La ciutat

La ciutat

dimecres, 28 de gener del 2015

Algú sap alguna cosa?



Aquells que em coneixeu una mica, ja siga personalment o a través d'aquests escrits, us haureu adonat que soc pel natural observador. M'agrada anar mirant allò que se'm presenta al meu voltant i buscar explicacions a tot allò que en certa manera “em descol·loca”.

Per descomptat, aquesta diguem-ne afició, de vegades, em porta a descobrir nous indrets o situacions que d'una altra manera i també a moltes altres persones els hi passen desapercebudes, però, també, de vegades, trobar explicacions a allò que tinc al meu davant, em costa, i fins i tot en alguns casos, com el que hui ens ocupa, es difícil trobar-li el veritable sentit.

Passejant ahir al matí pels carrers del nostre poble, vaig trobar-me, primer al cantó entre el carrer de les adoberies i l'avinguda Columbretes, enganxada al terra, a la mateixa vorera, una xapa metàl·lica que no havia vist encara mai, prou nova, que segurament no fa massa temps ha estat allí posada.

Quan vaig acostar-me vaig comprovar que respon, que fa referència, a una iniciativa de l'ajuntament de Castelló, i concretament de la regidoria de salut tal vegada en un programa especial? Sota el lema “Castellón respira” i que, com podeu comprovar a la fotografia que adjunte, presenta la silueta d'un caminant i d'una persona que va a la compra, envoltats per uns pulmons.

Vaig pensar que tal vegada aquell indret formava part d'un itinerari que convidava a anar a peu al recinte de mercats que allí a prop s'hi troba, idea que va prendre una mica més de força quan, uns metres i carrers més amunt, cantó entre adoberies i Moncofa vaig tornar a trobar la mateixa xapa també al terra.

Va faltar-me temps per, arribat a casa, accedir al web municipal per tal de comprovar si estava en el cert i la xapa en qüestió era senyal d'un itinerari marcat, com és el cas de les fletxes del camí de Sant Jaume que t'hi trobes a l'interior, als carrers de Logroño, Burgos o Lleó.

Però, vet per on, ni a l'apartat de notícies, ni en l'apartat de “destaca”, ni tampoc en “novetats”, ni en “el més consultat”, ni en “l'últim” vaig trobar cap referència. Sense desanimar-me vaig buscar a la secció municipal de “salut pública”, res, a la secció “medi ambient” per allò de la qualitat de l'aire, res, i finalment a les de “gent major”, “comerç” i “consum” i, com podeu imaginar, no vaig trobar cap referència. És estrany, no puc afirmar rotundament que no hi haja cap referència però jo, després d'una bona estona escorcollant, no vaig trobar-la.

Aquest mateix matí, hui, he hagut d'acostar-me a la tinença d'alcaldia del Primer Molí per presentar uns documents que res tenen a veure amb açò que estic contant, però aprofitant l'avinentesa i amabilitat de la funcionari de torn, li he preguntat si era coneixedora d'aquestes xapes o si sabia si hi havia alguna publicació municipal o en algun apartat del web alguna informació més concreta. La funcionaria també desconeixia l'existència de les xapes i més encara, mai havia vist cap publicació que hi fera referència.

De manera que, si els propis funcionaris municipals no hi saben res, si al web municipal no apareix cap referència o si està és tant difícil de trobar que és com si no estiguera, aleshores jo em pregunte, senyora Begoña Carrasco, regidora delegada de salut pública o millor encara senyor Mulet, responsable delegat de l'àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Sostenibilitat, Medi Ambient, Vivenda i Serveis Urbans, poden Vostés donar-me i de passada donar a tots aquells que açò llegiu alguna raó de les xapes? No vull pensar que, com en altres moltes ocasions, també en aquest cas, seran diners llançats a perdre en un projecte desconegut per molts veïns i sense cap ni una utilitat.

dilluns, 26 de gener del 2015

Com sempre ho vendrem tot...



 Com sempre ho vendrem tot o això sembla. Despús demà comença al pavelló 7 d'IFEMA de Madrid, Fitur-2015, la Fira Internacional de Turisme. I com sempre, la Comunitat Valenciana ocuparà un espai, en aquesta ocasió distribuït en 5 zones anomenades marques turístiques, una per província més una per València ciutat i una altra per Benidorm.

Poc més de 180 metres quadrats li corresponen a la nostra província, espai on els diferents pobles i ciutats competiran en germanor per reforçar l'atractiu de la nostra terra. Castelló, la capital, com sempre, acudirà amb “moltes novetats”. De segur?, de veres?.

