Són llests...

 En aquest moment quan resten menys de 48 hores per donar la benvinguda al 2015, voldria parlar de dos personatges que, malgrat el progrés i tot el que l'envolta, encara són recordats per les persones de més edat a Castelló, .als pobles costaners i d'interior de les nostres terres i de les zones veïnes i que tant sols es deixen veure tot hui i demà. Una tradició que, com moltes altres, també al nostre poble s'està perdent.

Sabeu qui són? L'home de les orelles i l'home del nassos. Dos personatges que tenen l'un tantes orelles i l'altre tants nassos, com dies té l'any i que compartixen una característica peculiar,només es fan visibles el 30 i 31 de desembre, per la qual cosa no se'ls pot veure mai junts.

Tradicionalment, se solia explicar als xiquets i xiquetes que en aquests dies eixien al carrer aquests dos personatges, i se'ls explicava de tal forma que els nens s'imaginaven uns personatges estrafolaris amb 365 nassos a la cara o 365 orelles al cap, sense pensar que el 30 i el 31 de desembre, a l'any li queden només un o dos dies per acabar-se, té per tant, dos o un dia..Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos o orelles.

Per acabar d'arrodonir la broma, se solia dir als xiquets que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper per tal que se n'anaren corrent a veure si el podien trobar. Naturalment l'home de les orelles en fer-se visible només el dia en què en falten dos per acabar-se l'any i el dels nassos el darrer dia de l'any, quan només en resta un, com tots els humans, tenien dues orelles o un sol nas, per tant podia ser qualsevol persona...

Segons Joan Amades, folklorista català, l'Home dels Nassos era una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any, una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrere, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern.

L'enganyifa, ve a ser com una ressaca del 28, dia dels Sants Innocents, un altre costum local que, com hem vist al comentari anterior, consistix en fer bromes a qualsevol persona, ja siguen familiars, amics o desconeguts, relacionant aquest episodi amb les antigues tradicions burlesques de riure's de la gent.

Per tant amics, aprofiteu si teniu germans menuts, fills o nets, per emportar-vos-els una estona al carrer a buscar aquests dos singulars personatges, aquests senyors que de segur que, quina casualitat, tot just hui o demà trobareu passejant com si res pels carrers, ja siga per la Vila o pels Ravals, pel centre o pels afores, doncs, tot i que són molt llestos, hui i demà en són visibles.

No són aquestes coses de vells, no han de ser aquests temps en què els costums ja no es porten. Hi ha fets que donen caràcter a un poble, costums i creences que no hem de perdre, doncs el poble que perd els referents per voluntat pròpia, el poble que perd les seues tradicions, els somnis, perd a la curta el sentit de poble

Quatre perles...

Vint-i-huit de desembre, darrer diumenge de l'any, festa de la Sagrada Família i dia dels Sants Innocents, record de la degolla d'Herodes amb la finalitat de desfer-se del nounat Jesús. Amb el pas dels anys, la cultura popular, va donar la volta a aquest passatge macabre de la degolla i va convertir en “innocents” qualsevol persona prou ingènua per creure’s diferents històries inversemblants, innocentades, bromes de tot tipus, que es conten al llarg del dia i que generalment són sorprenents.

Malgrat que el costum de les innocentades ha disminuït en els darrers anys, aquelles es reinventen i en l'actualitat són els mitjans de comunicació els que majoritàriament celebren el seu particular dia dels Innocents publicant alguna notícia trampa, ja siga a les edicions digitals o impreses.

Aquest matí, tot i que ja he adquirit els diaris de costum, encara no els “he fullejat” però ja he descobert algunes innocentades consultant les xarxes socials; passe a comentar-vos-en tres que m'han semblat com a mínim ocorrents...

 La primera es correspon amb “una oferta” de lets bonus, una empresa líder en compra col·lectiva a Espanya, una innovadora plataforma de promoció pels comerços, que avui i en una gran superoferta econòmica ens oferix la possibilitat d'integrar el telèfon mòbil al palmell de la ma, mitjançant una senzilla operació amb anestèsia local i que es realitza en una suposada clínica de Barcelona. Podeu conèixer les condicions i tot el pla en els següent enllaç: INNOCENTADA-1

