us faran venir les ganes de posar-vos en remull,

El primer que necessitareu per ficar-vos en remull és el banyador i la tovallola, no tovalla ni toalla. Si sou xiques podeu optar per posar-vos bikini, amb k, homenatge a l'atol de Bikini, del qual pren el nom, o tanga, mini peça de roba que cobreix el pubis i que va començar a ser usat al món occidental a les platges brasileres, amb o sense pareo, peça de roba de colors vius d'origen tahitià. Si sou xics i no voleu que us diguen antics, haurieu d'evitar l'eslip, amb e, que en els darrers anys ha perdut pistonada.

Els més menuts, si encara no saben nadar, hauran d'agafar el flotador o braçals, no manguitos, i en cas d'anar a una piscina pública caldrà passar abans pels vestidors, no vestuaris, i dutxar-nos i encasquetar-nos la gorra de bany.

Una vegada llestos ens cabussem a l'aigua i si ens ve de gust fer unes braçades o bussejar una mica. Cal mantenir-se sempre dins el camp de visió del socorrista, -ista jtant si és home com dona, no fos cas que ens ofeguem i hagen de venir a llançar-nos una armilla salvavides.

I si com ara, durant el dia, la calor apreta i el sol lluix amb força, i a més a més sou de pell clara, compreu-vos una crema protectora i planteu-vos sota el para-sol, mai sombrilla, i no oblideu ni la bossa de platja per desar-hi les claus i el mòbil i la bossa nevera o la cartera ben plena per anar a fer algunes cervesses.

Així amics que ja ho sabeu, tot i que dia si, dia també, ho escoltem al carrer, a la piscina, a la platja, a l'autobus i al TRAM, mai tovalla, ni toalla, ni tampoc manguitos ni sombrilla, només depén de nosaltres si volem que les paraules es diguen correctament o que es perguen i desapareguen.

Pensaments assilvestrats, dies de tomata i de meló d'Alger, de sesta a l'hamaca i d'arruixar-nos amb la mànega d'aigua, de basca pesant, ofegadora, aclaparadora que augmenta la sensació d'ofegament, de cansament, d'abatiment... amics, bon estiu !!!

El pati de les monges

No recorde haver-la vista mai oberta, o tal vegada sí, però en molt poques ocasions, quasi mai. M'estic referint a la porta de fusta, ampla, espaiosa, de servei, oberta al final de l'alta tanca que dona al carrer del Governador i que envolta tot el reial monestir de la Puríssima Sang de Crist, del carrer d'En Nuñez d'Arce, conegut popularment com el convent de les caputxines, però la casualitat ha volgut que aquest matí en passar pel la vorera del carrer Governador trobara que la porta estava oberta de bat a bat.

El motiu era més que evident, unes obres de remodelació del propi pati o de les instal·lacions del convent, han fet que una gran quantitat de formigó haja estat descarregat a l'entrada d'aquest pati, ciment que uns operaris s'encarregaven de endinsar des del carrer a l'interior, deixant mentrestant a la vista dels vianants “el pati i tot el seu contingut”, espai que difícilment pot contemplar-se a peu de carrer.

La contemplació des de la vorera estant del contingut del pati donava “per se” sensació de pau i tranquil·litat, un oasi de verdor amb arbres fruiters, palmeres, plantes ornamentals, jocs florals, unes parres, una figuera... tot amb sensació d'estar vigilat i conreat per mans amoroses al llarg dels temps, en els darrers anys i segles...

I és que aquest Reial convent que per més de 300 anys fou ocupat i custodiat per l'ordre caputxina el maig del 2012 va haver de tancar les seues portes doncs la crisi de vocacions va fer que en aquells moments només tres germanes conformaren la comunitat del monestir contemplatiu, i amb una edat avançada que aconsellava el seu trasllat a la casa caputxina de Barbastro.

Deixant a banda la polèmica suscitada en relació al ric patrimoni del monestir i si era o no aconsellable o necessari el seu trasllat a l'igual que es feia amb les germanes Regina, Rosalia i Mª Isabel, calia decidir que fer amb l'immoble que incloïa el convent, l'església i el propi jardí-pati.

Va ser desig manifestat pel bisbe Casimiro López i per tot el veïnat castellonenc que aquest fora ocupat per una nova comunitat de monges també contemplatives, doncs amb aquesta finalitat fou construït i usat per molts segles.

