La ciutat

La ciutat

dimecres, 27 d’agost del 2014

Llistes obertes

La lletania política de l'estiu, o si més no d'aquest mes d'agost que estem a punt de liquidar, estareu d'acord amb mi, ha estat i està essent, la possibilitat més que possible que el Govern del senyor Mariano Rajoy modifique la llei per fer que puguen governar els ajuntaments i, ser elegit alcalde, la persona que encapçale la llista més votada, independentment si haja o no aconseguit una majoria simple de regidors.

Aquesta situació està presentant diferents lectures en cadascun dels partits polítics de l'arc parlamentari. D'entrada cap ni un, excepció feta del PP, està a favor de la modificació proposada pel govern, de manera que cas de dur-se endavant ho serà sense cap consens polític, i això, pense, no pot ser bo, doncs a ulls externs resulta molt semblant a aquelles decisions que fa molts anys es prenien “pel dret de conquesta” i que la història s'ha encarregat de demostrar només beneficiaven als guanyadors.

Per altra banda, i vist des de la perspectiva del PP sembla lògica la proposta doncs la por per perdre algunes alcaldies, poques o moltes això no ho sap ningú, per allò dels pactes i unions, els hi fa tremolar les cames.

Si mirem “la moneda per l'altra cara”, no és de rebut que un cap de llista d'un partit polític, el que siga, que no arriba a assolir una majoria simple de regidors, ocupe l'alcaldia, sempre seria més lògic que, si els electors no han donat majoritàriament la seua confiança a cap programa, es buscaren consens entre les diferents forces que conformen un ajuntament, fent realitat de cada grup una part del seu programa, cedint en alguns aspectes en favor d'una estabilitat i podent arribar a ocupar l'alcaldia qualsevol dels caps de llista.

Tanmateix que puga ser elegit alcalde un cap de llista d'un partit poc valorat, i per tant votat pel veïnat, tampoc sembla de rebut i pot arribar a desembocar en un guirigall municipal.

Com veiem la polèmica està servida i la solució resulta difícil i complicada, totes les propostes semblen presentar desavantatges, o no? Doncs no, hi ha prou veïns que pensen, que pensem que hi ha una solució possible, no fàcil, però possible i factible, sobretot en unes eleccions municipals, on en la majoria dels casos aquells que votem coneixem les persones que opten a ser regidors del nostre poble; m'estic referint, com ja haureu esbrinat, a les llistes obertes, a la llista única on es puguen votar tantes persones com a regidors hagen de ser elegits. Després tant sols cal fer un recompte i aquells que més vots obtinguen passen a formar la corporació i, el més votat, aquell en que el poble se suposa ha dipositat majoritàriament la seua confiança, siga aclamat alcalde.

Després, si voleu, es poden fer números i agrupar els regidors en funció del partit al qual pertanyen i aleshores podríem dir quin partit ha guanyat les eleccions, aquell que més regidors haja aconseguit, amb la possibilitat o no, que l'alcalde siga del mateix o altre grup, i a partir d'ací, tots a treballar pel poble que per això es presenten, o no?

Persones disposades a treballar pel seu poble hi ha moltes i molt bones en totes les llistes, però per què ha ser alcalde o regidor algú que, tal vegada, moltes persones no hagueren votat?. Estareu d'acord amb mi que necessitem una democràcia real i m'agradaria que aquesta començara per allò més proper, els ajuntaments.

De totes maneres aquestes només són reflexions en veu alta d'un veí, preocupat per l'esdevenir present i futur del seu poble, en un matí calorós d'estiu...

dilluns, 18 d’agost del 2014

Passejar i observar...

Ja se sap, a l'estiu hi ha temps per tot, per descansar, per escriure, per passejar, per observar... I en eixa tessitura estava jo aquest matí, quan passejant he observat entre d'altres algunes curiositats i que voldria compartir amb tots vosaltres, coneguts i desconeguts lectors dels meus comentaris.