La segona la publica el portal d'informació i opinió de l'Esquerra Independentista llibertat.cat en l'apartat de política anunciant que l'expresident de la Generalitat de Catalunya i carismàtic dirigent de CDC, Jordi Pujol i Soley, fa poques hores ha pres la decisió de fer vida a un convent de Montserrat, l'indret on va ser creat el partit el 1974,afegint per fer més sorneguera la notícia que encara no es coneixen les atribucions monacals que realitzarà Pujol al monestir, a part de la penitència, però què en algun mitjà s'ha insinuat la idea que l'abat li podria reservar la responsabilitat de la gestió administrativa de l'economia del monestir. Podeu llegir la innocentada al complet en el següent enllaç: INNOCENTADA-2

I les dues perles que he deixat pel final són més localistes, més de Castelló. La primera l'he trobada al diari digital d'àmbit provincial plural, independent i jove, dirigit per V.J. Trilles “Castellón confidencial”, a la seua edició de hui mateix s'informa que l'ajuntament ha decidit incorporar a les ordenances municipals la petició d'AC+F, Associació per un Castelló més Fluid, d'imposar multes que oscil·laran entre els 550 i els 2500 euros a les dones que caminen per les voreres en grup, agafades de la ma, en forma de cadena i a una velocitat anormalment reduïda, fent impossible l'avançament per part dels vianants amb una mica més de pressa. Amplieu la informació vosaltres mateixa: INNOCENTADA-3 

I la segona “noticia”, apareix publicada al web creat per diferents professionals de la comunicació “Castellonenfiestas.com” es tracta de la confirmació per part de la Casa Reial que “Sa Magestat el Rei Felip VI visitarà Castelló el proper any i el seu viatge oficial coincidirà amb les Festes de la Magdalena 2015” il·lustrant la notícia amb una fotografia del Rei amb el senyor López, president de la Junta de Festes realitzada el mateix dia en què els representants del Casino antic van sol·licitar al Rei la concessió de Reial per la seua institució. Noticia en clau d'humor i que no té cap desperdici que podeu ampliar en INNOCENTADA-4

El sentit de l'humor és una de les principals armes per saber-se defensar en aquesta vida. M'agrada la gent que és capaç de fer humor amb gust, amb estil, riure's de gairebé tot i també d'un mateix, i hui és un bon dia... de segur que vosaltres en trobareu més d'innocentades. Jo us convide a buscar-les i comentar-les en aquest indret, espere les vostres notícies trampa, les vostres perles...

Dia de bullit, carn torrada i sobres...

"Protomàrtir immortal

i en miracles portentós:

Deslliureu-nos de tot mal

Sant Esteve gloriós".

Avuí és 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve. A Catalunya per llei i tradició és festa grossa, al País Valencià i més concret a casa meua, hui és dia de sobres i de recuperació dels àpats generosos de la nit i del dinar de Nadal i de les tertúlies familiars llarguíssimes, dia de menjar amb mesura i moderació...

Generalment, ocorre a totes les cases i tots els anys, els àpats del Nadal són més abundosos del que sol ser un dia ordinari, per la qual cosa, sempre per l'endemà sol haver-hi moltes viandes als frigorífics i rebosts de les cases, que en alguns casos cal menjar aviat no fos cas que es llancés a perdre.

Per això tot i que el plat principal del dinar de hui sol ser lleuger, després la taula torna a estar farcida de “les sobres” i torna a ser festa, doncs ja ho diu la dita: “del que sobre es fa la festa”, de manera que encara que hui ha estat un dia feiner a moltes cases del nostre poble, a l'hora del dinar s'ha tornat a reviure l'esperit Nadalenc.

I si ahir el protagonisme va ser per “l'arròs amb pilotes”,una “paella” amb un toc especial, nadalenc que li donen les “pilotes”, que s'elaboren els dies d'abans, hui ha estat el torn del plat de verdures més remarcable de tots els que es fan, el bullit de creïlla i bajoques amb ceba i carxofes, un plat senzill però molt saborós.

I és que el bullit i les sobres del Nadal van molt lligades el dia de Sant Esteve. El bullit és molt típic al País Valencià. No té cap secret, no deixa de ser un plat de verdura bullida però no sé perquè és un plat molt socorregut el qual totes les famílies valencianes acostumen a prendre tant a l’estiu com a l’hivern. Bàsicament porta creïlla, ceba i desprès “la part verda” que normalment és bajoca . Segons l’època de l’any es fa també amb bledes, col o carxofes, però el que jo reconec com a bullit o almenys el que més es fa a ma casa és amb bajoca tant redona com plana i carlota.

I de segon un plat que probablement conserve l'essència alimentària més bàsica i natural de tota la humanitat i que ens seguix apassionat el seu sabor i la seva senzilla preparació. : carn torrada de corder de qualitat.