Avui mateix, l'alcalde Bataller, a fet públic que serà aquesta fira, novament l'aparador internacional de la ciutat de Castelló, lloc especial on, paraules textuals, “anem a promocionar les Festes de la Magdalena, el turisme esportiu i de motor, així com la Fira Taurina, el cicloturisme i les platges castellonenques”. Qui dona més? i Quantes novetats?

Ara resulta que en 5 dies entre Bataller i la regidora de turisme, la senyora Marta Gallén, va a aconseguir-se més que en els darrers anys de promoció. Aleshores jo em pregunte: a què hem anat els darrers anys a Fitur?

Si tirem ma de l'hemeroteca veurem com en l'edició del 2014, la de l'any passat, la novetat que havia d'aportar-nos més i més visitants era el “Centre BTT Costa de Azahar” i cinc grans productes turístics a saber: esdeveniments esportius, festivals, clústers de salut, turisme residencial per estrangers i la promoció del turisme gastronòmic. Us sona?

Al 2013, la regidora Gallén ja va dir a boca plena que “la ciutat de Castelló centrava la seua aposta turística de Fitur-2013 en “el turisme esportiu, de motor i les festes de la Magdalena”, i un any abans, 2012, va ser amb l'eslògan “Castellón, deja que te tiente” el Palau de la Festa, la platja, l'Auditori o la Marató Internacional, així com l'aposta pels paratges naturals de la ciutat i, com no, les festes de la Magdalena, els productes a promocionar, integrant-se la pròpia ciutat dins el pavelló de la Diputació.

En 2011 amb Beatriz Gascó com a regidoria de turisme va ser la promoció de les festes de la Magdalena, declarades d'Interés Turístic Internacional l'element estrella de l'estant castellonenc. I en el 2010? Sis eixos van ser punta de llança per la ciutat: turisme de congressos, creuers, natura i aventura, turisme urbà, grans esdeveniments i festes.

Seguim? Pense que no paga la pena remuntar-se encara més. Definitivament demostrat, repetitiva, massa repetitiva l'aposta any rera any; per tant, està bé, molt bé que ens promocionem a fora, a Madrid, a la capital, i allà on siga, però, senyor Bataller, no vullga Vosté recolzat per la regidora de torn, vendre'ns una aposta per uns esdeveniments repetitius i que, malauradament, any rere any, estem intentant que ens siguen beneficiosos i, que Vostés, l'equip de Govern Municipal, no ho aconseguixen.

Ara, enguany, només resta esperar que el fruit de l'esforç i la il·lusió de tot l'equip del Patronat Municipal es veja recompensat perquè puguem ser un destí turístic referent en aquest 2015, cosa que resultarà, vist qui i com ens ha de promocionar, extremadament difícil.

dimarts, 20 de gener del 2015

Puntualitat



 S'acosten eleccions i això en els equips de govern municipal dels diferents pobles comença a notar-se i molt. També, naturalment es veu una mica inquiet i amb ganes de fer valer allò tant concorregut del “que bién lo hemos hecho, hacemos y haremos”, l'equip de govern municipal de Castelló, l'equip del Partit Popular encapçalat per l'alcalde senyor Bataller, s'afanya en mostrar dia sí, dia també l'esforç realitzat en la legislatura...

Per això, no és d'estranyar que, com a membre del Consell Municipal de Cultura, aquest dies, en el que portem d'any, ja haja estat convocat en dues ocasions per fer acte de presència en dos actes públics, de fotografia.

L'un el passat dijous al saló d'actes de les noves dependències urbanístiques municipals, a l'edifici “hucha”, convidat a participar en una reunió per presentar a la ciutadania,el Pla de Participació Pública sobre l'Estudi del Paisatge, pas previ a la redacció del nou PGOUM. Aquella reunió va ser convocada per a les 18 hores, les 6 de la vesprada.

A mi, no m'agrada arribar tard als actes i després de confirmar la meua assistència vaig trobar-me en la sorpresa que, arribant a les 17:55 hores, l'acte ja estava començat. L'alcalde ja estava parlant davant un centenar llarg de persones, -després van arribar-ne algunes més-, representants dels diferents grups polítics, entitats veïnals, sindicats, institucions i agents econòmics, col·legis professionals i representants del món cultural i acadèmic de la ciutat, lloant aquest procés de formació del Pla General.

Vaig pensar, l'alcalde i algun regidor tindrien pressa, i per tant, l'acte, va avançar-se uns minuts, i ací no passa res. I així va ser, doncs acabada la seua intervenció, i fetes les fotografies adients, va abandonar ràpidament la sala de la reunió. Tindria pressa l'home.