Per ficar-vos en antecedents us diré que la passejada s'ha efectuat per l'avinguda d'En Ferrandis Salvador, i que les dues “observacions” de les quals vull fer-vos partíceps han estat efectuades quasi al mateix lloc, molt a prop de l'inici pel Grau d'aquesta avinguda, concretament en el cantó entre aquesta avinguda i aquella altra que pren en el nom “de las conchas”, tot just enfront del nostre benvolgut i mai prou cuidat Pinar.

La primera cosa que em crida l'atenció és un conjunt de pedres, com si d'una fita es tractés que fa anys es troba al damunt de la vorera. Són como podeu observar a la fotografia, 3 grosses pedres i una quarta que li servix de basament, sense cap ni una inscripció i sense aparent utilitat pública observable. Quin sentit tindrà? Què voldrà recordar? Alguna vegada hi hauria alguna inscripció que donés sentit a allò? Ho podríem qualificar d'escultura? De ser així, com és que no apareix en cap publicació de les escultures del terme?


En aquestes cavil·lacions estava, quan en creuar la calçada m'he trobat al davant del rètol que anuncia el nom del carrer i, vet per on, he tingut una nova sorpresa. És veritat que alguns carrers tenen el mateix nom en castellà que en valencià, cas sense anar més lluny del veí d'aquest, el carrer “Yucatan” de manera, que al rètol hi figura “Carrer/Calle Yucatan” i solucionat el problema del bilingüisme, però observant aquest rètol tornen a venir als pensaments noves qüestions...

“Avenida las conchas”. Està clar he pensat, ací prop de la mar, un carrer dedicat a les closques dels mol·luscs bivalves tant característics de la nostra mediterrània i que no fa encara massa anys, podíem trobar a la sorra de les nostres platges, però... per allò del bilingüisme que parlàvem abans, tot just per damunt d'aquest apareix “Avinguda de les Conches” i això fa que tot el que he pensat anteriorment no tinga cap sentit, doncs “Conches” no existeix en valencià, més encara, la “ch” no és cap signe a nostra llengua.

Buscant-li tres peus al gat fins i tot podríem dir que “Conxa” i el plurar “Conxes” amb “X” mai amb “CH” a la nostra llengua és el nom col·loquial i familiar que reben les senyores que s'anomenen Immaculada, per allò de la “concepció” de la Verge Maria, preservada per Déu del pecat original, i ja se sap... de Concepció, familiarment Conxa.

Així que estarem davant una avinguda dedicada a la Immaculada Concepció o, com es més normal, per la seua ubicació estarem front una avinguda dedicada “a les petxinetes”? De ser aquesta segona la identitat de l'avinguda, aleshores caldria canviar el rètol que hauria de quedar així: “Avinguda de les Petxines / Avenida de las Conchas”, no us sembla? Ho farà el nostre Ajuntament? De segur que no, com tampoc ho ha fet en altres carrers que tenen errades iguals o més grosses encara, i es que sembla ser que cometre greus errades en el valencià, açò no té massa importància per al nostre Govern Municipal.

Només dues observacions en un dilluns d'agost en què alguns privilegiats podem dedicar algunes hores a passejar i passejar pel nostre terme i a observar i observar....

dissabte, 9 d’agost del 2014

“Pintar como querer”

“Al poeta y al pintor / les está dada licencia / de pintar a su sabor / para mostrar su primor / y dar a entender su ciencia / Y aunque no sea verdadero / nos lo obligan a creer / y no hay hombre tan grosero / que piense todo es verdadero / mas pintar como querer.”

Un lloc emblemàtic a la ciutat, ideal per assemblees, conferències, seminaris, on es realitzen des de l'any 2011, actes de caire comercial, empresarial, científic i fins i tot religiosos. Un edifici singular, avantguardista, reflex de la modernitat i el progrés del nostre poble, referent arquitectònic mundial.

Un edifici construït sobre una superfície superior als 50.000 metres quadrats, amb sala d'exposicions, saló d'actes, sala de recepció, hall, restaurant i un grandiós aparcament soterrani. L'edificació més alta de la ciutat i un dels edificis més alts de tot l'estat espanyol, amb gran equilibri entre l'espai, el volumen i l'espectacularitat de la seua torre de 151 metres d'alçària.