Un àpat el de hui dia de Sant Esteve a casa nostra de digestió fàcil i sa, molt sa, per contrarestar tots els excessos d'ahir i despús-anit. L'antídot per aquests mals, un bon plat de bullit i unes xulletes torrades. Profit !!!

L1 i T1

El 1 és el primer número natural i per tant és el que seguix al zero i precedix al dos. D'altra banda, una línea, entre d'altres accepcions és una successió contínua de punts. Així la unió d'aquests dos conceptes conforma la sigla “L1” que servix per anomenar la primera de les línies de transport de viatgers de l'àrea urbana de qualsevol ciutat i, que en el nostre cas, en la ciutat de Castelló, és correspon amb el traçat entre el poliesportiu Ciutat de Castelló i l'Hospital General i que des de fa més de 40 anys funciona, oferint als castellonencs la possibitat de desplaçar-se amb bus entre el nord i sud del nostre poble.

Naturalment, a aquesta primera L1, van seguir-la altres línies, fins un total de 17 que han arribat a conformar una xarxa de transport públic urbà a la ciutat amb identitat pròpia, fins ahir mateix en què un nou sistema de transport, el TRAM, va adquirir la seua “majoria d'edat” completant la primera línia, en aquest cas la T1, que ja operava des del 25 de juliol del 2008, en una fase inicial entre la Universitat Jaume I i el Parc Ribalta, i ara arribant fins al Grau, amb la qual cosa se suposa la ciutat i el seu entorn han començat a adquirir definitivament una dimensió metropolitana, o no.

 

Una línea aquesta T1 amb un sistema de transport en plataforma reservada, amb una longitud total de 15,72 quilómetres, dels que 5 ho són sense catenària, obligant que la circulació del vehicle de servei públic siga del tipus troleibús i no tramvia com el seu nom podia donar a entendre.

Aquesta T1 o eix nord, tot i que va de l'est a l'oest, inicialment havia de tenir no 15 sinó 22 quilòmetres doncs no havia d'arribar tant sols al Grau, si més no havia de continuar per la franja costanera fins arribar a la població estiuenca de Benicàssim, segons consta en la redacció del Pla de Transports de Castelló i el seu entorn, redactat entre el 2001 i el 2003, fa més de 10 anys, circulant paral·lelament a la línea de la costa, de manera que podem afirmar que la línea T1 encara és incompleta.

5 anys va costar ficar en marxa el primer tram del TRAM i, ara, 6 anys després, s'ha aconseguit que el TRAM connecte el campus universitari amb el districte marítim i que uns vehicles de tracció elèctrica molt costosos econòmicament, 850.000 euros cadascú, 4 vegades més que un autobús convencional, i de l2 metres de longitud travessen tot el centre de la ciutat. Voleu dir que això és modernor i progrés? Voelu dir que algun dia es completarà la línea? A mi em costa de creure...

I més encara a aquesta T1 li ha de seguir una T2 que des de l'estació intermodal enllace amb Almassora, Vila-real i Borriana amb una clara connexió comarcal i per a la que fan falta afegir uns altres 250 milions d'euros als 100 ja invertits. Qué difícil creure que la connexió comarcal siga algun dia realitat, com a molt, i tanmateix estiga errat, tindrem, esperant que dure, una línia solta, d'un punt a un altre, de la Univesitat al Grau, que ha tardat més de 10 anys en ser realitat...

Sincerament em costa de creure que algun dia puguem aconseguir una xarxa plenament funcional amb transbords a l'estil dels metros de les grans ciutats, i que convertisca el TRAM amb una alternativa real al transport clàssic de viatgers, a la vegada que em plantege si realment tota aquesta inversió feta fins ara ha estat necessària, perquè útil, el temps s'encarregarà de dir-nos si ho és.

AU = AVE...

Conten que fa uns anys una gran senyora anglesa, que es preava de conèixer bastant la llengua Valenciana, li va comentar a un amic:

-Que amables són els valencians, quan em veuen em piropegen comparant-me amb la Verge i els ocellets.

L'home, valencià naturalment, que no coneixia la floreta li va preguntar que li deien, al que la bona dona li va contestar.

-Sempre em diuen "Mare de Déu ... quin lloro!"

I és que açò de ser bilingües provoca més d'un embolic i alguna situació esperpèntica fins i tot a la nostra municipalitat. Sense anar més lluny avui hi ha hagut al web municipal un embolic entre el valencià AU i el castellà AVE.