Hui, novament en aquesta ocasió com a membre de la Comissió de Patrimoni del Consell Municipal de Cultura, he estat convidat a participar en un nou acte. En aquesta ocasió al Saló de Plens de l'ajuntament, convocat per a les 17:30 hores, es tractava de la presentació del Informe de la 4ª Fase de els obres de condicionament del Castell Vell, que des de la Conselleria de Cultura i Educació, la pròpia Consellera i l'equip tècnic del Pla, anava a exposar.

Allí ens hem tornat a ajuntar novament l'equip de govern i la resta de grups municipals, els membres del Consell de Cultura i algun que altre director general o provincial a més a més d'altres persones del món educatiu, cultural i patrimonial de la ciutat.

Com l'acte estava anunciat a les 17:30, he procurat arribar, com sempre, a hora. A les 17:20 hores ja estava allí ocupant un seient, esperant l'inici, al costat, en aquesta ocasió, d'una cinquantena de persones més.

S'han fet les 17:30, les 17:45, i no ha estat fins a les 17:55, amb 25 minuts de retard, quan l'acte ha començat. Fins i tot alguns membres de l'equip de Govern Municipal feien mala cara mentre esperaven, justificant el retard per estar atenent a la premsa.

No dic que no haja estat així, però senyor alcalde, senyora consellera, paga la pena atendre a la premsa abans que a aquells a qui han convocat? Paga la pena fer esperar regidors, rectors, cronista de la ciutat, professors, artistes, arquitectes... per atendre la premsa? A sí, clar, la foto, el titular, eixa era la finalitat principal, estem en precampanya !!!

Això, tant el que va passar l'altre dia, com el que ha passat avui, és al meu parer “tirar-se pedres al seu teulat”. La puntualitat és una virtut, la impuntualitat una manca de respecte, de consideració pels demés i reflex de desorganització. Vostès mateixa....

dissabte, 17 de gener del 2015

Avui és Sant Antoni del Porquet…



 Sant Antoni és un bon Sant
i qui té un xavo li’l dona
perquè ens guarde els animals
tant si són de pel com de ploma”

Un any més i gràcies a l’associació “Botafocs” podrem a Castelló disfrutar d’una manifestació cultural que fomenta i actualitza les tradicions costumistes del nostre poble, en aquest cas la diada de Sant Antoni Abat o del porquet.

Sant Antoni és un sant a qui els veïns de tots els pobles, Castelló també, li tenim molta devoció, doncs és un sant cristià que es presenta com a protector i remediador.

Com a protector sant Antoni ho és dels animals en general i del que es crien en benefici de l’home en particular, aus de corral, porcs i cavalls principalment, i també ho es de  les dones que busquen  marit; com remediador ho és d’una malaltia, l’ergotisme, coneguda com a foc de sant antoni, un enverinament produït per la ingesta d’aliments contaminats per una toxina, un paràsit, principalment del sègol, i que fou endèmica a tota Europa des de l’edat mitjana fins el segle XVI, una malaltia que afectava fonamentalment a la societat agrícola de les terres pobres.

La celebració de la festa en aquestes dades, a meitat de l’hivern, entre Nadal i Carnestoltes, no és casualitat, estem en un període en què les faenes agrícoles relacionades amb el cicle dels cereals estan parades, bon moment per fer festa, com ho ha estat en els mesos anteriors per honorar Sant Felix i els diferents Sant Roc a la Vila i Ravals.

La festa, a Castelló, no té tanta solemnitat com pot tindre sobretot als pobles de les comarques de l’interior, tot i que els actes lúdics, soroll, foc,  animals, rotllets…,  així com els religiosos, benedicció, missa, processó… també hi seran presents.

Però si hi ha una cosa que fa diferent el Sant Antoni de Castelló de la resta de pobles del País, és sens dubte la Trobada de Bestiari Domèstic que reunirà a l’entorn de la figura amfitriona “l’haca traca d’Almalafa” de Castelló, al “Boc” de Vandellós,” la Torradeta” de la Llagosta, el “Gripau de les Bruixes” del Nord de Sabadell i els Cabuts i Dimoni de l’Antifaç dels botafocs.

La Trobada de Bestiari Domèstic de Castelló ha esdevingut ja un clàssic i, a més, reuneix tot un seguit de característiques que la fan única i especialment emotiva. Com és el fet que es faça coincidir amb Sant Antoni

Juntament amb aquest acte, un cercavila, la representació de la vida del Sant, el sorteig del porquet i la tradicional benedicció dels animals i les fogueres, constituiran el gruix del programa.