Un edifici que reflexa el que és la ciutat i les persones que en ella vivim, éssers humans amb una enorme vitalitat i capacitat de renovació, ubicat a tocar de la Ronda Est i proper a l'Auditori, la Ciutat de la Justícia i el Recinte de Fires i Mercats. Una illa en una ampla zona verda, icona de modernitat i símbol de la indústria i la societat de Castelló...

Dona gust passejar per les seues amples zones verdes i contemplar les làmines d'aigua a diferents nivells i les terrasses integrades en el paisatge lineal que li donen el xipresos del Caminàs, mentre contemplem el bon i equilibrat us que se li ha donat al vidre, formigó, ferro i sobretot la ceràmica... Quanta versatilitat!!!

Per una persona nascuda en esta ciutat aquest immoble és un somni, un somni hui fet realitat, generador de feina, de prosperitat, d'oportunitats de futur, de grans expectatives... Gràcies, moltes gràcies senyor Camps, senyor Alberto Fabra, i sobretot moltes gràcies senyor Calatrava.

Així hauria d'haver-se recordat en aquests dies l'acte d'inauguració del Centre de Convencions de Castelló, però la realitat és ben diferent. Tot va quedar en un projecte de 60 milions d'euros i una maqueta de vora 3 milions.

Realitat imminent? Sense fonaments ni sense solidesa, però amb diners desembossats a caprici i conveniència del partit de govern. Vàrem sembrar trons i ara cal recollir tempestes: Calatrava imputat, construcció en suspens, malversació de cabdals públics? Frau?

Que podem presentar a hores d'ara? Moltes fotografies, una maqueta que va romandre als baixos de l'edifici noble del nostre ajuntament durant un llarg període de temps i que va ser exhibida a la seu de la delegació del Consell, a FITUR i al IVV Congrés d'Arquitectes, i que ara sembla haver-se “tragat la terra” i deutes, massa deutes i fum de canya... “Pintar la ciutat... voler a Castelló”, pintar com voler... Què? Qui? Com?

divendres, 8 d’agost del 2014

Enquestes: Sense comentaris...

Cada dia en son més les maneres, gràcies a les xarxes socials, que ens faciliten la possibilitat de dir “la nostra” al voltant d'un tema concret, cada dia en són més les possibilitats de participar en enquestes i a la vegada conèixer la opinió, al voltant de temàtiques variades, d'un grup més o menys nombrós i representatiu de la població.

L'enquesta potser des de macro i internacional a mini o local, i ara i ací, jo hui voldria fer-me ressò de la possibilitat que el diari local “Mediterraneo” ens oferix des de fa quasi tres anys de conèixer l'opinió pública sobre diferents assumptes d'actualitat.

Al llarg dels anys s'ha tingut la possibilitat d'opinar al voltant de més d'un centenar de temes, ara ja tancats, entre els que destaquem per la seua proximitat aquells que fan referència a si els castellonencs pensàvem eixir de vacances aquest estiu, recolzàvem l'enduriment de les penes pels robatoris als camps, la possibilitat de veure TV3 a la Plana, la postura front el tancament de Canal-9 o el tancament del diposit de gas Castor.

D'altra banda, a dia d'avui, es manté oberta la possibilitat d'opinar al voltant de 20 temes, resultant curiosos els locals sobre la reactivació del consum en festes, l'estàtua caiguda de Ripolles, les prospeccions petrolieres a Columbretes o les dues hores de programació de RTVE per suplir RTVV.

I si els temes són del tot curiosos i propers, més encara resulta el seguiment de les votacions doncs marquen indirectament el perfil de la societat castellonenca i oferixen una informació que hauria de ser molt valuosa per dissenyar si més no estratègies polítiques, socials i econòmiques de millora local.

Així en una ràpida ullada veiem com percentatges superiors al 90% dels votants opinen que calen mesures més severes per parar els robatoris als camps de cultiu, o superiors al 75% que estan a favor que es puga veure TV3 a Castelló o ciutadans que pensen que Castelló ha “perdut el tren” dels projectes turístics, només per citar-ne algunes...