De manera que només unes setmanes després, una nova comunitat religiosa “Las esclavas del Santísimo Sacramento y de la Inmaculada”, un institut religiós contemplatiu fundat el 1944 a Málaga i procedents del convent de Borriana, arriben al convent del carreró de les monges, les “noves germanes” que, a més a més de la seua tasca de brodat i confecció d'ornaments litúrgics, tenen com a missió principal el culte d'adoració al Santíssim Sacrament en unió íntima amb la Verge Immaculada, de manera que a l'església el Santíssim està exposat les 24 hores del dia, essent un dels pocs, tal vegada l'únic espai religiós a la ciutat on es puga fer adoració perpètua del Santíssim.

I vet per on, també directa o indirectament aquestes “germanes”, aquestes noves inquilines del monestir mantenen el pati o jardí que, tal vegada siga també el lloc d'esbarjo comunitari les dues hores diàries de les que les monges disposen.

Després de la contemplació del jardí des de la porta de servei estant, només em queda en el pensament una curiositat, per què hauran aprofitat tota aquesta quantitat de ciment descarregat aquest matí? Quina mena d'obres estaran realitzant? Seran a la casa-convent?, tal vegada a l'església?, o al propi pati?

Veurem si és veritat

 L'ajuntament de Benicàssim encara no ha enviat als contribuents els rebuts de l'IBI del 2015. Sempre ho fa en ple estiu i deixa aquest període estival per fer efectiu els pagaments. Com a tots els municipis les variables tributàries les comunica el cadastre i són el resultat de l'aplicació de les ordenances fiscals als immobles que aquell té consignats, plantejant dos tipus d'IBI, un pels béns de naturalesa urbana, aquells classificats en el planejament urbanístic com a urbans o urbanitzables, i un altre pels béns de naturalesa rústica, aquells que no són de naturalesa urbana.

Fa un bon grapat d'anys que una part del terme, un dels anomenats polígons, el 7, va ser considerat sol urbanitzable i des d'aleshores ençà , tot i que mai s'ha arribat a urbanitzar, i en l'actualitat estant paralitzada qualsevol actuació i semblant que hauran de passar molts anys per què es reprenguen les actuacions previstes, tot el polígon ostenta la qualificació urbanística de sòl urbà, i com a conseqüència els propietaris estan sotmesos a tota la càrrega impositiva que porta annexionada aquesta qualificació, el que, any rere any, suposa un agravi comparatiu molt significatiu.

Aquesta situació del tot injusta, que es dona també a altres llocs de la província i en molts municipis de la resta del territori valencià i espanyol, ha anat provocant amb el pas del temps diferents escrits i recursos, i com a conseqüència dels mateixos el Tribunal Suprem, el maig del 2014, va dictar una sentència en la que establia que els terrenys urbanitzables no podien valorar-se a efectes de contribució com si fossen urbans fins que no tingueren aprovat l'instrument urbanístic que els desenvolupara, es a dir, les parcel·les classificades com a urbanes que no tinguen desenvolupament urbanístic, ho haurien de pagar un IBI urbà, sinó rústic.

Ara, un any després d'aquella sentència, l'estat reforma la llei per anul·lar l'IBI urbà al sòl edificable sense desenvolupar, canviant alguns aspectes de la llei Hipotecària i la del Cadastre Immobiliari, reforma publicada al BOE el passat dijous 25 de juny.

De manera que, com les modificacions de la Llei 13/2015, de 24 de juny, segons la disposició addicional cinquena, entrarà en vigor l'1 de novembre d'aquest any, es de suposar que, a partir del 2016 no s'haurà de pagar un IBI urbà si no s'està en terreny urbanitzat, ni a Benicàssim ni a cap altre municipi espanyol, estimant-se que a tot el territori nacional vora 900.000 parcel·les poden beneficiar-se d'aquesta mesura fiscal, amb un impacte notable en la recaptació municipal, i no perquè el govern central del PP haja volgut que els propietaris de terres paguen menys, no, sinó per haver-se vist obligats a complir la sentència.

Serà a partir de l'1 de novembre quan l'ajuntament de Benicàssim estarà obligat a comunicar a la Direcció General del Cadastre la situació urbanística del sòl del polígon 7 per què puga passar a la situació de rústic al no presentar ordenació detallada i així actualitzar l'IBI a la baixa als propietaris d'aquelles parcel·les, exigint un canvi en els valors del padró municipal.