Una festa que en aquest segle XXI, tot i actualitzar-se als nous temps, es manté amb identitat pròpia, conservant de l’antigor el referent formal a molts i molts pobles, i que a Castelló vol prendre nous aires diferents… Progrés? Oportunisme? Generositat? Altruïsme? Moda passatgera?...El temps tindrà la paraula...



divendres, 16 de gener del 2015

“Fixed Lover” i “Bikefriendly”



Els noms no m'agraden gens ni mica, però la idea que hi ha al seu darrera, crec és brillant i aplicable 100% a la nostra ciutat Castelló de la “Plana”. Som un poble privilegiat geogràficament, sense zones costerudes ni grans desnivells entre un extrem i l'altre del poble, així com climatològicament parlant, amb molts més dies “bons”, assolellats i sense fred, pluja o vent que “roïns”.

Privilegis que han propiciat que oficial i particularment en els darrers anys, haja augmentat considerablement l'ús de la bicicleta no tant sols com a mitjà de transport urbà, també com a filosofia, malgrat la disminució del nombre d'usuaris del servei “Bicicas” des de la seua implantació allà pel gener del 2008, compensat per l'augment del nombre de bicicletes particulars que veiem circular pels nostres carrers, majoritariament gent jove, que dedica el seu temps lliure al consum urbanita.


Tal vegada l'ús encara no siga espectacular perquè no s'ha aconseguit resoldre un greu problema pels vehicles particulars, que no és altre que deixar les bicicletes a un lloc segur, mentre gaudim d'una copa, un aperitiu o un dinar, o simplement fent una xarrada amb els amics asseguts en un bar, i no haver d'estar pendent d'un possible robatori mentre tenim la bicicleta “estacionada” a la via pública, o lligada a un dels pocs ancoratges públics o a “una farola o senyal” amb el perill que desaparega qualsevol peça de la màquina.

Per això, per donar resposta a aquesta necessitat, i des de Barcelona, però estenent-se ràpidament estan apareixent, entre els “fixe lover's”, persones amants de les bicis, d'anar a qualsevol lloc usant aquest mitjà de transport, els “bikefriendly's”, locals de la ciutat que accepten bicicletes i les guarden de manera segura, facilitant un poc la vida als ciclistes urbans que no estan disposats a renunciar a eixir als bars, a l'oci urbà.

La idea com veieu és senzilla: tenir un web de bars i restaurants en els que si està permés entrar amb la bicicleta de la mateixa manera que hi ha locals que admeten gossos. Sembla ser que a més a més de Barcelona altres ciutats com Madrid, Palma de Mallorca o Malaga també han fet o estant fent coses semblants.

Podeu veure si us ve de gust i amb detall el desenvolupament de la idea en aquests dos enllaços: Bikefriendly1     Bikefriendly2 

I ara la pregunta: Podriem adaptar-ho a Castelló? I tant !!!. Seria fins i tot molt senzill; només caldria que aquells establiments de restauració que admeteren bicicletes ho comunicaren a l'ajuntament i dins els web municipal ficar un enllaç on es numeraren aquests locals, a la vegada que, els establiments s'dentificaren amb un adhesiu a la porta per recordar els clients que allí “no te miraran en mala cara” si entres amb la bicicleta, més encara, tenen un lloc segur per tenir-la controlada mentre tu estàs al local.

Des de la regidoria de mobilitat, Carme Albert, no fa massa dies, feia públic que l'ajuntament vol continuar fent en aquest 2015 una aposta clara per la mobilitat sostenible i el respecte al medi ambient i com a bona voluntat va acceptar la petició fermament recolzada d'ampliar l'horari del Bicicas a les 24 hores del dia, doncs bé, ara té una nova oportunitat per aconseguir que aquest mitjà de transport ecològic i econòmic, es convertisca en un transport visible i més habitual encara al nostre poble. És, senyora regidora una oportunitat que no s'hauria de deixar passar.

Espere que no tardem massa en veure-ho com a realitat, jo simplement “llance el guant”, ara cal que els bars i restaurants interessats, que no dubte en seran molts, facen força per què l'ajuntament cree aquest “nou servei web” i els incloga, o que s'avance el propi ajuntament , la regidoria de mobilitat, i que una vegada creat el nou servei “convide” els establiments a unir-se, encara que, siguem realistes, aquesta segona opció la veig més difícil, la veig menys probable, tot i que no oblidem, estem ja en any electoral...

dimecres, 14 de gener del 2015

No sé si ens sortirem...



 És ben sabut que a Castelló com a la resta del País la població activa agrària s'ha reduït considerablement en els darrers 25 anys. A més a més del descens d'aquesta població també s'ha envellit, i a hores d'ara al nostre poble més d'un 40% dels actius agraris superen els 50 anys i més del 56% dels propietaris de terres superen els 65 anys d'edat, es a dir la major part de les explotacions estan en mans de jubilats.