No sóc investigador social però m'agrada conèixer la opinió dels meus veïns de poble i consultar aquells resultats, com a mínim, em facilita el coneixement de com la ciutat canvia al llarg del temps. Llàstima que la participació no siga massa representativa, com a mostra la darrera enquesta que s'ha activat: “¿Aprecia signos de recuperación económica como dice Rajoy?” En aquest moment han estat 349 les persones que han votat, i quin penseu està sent el resultat? 87'1% diuen que No. Sense comentaris...

Podem pensar que els resultats obtinguts en aquesta i en totes les altres consultes del diari no son representatius, no tenen credibilitat perquè “contesta qui vol” i pot ser que qui ha votat ho haja fet “de manera partidista”, val, és possible, però tot i això cal tenir pensar que marquen tendències socials i com a tal resulten com a mínim curioses...

Com també curiós ha estat el resultat d'una altra enquesta donada a conèixer el passat dia 5, en aquest cas promoguda pels farmacèutics espanyols, amb participació de 30 establiments de Castelló 129 dones en edat climatèrica, que rebel·la que l'inici de la menopausa en les dones de Castelló se situa en la mitjana dels 49,7 anys. Sense comentaris...

dimecres, 6 d’agost del 2014

Sed

 Fa un grapat d'anys Almeria era la meca del cine de l'oest a l'estat espanyol; el motiu era molt clar, Almeria era quasi un desert, amb paisatges que res tenien a envejar als de la llunyana Texas o les muntanyes rocalloses del salvatge oest americà.

Ara, un quants anys després, i quan la indústria del mal anomenat “spaguetti western” està de capa caiguda, sembla ser pel que llegim a un diari local avui mateix, que la província de Castelló, i més concretament les terres de l'interior són un calc de les d'Almeria de fa uns quants anys, i és que malauradament no plou prou i les terres es ressenten.

I aquesta manca de pluja que arrastrem des de fa ja una llarga temporada ha convertit la província de Castelló en la segona amb menys aigua embassada de tot el territori nacional, després de, naturalment, Almeria.

I és que si comptabilitzem la totalitat d'aigua embassada en els pantans més representatius que tenim a Castelló: Arenós, Maria Cristina, Sichar i Regajo, observem que no arriben al 30% de la seua capacitat total. Conclusió clara: Castelló té sed.

Lluny queden aquells anys en què malgrat la sequera característica dels estius mediterranis, la nostra província es trobava en situació de normalitat, amb els embassaments tècnicament plens i amb el subministrament tant pel que respecta al reg com a aigua de boca garantits, doncs la tardor i l'hivern anteriors havien estat si més no plujosos amb abundància, com a mal menor “normals”.

Ara la situació és ben diferent. Ja el passat més de juny van saltar les alarmes i tant agricultors com ramaders primer van sofrir restriccions, després l'aigua de boca va veure's també restringida en alguns pobles, cas de Vilafranca un dels primers exemples de la greu sequera, i és que a l'interior de la província de Castelló en el darrer anys ha plogut un 65% menys del que es considera habitual, donant-se el cas que en alguns indrets en tot un any a dures penes han caigut 5 litres per metre quadrat.

Localitats com Ares o el Ballestar també estan travessant per greus problemes i els camions cuba estant sent de moment la solució. I no es traca d'un risc circumscrit a pobles de muntanya, altres localitat més properes a la Plana, com és el cas de la Vilavella, també pels efectes combinats de la calor i la manca de pluges estan veient-se afectats.

Pobles i termes sencers, persones i camps tenen sed. Canvi climàtic? No ho sé, però passejar per les muntanyes, serralades i fins i tot zones verdes urbanes d'alguns dels nostres pobles dona pena i tristor, tot sec, tot aspre, alerta màxima... i el que és pitjor, la perllongada absència de pluges abundoses, a més a més de buidar els embassaments, porta a la ruïna al camp i dispara els incendis forestals.

La sequera inicial en terrenys de secà ja ha arribat malauradament al regadiu doncs els embassaments no donen més de sí mateixa. I ara què? El camp i els pobles tenen sed. Molta feina per endavant per la “taula de la sequera”, actuacions més que necessàries, ja !!!