I més encara, tot i que serà difícil i costós aconseguir “la justa rebaixa” caldria també, i seria un punt al seu favor, que els dirigents dels nou consistori benicens, estudiaren les possibilitats de retornar l'IBI cobrat en els darrers 4 anys als propietaris afectats, ja que són els anys en què “el delicte” no ha prescrit.

Serà possible? Tindrà voluntat l'alcaldessa de Benicàssim? Si més no tindrà obligació. Veurem si és veritat i el rebut de l'IBI del 2016 baixa amb la requalificació.

 

Urgències denunciatòries, la protesta és un dret.

Manel García Grau va ser un xicot de Benicarló, poeta i filòleg valencià, professor, investigador, novel·lista i estudiós literari amb qui vaig tenir la sort de compartir moments únics en l'esdevenir cultural del nostre poble i que va deixar-nos per anar-se'n al parnàs dels immortals, fa ja, com passa el temps, 9 anys.

Si el bon i mai oblidat amic retorna hui a la meua memòria és perquè de la seua extensa obra poètica, un títol, un poemari, publicat l'any 2003, “La mordassa”, un llibre que com diu Sebastià Alzamora al pròleg, és “un llibre de posicionament moral i polític, un llibre antisistema”, en definitiva un poemari d'urgències denunciatòries, vet per on, torna a estar de rabiosa actualitat.

I és que hui mateix, primer dia de juliol, arriba, entra en vigor al nostre País el trio de normes mordassa, la llei antiyihadista, la llei 1/2015 de reforma del codi penal i la llei orgànica 4/2015, o llei de seguretat ciutadana, la ja qualificada popularment com a llei mordassa, aprovada en el seu moment de manera exclusiva amb els vots del Partit Popular, desatenent crítiques de diferents ONG's, moviments socials, la UE i inclús l'ONU, i que contempla més de 40 infraccions que porten lligades multes fins als 600.000 euros, substituint a partir d'ara la també criticada en el seu moment “llei Corcuera” de 1992.

Una llei retrògrada que tot i ser defesa pel PP com a llei conciliadora, dient per exemple que “les manifestacions seran més lliures perquè estaran protegides contra els violents”, el poble considera que s'està creant de manera encoberta un estat policial, on el govern busca mantenir, de manera descarada, particularment a través de la supressió de determinades llibertats civils i un gran desplegament de mecanismes de vigilància, un més estricte controls sobre la societat. Dotant de més poder a les forces de seguretat per imposar sancions administratives quan aquella decisió, fins ara era potestat dels jutges.

A les paraules, als versos “No a la prohibició de cap pensament / I a la mort de cap rosella germinada per la gola” que escrivia Manel García al seu premonitori llibre, jo ara afegiria ara 12 anys després “no a totes les coses que ens oprimixen i no ens permeten ser persones lliures”, diguem no a les normes mordassa.

Les normes mordassa que l'oposició s'ha compromès a derogar immediatament si el PP no guanya les pròximes eleccions generals ens retrauren a èpoques passades, suposen per una gran i ampla majoria de ciutadans a peu de carrer, un retrocés democràtic injustificable.

No dic que no tinga algun aspecte que puga ser beneficiós per la ciutadania, però aspectes com la presumpció d'innocència que fins ara prevalia en l’ordre penal, siguen substituïts per la presumpció de veracitat dels atestats administratius, suposa clarament que el ciutadà denunciat perd garanties a l’hora de defensar-se, i així com l'incloure com a terrorisme qualsevol acte que altere la pau pública, o l'ampliació de la llei d'estrangeria que limita, encara més, els drets de les persones migrants i refugiades, fa pensar que la intenció de les reformes legislatives no és una altra que controlar situacions molestes, restringint drets fonamentals dels ciutadans com el de reunió, el de manifestació o el de llibertat d’expressió, la qual cosa representa una autèntica puntada a l’Estat de Dret,

El no tenir en consideració les demandes de la societat civil, els moviments socials i les organitzacions no governamentals per redactar i aprovar normes legals que limiten llibertats, no és un bon camí per ningú, tampoc per Govern. Pensen Vostés que aprovar i ficar en marxa aquesta trilogia mordassa, sobretot, tenint en compte que prop de 82% de la població espanyola no ho accepta, és una bona estratègia? També a nivell nacional, com els hi acaba de passar a les eleccions autonòmiques, estant perdent el nord i així, de segur, prompte perdran les eleccions i el poder de fer i desfer a la pròpia voluntat. Si més no és el meu desig.