Ara, hui, crec és un bon moment per parlar del sector agrari castellonenc aprofitant que el nostre alcalde, el regidor d'agricultura i el director territorial de la pròpia Conselleria, s'han reunit amb els representants dels agricultors a la Càmera Agrària per, segons s'ha informat, “escoltar les seues peticions i inquietuds i intentar solucionar els problemes del sector”.

I només cal fixar-se una mica en la fotografia que s'ha publicat de la reunió, una imatge on la gran majoria de les persones que es veuen són grans. És veritat que alguns agricultors són joves i que lluiten per modernitzar-se, que utilitzen tecnologies avançades i tracten d'adquirir la condició de dinamitzadors del món rural castellonenc, millorant productivitat i competitivitat,però, no ens enganyem són una minoria.

La caiguda dels preus en origen és el principal maldecap del sector agrari i posa en perill la viabilitat de nombroses explotacions i ja ha suposat i continua suposant un abandonament de terres perquè les despeses de manteniment de les finques són més grans que els beneficis que se'n trauen, i així, pocs joves veuen en la terra el seu futur.

Reforçar la competitivitat, enfortir la industrialització, millorar la comercialització i la formació del sector són alguns dels aspectes que recull el pla estratègic nacional de suport a l'agricultura i l'alimentació, consensuat per tots els partits, però que encara no s'ha concretat ni pressupostat. I mentrestant el sector agrari continua envellint perquè són pocs els joves que s'incorporen al sector.

Ara, sembla ser que l'alcalde s'ha compromés a fer tot el que estiga en mans municipals per ajudar a formar un Comitè que estudie la possibilitat i viabilitat de crear una marca per al sector agrícola castellonenc que puga contribuir a dinamitzar-lo i fer-lo créixer, i a seguir mantenint estes reunions amb el sector agrícola de Castelló per, entre tots, anar trobant solucions a les situacions abans esmentades, començant per respectar en el proper PGOU el cinturó verd de la ciutat.

El rejoveniment de la població agrària a la Plana ha de ser una prioritat doncs la població activa agrària, només cal tornar a mirar la foto de la reunió, està prou envellida. La crisi actual pot fer revalorar la permanència en el sector, però de moment no ho està aconseguint, cada dia en són més els camps de cultiu que s'abandonen al nostre terme, només cal que peguem una volteta per l'horta o el secà per comprovar-ho.

Qui se'n va del camp és perquè creu que té més possibilitats anant-se'n que quedant-se, per un procés de millora. Qui decidix quedar-se ´se molt valent, doncs ho fa plantejant-se el seu futur i, aquest, a hores d'ara i fa ja massa anys, és a Castelló molt incert.

No és prou en conrear un producte de qualitat s'han de tenir uns bons canals per poder fer-los arribar al consumidor, és necessari que el productor tanque el cercle i puga evitar els abusos que es realitzen per part dels intermediaris. 

Ajudarà a aconseguir aquest propòsit la creació de la marca proposada per l'ajuntament? Faig vots perquè així siga, encara que, permeteu-me que ho dubte, i continue veient negre, molt negre, sortirse'n amb èxit.

dilluns, 12 de gener del 2015

SMC: una ciutat "neta, bonica i amb qualitat de vida per als veïns"



Tres inicials, tres lletres impossibles de llegir com un acrònim al no tenir cap vocal. Poden significar qualsevol cosa, des de Servei Metereològic de Catalunya, aquell servei públic que oferix mapes del temps, dades d'estacions, imatges del radar i dels satèl·lits, publicacions i infraestructures dels nostres veïns catalans, també SMC pot ser Salut Mental Catalunya, una aliança que treballa per a la millora de la salut mental en tots els àmbits, compartint estratègies i optimitzant recursos o també allò que és més a prop nostre, SMC, Servei de Manteniment de la Ciutat.

Naturalment d’aquest servi que es presenta al web municipal com una ferramenta útil per al ciutadà i per a l'Administració municipal de Castelló és del que voldria jo hui fer algun comentari.

És veritat que la nostra ciutat ha crescut en magnitud, en nombre d'habitants i, per tant, també en el volum de serveis necessaris per atendre la bon atenció dels nostres carrers, parcs i tots els espais públic de comuna convivència.

L'Ajuntament de Castelló volent que la ciutat estiguera en les millors condicions possibles per a potenciar la qualitat de vida dels seus habitants va ficar en marxa fa uns anys un servei per facilitar que qualsevol veí o veïna poguera comunicar  l'existència d'un desperfecte urbà o una alerta sobre la possible disfunció d'un servei, de manera que, rebut el missatge s’intentara solucionar el problema el més aviat possible.