D'entrada sabem que el mot au en valencià és sinònim d'ocell i s'empra per designar l'animal vertebrat de sang calenta que es reproduïx per ous, que respira per pulmons, té un bec dur, el cos cobert de plomes i les extremitats del davant en forma d'ales per poder volar, allò que en castellà diem “un ave”. Fins ací cap problema.

Però considerant que AVE en castellà es correspon també amb una sigla, com a tal s'hauria de pronunciar i llegir lletra a lletra, i al no fer-se generalment així, aleshores es convertix en un acrònim, un nou mot, una nova paraula formada per la unió de les inicials de les paraules que formen una unitat lèxica composta, en aquest cas “Alta VElocidad”, nova paraula que mai hauria de tindre una traducció directa, de manera que en cap cas hauríem de poder llegir el que trobem al web municipal hui mateix “ Bataller convoca a la Plataforma Pro AU per a continuar treballant en les propostes referents al turisme...” doncs el llegir-ho provoca com a mínim estupor i incredulitat.

Més encara si, com és el cas, AU, l'acrònim resultant, és una expressió molt valenciana que no té cap traducció ni literal ni de cap manera, doncs tant podem escoltar o dir AU com a sinònim d'adéu com de vinga, ale o va... com a expressió de sorpresa, per citar les més conegudes, l'embolic encara pot arribar a ser més gran.

Senyor Bataller, plataforma “pro AVE” tant en castellà com en valencià, doncs al cap i a la fi estem parlant d'un grup de treball que agrupa els agents econòmics territorials, amb les sigles i els acrònims corresponents... l'ajuntament, el Ministeri de Foment, RENFE a través d'ADIF, la Subdelegació del Govern, la Conselleria d'Infraestructures, la Diputació, el Port, la Cambra de Comerç, la CEC i ASHOTUR, una plataforma creada per multiplicar el potencial econòmic que ha de suposar l'arribada de l'Alta Velocitat a Castelló. A d'Alta i VE de Velocitat o Velocidad, tant s'hi val, a la fi AVE, però mai, repetisc, mai AU.

Voleu un significat pe l'acrònim AU? també el tinc, per exemple “Agenda Urbana” i si voleu que siguem més internacionals ahí va... “Astronomical Unit”, “Atahbasca University o “African Union”, o com a símbol de l'Or, del llatí aurum, “brillant amanèixer”; com veieu hi ha per a tots els gustos...

Senyor Alcalde, no se li ocórrega anar pregonant quan reunisca novament el proper dijous a la vesprada la plataforma, o en qualsevol altre lloc, que prompte arribarà “l'AU” a Castelló, o que hem d'estar preparats per l'arribada de “l'AU”, no fos cas que els oients no puguen contenir-se i se li riguen a la cara.

Volem tindre les mateixes oportunitats que la resta de ciutats espanyoles per al nostre creixement i la nostra competitivitat i per això fa falta que l'AVE, l'Alta Velocitat, arribe al nostre poble, eixa a de ser la seua preocupació i la del seu equip de govern i de tot l'ajuntament., i no es preocupe gens ni mica, que l'AU, una i mil, de diferents espècies, ja fa temps que escampen el vol per tot el nostre terme municipal ...

Quan les coses no són del tot veritat...

"Per Santa Llúcia, un pas de puça,

Per Nadal un pas de pardal,

Per Sant Esteve, un pas de llebre

Per Any Nou, un pas de bou,

Per Reis, “bobo” és qui no ho coneix
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Sebastià, un pas de milà
per Santa Agnès, una hora més".

Us sona? Sencer, una part,... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment. I la pregunta inevitable: Per què si hui mateix, el 13 de desembre és Santa Llúcia, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

 Avui, segons el calendari astronòmic, el sol ha eixit a les 08:29 i es pondrà a les 17:49 hores, demà quan restaran 17 dies per acabar-se l'any eixirà a les 08:30 i ens pondrà a la mateixa hora. Això significa que eixirà un minut més tard, de manera que el temps de sol serà menor que hui en un minut i així fins el proper dia 21 en que el sol eixirà a les 08:35 i es pondrà a les 17:52.

Hui tindrem 9 hores i 20 minuts de sol i el proper 21, el dia més curt de l'any 9 hores i 17 minuts. Tanmateix si ens fixem be, el dia més curt de l'any no és el dia en què el sol ix més prompte ni tampoc el dia en què és pon més prompte.