Era i és una manera de col·laborar amb el nostre ajuntament per aconseguir que la ciutat siga cada dia que passa una ciutat millor.

I com penseu ha anat aquesta col·laboració? Donc, vet per on, que hui mateix al diari local “Mediterraneo” llig la notícia que al llarg del 2014 el nombre de peticions rebudes pel SMC castellonenc van ser de 16.768, o el que és el mateix, vora 46 “avisos” de desperfectes o disfuncions diàries. No us semblen molts? Tant malament tractem els veïns allò que és de tots? No sé, serà així, però moltes em semblen.

I una segona part, l’equip de Govern municipal també afirma, segons el mateix diari, que s’han resolt més del 75% de les sol·licituds, es a dir més de 12.576, més de 1.000 al mes, o 34 al dia, que, naturalment, també em semblen moltíssimes.

No serà una mica de propaganda pre-electoral, d’aquella “que ve que ho fem tot”? Cal pensar que  aquestes dades realment són molt difícils de contrastar ja que les “notificacions” poden fer-se personalment, via web o per telèfon i per allò de la protecció de dades l’ajuntament ha de respectar la confidencialitat de les dades de carácter personal aportades pels ciutadans quan s’identifiquen per descriure el problema, el desperfecte  o les possibles causes.

No sé, no sé, digueu-me incrèdul però 46 avisos diaris em semblen molts i 34 resolts al dia més encara. Massa disponibilitat veïnal i massa eficiència municipal. En aquest cas, m’agradaria estar errat.


divendres, 9 de gener del 2015

Per a que no m'ho conten...



L'havia agafat en algunes ocasions des que va ficar-es en funcionament parcial la línea T1, des del passeig de Morella fins a la Universitat, però no era el mateix, ara, calia fer un recorregut complet i observar i observar...

Naturalment estic parlant com ja haureu endevinat de la línea 1 del TRAM o T1, que des de les darreries del mes passat circula amb més o menys puntualitat i incidències, entre la universitat castellonenca i la rotonda del Grau.

El passat dilluns 5 de gener, per allò de ser un dia “sonat” vespra del dia de Reis, va ser el dia per mi elegit per fer, sense pressa, un viatge complet, pujant i baixant al mateix lloc. Vaig fer-ho al matí, i la parada elegida per afagar el TRAM va ser la d'En Cardona Vives.

Volia comprovar entre altres observacions si realment aquest transport urbà que s'anuncia a si mateixa com a ecològic i que millora l'accessibilitat i accés al transport públic al centre històric de la ciutat i al Grau, millorant la movilitat urbana i pal·liant els problemes del trànsit, era efectivament així.

La unitat de TRAM que vaig agafar va arribar a la parada d¡en Cardona Vives, exactament a les 10:45 hores i després de tot un recorregut complet va tornar a ser a la mateixa parada a les 12:00 hores, de manera que, tot el recorregut de la línea li va costar exactament 1hora i 15 minuts.

Tot el recorregut té 29 parades, distribuides en 13 entre la Universitat i el Grau i 16 entre el Grau i la Universitat. Sense contabilitzar l'inici i el final de trajecte, es a dir la pròpia Universitat i la rotonda del Grau,

Com era dilluns, mig festiu i al matí quan vaig pujar al TRAM direcció Grau, aquest ja venia ple, amb molta gent “en carret de la compra” que vaig suposar i comprovar després anaven al mercat del dilluns. De manera que fins al recinte firal a les diferents parades incloent Cardona Vives vam pujar 20 persones i van baixar-ne 14. Des de la parada del recinte firal on va arribar a les 10:53 hores fins al Grau va costar-li 7 minuts i tant sols va parar en una ocasió “Av.Mar-Patos” per baixar un viatger, tots els demés, excepte jo mateix, van baixar al Grau.
Cardona Vives-Grau 15 minuts.

En arribar al Grau vaig observar que hi havia un autobús esperant que indicava “Grau-Serradal” i que va eixir a les 11:03 hores. A les 11:06, sis minuts després d'arribar i amb 16 nous viatgers i jo mateixa, va iniciar el viatge de retorn. Entre el Grau i el recinte firal hi han 5 parades i tant sols va ser sol·licitada la parada en una ocasió per pujar un viatger, concretament a la parada “Av. Mar-Institut”, de manera que en 6 minuts vam arribar a la parada del recinte firal, eren les 11:12 hores. Allí vam recollir 4 passatgers i vam deixar-ne 2.

Ni a la parada “Av Mar-Columbretes” ni a la “Av. Mar-Torreblanca” va pujar ni baixar ningú. Entre les 6 parades urbanes de “Av.Mar-Asilo” i “Paseo Morella-Parque Ribalta” van pujar 6 persones i van baixar-ne 10, costant-li 15 minuts exactes recorrer aquest tram. A les 11.38 hores arribàvem a la Universitat. 32 minuts Grau_Universitat.

Allí van tornar a baixar tots els passatgers. Novament estava sols, va baixar fins i tot el conductor que, per uns instants, va deixar-me, sense dir-me res, tancat dins el vehicle. A les 11:45 hores, vam eixir en direcció al Grau, amb 3 viatgers contant-me a mi.

15 minuts més per fer fer el recorregut entre la UJI i novament Cardona Vives, amb 5 parades intermitges i 30 passatgers recollits i 12 deixats. A les 12:00 hores vaig baixar, el meu recorregut havia acabat.

En tot el recorregut vam creuar-nos amb 3 vehicles TRAM que feien la mateixa línia. El primer a les 11:10 hores, nosaltres anàvem direcció Castelló i l'altre vehicle direcció Grau, molt a prop de la parada “Av.Mar-Donació”, el segon a la parada de la “Plaça Tetuan”, allí on costa una mica creuar-se per l'estretor de la via, a les 11:26 i el tercer a la parada de “Estació intermodal” quan ja anàvem de retorn cap al centre des de la UJI i l'altre pujava, eren les 11:51 hores. Deducció: en aquests moments 4 TRAMS realitzaven la línea, un cada 15 minuts? Tal vegada...

Unes 80 persones van pujar en tot el recorregut i un 60 van apear-se, de manera que quan jo vaig afagar el TRAM a les 10:45 hores i vaig baixar a les 12:00 hores, una vintena de persones eren les que ocupaven els seus seients....

Fem números.... 80 persones a una mitjana d'un euro per persona, 80 euros en un viatge complet. Poc? Molt? Si en una hora i quart, 4 TRAMS fan el recorregut, a una mitjana de 80 passatgers i 80 euros, 320 euros pels 4. Podrem fer front a tot el que diuen ens ha de costar? Temps al temps...

dimarts, 6 de gener del 2015

Cavalcada de mancances: s'ha perdut el nord.



Ahir, puntuals, els Mags d'Orient, els Reis, van tornar a arribar al nostre poble. Milers de xiquets i no tant menuts, com tots els anys, estaven esperant-los, primer al Grau, després a la capital per fer-los costat a la cavalcada. El temps acompanyava i la cavalcada va iniciar el seu recorregut amb puntualitat.

I tot i que el bon amic Vicent Cornelles qualifica al diari Mediterraneo d'avui, la cavalcada com “fulgurante y espendorosa”, no és tan generós l'altre periòdic, el Levante de CS, que la qualifica senzillament de “tradicional”.

Esplendorosa, fulguranto tradicional al cap i a la fi només són tres socorregudes paraules. Estareu d'acord amb mi que, l'èxit d'una cavalcada de Reis, l'èxit de la nostra cavalcada d'ahir, no s'ha de mesurar pels quilos de caramels llançats sense cap criteri, més de 3000 segons diu l'amic Cornelles, si més no, l'èxit d'una cavalcada de nit de Reis s'ha de constatar per la capacitat de sorprendre, per la capacitat d'innovar...

I en aquest aspecte la Cavalcada d'ahir pels nostres carrers, com ve sent habitual en els darrers anys, no va sorprendre gens ni mica, més encara, malgrat que els menuts amb un poc de soroll i colorit en tenen prou, els Reis, supose que seguint ordres de la Junta de Festes, van perdre tota la seua majestuositat i des d'unes carrosses, plataformes massa elevades i distants dels propis xiquets, es van dedicar a “llançar i llançar caramels”, sense saludar ni manifestar cap somriure, alguna mirada il·lusionant als xiquets. No tenien temps, estaven massa ocupats en obrir bosses i tirar caramels. Fins i tot el Rei Baltasar per allò de poder-se moure's més de pressa va prescindir del seu gran turbant que sembla li molestava pel llançament, perdent tota la seua elegància, vistositat i majestuositat...

Una cavalcada mancada d'elements pirotècnics, sense fanfàrries, amb abús de música enllaunada, sense cavalls, ni camells, sense saltimbanquis, sense escaladors, sense figurants que pintaren les cares als xiquets i interactuaren amb ells, sense estendards precedint ses majestats, ni torxes, ni menja-focs, ni heralds, ni camions amb caixes de regals... sense espectacularitat, ara, això si, amb “Marina d'Or i caramelàndia”...

Massa poc per una ciutat Castelló que per allò de la promoció del nou transport urbà, va voler desplaçar a Ses Magestats amb un comboi especial del TRAM des del Grau a Castelló. Va ser un trasllat estratègic. Veurem que passa el proper any...

Llàstima que l'alegria que suposa una trobada propera amb ses Majestats, no pogueren tenir-la els xiquets castellonencs a la cavalcada; els Reis i els Patges reials estaven massa ocupats amb els caramels, semblava que fins i tot els importaven ben poc els xiquets.

Els moments de trobada íntima, cara a cara amb els Reis, escenes que són recordades tota una vida, van donar-se per alguns privilegiats abans de l'inici de la cavalcada , a la festa de benvinguda, i després, acabada la recepció oficial, a la plaça Major per aquells que vencent la por i l'admiració aconseguiren acostar-se.

Ho vaig dir l'any passat i també l'anterior i l'altre, no han de ser els caramels els protagonistes d'una cavalcada de Reis, han de ser-ho els xiquets i xiquetes i els propis Reis, la il·lusió i la majestuositat, i això, malauradament, la Junta de Festes de Castelló no ho comprén o no vol comprendre-ho, definitivament han perdut el nord.

dilluns, 5 de gener del 2015

Una vegada hi havia un rètol




És costum a molts pobles i ciutats que, quan es mostra una troballa, una descoberta històrica, unes restes arqueològiques o algun element semblant, al costat del mateix s'instal·le un panell i un rètol per, explicar els visitants i recordar els vilatans allò que hi tenen al seu davant. Així, és el cas per exemple de la placa que recorda la torre de Sant Pere o dels alçaments que s'hi troba a la plaça de les Aules, o la que trobem als peus del Tombatossals a l'avinguda del Lledó, per citar-ne algunes.

També en el seu dia sobre un solar destinat a la construcció d'una finca urbana, al barri de Rafalafena, al darrera del Govern Civil, va aparéixer un tros de la muralla que va protegir la ciutat durant les guerres carlines, un tram de la denominada bateria del Gas, bastió d'artilleria, aixecada el 1837 i que, sotmeses les tropes carlines, va ser enderrocada.

Aquestes restes, declarades BIC amb la categoria de monument, l'any 1994 van integrar-se en una nova plaça i junt a elles, va col·locar-se per part de l'ajuntament una tanca i un rètol per indicar la importància històrica de la troballa, enriquint-se la plaça amb un llorer que representa la llibertat i una inscripció al terra que ja figurava a l'escut lliberal del nostre poble.

Però els anys no passen de bades i tot i que el llorer s'ha fet gran, la plaça s'ha omplit de bars i terrassetes i la inscripció del sol seguix sent testimoni mut del record, el rètol sotmés a les inclemències del temps, al sol i la serena durant uns quants anys, a poc a poc, ha anat perdent primer el color, després l'escrit i finalment, en l'actualitat, es totalment irrecognoscible, suposant un apegat sense cap sentit al costat de la muralla.

És veritat que en un altre cantó de la mateixa, trobem una altra inscripció, 6 concises línies sobre la muralla, però el gros de la seua història, aquell, s'ha perdut definitivament.

De totes maneres com sabeu que soc curiós per si us interessa, o tal vegada per si el nostre regidor de cultura, el senyor Sales té a be, reemplaçar el rètol, ací us deixe el que deia fil per randa:

“Encerrando toda la villa y sus zonas periféricas. Terminada la guerra en 1840, la muralla es parcialmente derribada nueve años más tarde, para ser reconstruida y reformada entre 1873 y 1874, a raíz de la Tercera Guerra Carlista.

Las murallas fueron desmoronándose paulatinamente y cegándose su foso, hasta el punto que en la última década del siglo XIX sólo quedaban algunos sectores aislados de la estructura defensiva.

Por resolución de la Dirección General de Bellas Artes y Archivos del Ministerio de Cultura de 12 de diciembre de 1994, los restos de las murallas de las guerras carlistas de Castellón de la Plana se inscribieron en el Catàlgo-Registro General de Bienes de Interés Cultural con la categoría de monumento.

Los restos que hoy podemos observar integrados en esta plaza corresponden a dos pequeños tramos de la muralla y a la denominada Batería del Gas que aquí se ubicaba. Junto a ellos, y rodeando el laurel que representa el árbol de la libertad, se reproduce la inscripción "TRIOMFÀ
DELS ENEMICS DE LA LLIBERTAD", que figuraba en el escudo liberal de la ciudad”.

Només s'estima allò que es coneix i en la situació en què es troba aquest rètol poc podem donar a conéixer la història d'aquesta muralla, i per tant, poc les noves generacions poden arribar a estimar-la. Senyor Sales caldrà actuar sobre el rètol no li sembla?