Per què? Això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó elípitca, de manera que el dia en que el Sol va amagar-se més prompte va ser el passat 8 de desembre, que va fer-ho a les 17:40 i el dia en que eixirà més tard serà el 4 de gener, que ho farà a les 08:38 hores.

Aleshores la dita popular, “per Santa Llúcia, pas de puça”, que atribuix a hui, 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia com a data en que el dia ja creix és falsa? Estarà errada la saviesa popular en aquesta ocasió? I si és una errada, té alguna explicació?

Doncs si, en té, la trobem en el canvi de calendari julià pel gregorià que va tindre lloc allà ple 1582. Resulta que abans d’aquesta data i durant molts segles (compteu-hi a raó de 3 dies cada 400 anys), el solstici d'hivern, s’havia anat desplaçant any rere any fins anar a caure 10 dies abans del que li tocava, és a dir, l’11 de desembre, amb la qual cosa per santa Llúcia, el 13, el dia ja creixia una miqueta, molt poquet, cosa de segons, però creixement al cap i a la fi.

Ara bé, la cosa no s’acaba ací, perquè si la dita és falsa des de fa tants anys, com és que s’ha mantingut viva en la cultura popular del nostre país i de gairebé tots els europeus (la dita existeix en quasi totes les llengües europees)? Això, tot i que sembla és més difícil d’explicar, també té la seua explicació...

La diferència entre la durada d’un dia civil i d’un dia solar és de pocs segons, però per acumulació, la diferència entre l’hora dels rellotges mecànics i la dels solars pot arribar a ser d'alguns minuts. Aquest fet produeix un desfasament entre el migdia solar i el civil i, en conseqüència, el migdia civil no és l’instant central del dia, és a dir, que el matí i la vesprada no són igual de llargs. Tot plegat fa que el dia de santa Llúcia el sol es ponga, en hora civil, més tard que el dia anterior i, per tant que la vesprada civil cresca, la qual cosa podria crear el fals efecte que creix el total del dia, i aquest creixement de la vesprada, aquest pondre's el sol més tard, amb total seguretat ha influit en la conservació de la dita malgrat la seua falsetat.

Potser que de vegades la saviesa popular ens enganye, i que el refrany siga errat, però hui, quan les coses no són del tot veritat, llance un desig, que la Santa ens conserve la vista per poder veure clar i destriar l'important d'allò accessori i així trobar resposta a les nostres necessitats obtenint un sa equilibri dinàmic a la vida.

Tirem-li la culpa al vent...

Avui a Castelló “ha eixit” un dia ventós. Tot i que el vent forma part de la nostra vida i de la nostra manera d'entendre el dia a dia, no estem massa acostumats a la seua presència a les zona de la Plana, per la qual cosa no podem dir que el vent forme part de la nostra cultura, més encara, s+ens sentim fins i tot rars en un dia com el de hui i ens molesta la sensació que produïx aquest fenomen al nostre cos.

A l'estar situada la nostra ciutat en una regió costanera, les brises, ja siguen marines o terrestres són els vents dominants la major part de l'any, per això, el vent de nord-noroest que està bufant hui ens resulta estrany, estrany i molest i, tal vegada, aquesta ventada duga com a conseqüència el fet que jo voldria comentar avui, si més no podem al menys tirar-li la culpa i, tots contents.

El fet que de bon matí ja bufara de segur ha estat el motiu pel qual una bona amiga, una companya, penjara al facebook la fotografia que ací reproduïsc que, sense mostrar una temperatura baixa, de segur a alterat la sensació tèrmica del cos de la meua amiga i, li ha fet sentir una frelor, que realment no feia.

I és que, ara ho entenc, també possiblement haurà estat causa de l'alteració de la sensació tèrmica l'altre fet puntual del que he estat testimoni directe. Eren les 10 del matí i al termòmetre de la plaça de Teodoro Izquierdo, a tocar de l'estadi Castàlia, he pogut captar la imatge que podem també veure ací...

Però deixem -nos de “guassa i broma” i anem a la profunditat de l'assumpte. Aquest termòmetre ja fa temps que mesura malament, molt malament i a més a més de donar, com hui, una informació lluny de la realitat en quan a la temperatura, no fa massa temps va estar marcant com a data el primer dia de l'any, quan en realitat ja havien passat uns quants mesos... Problemes de manteniment? Segurament...

Tan difícil és conèixer la temperatura, hora i dia real? La resposta és clara: No. Tant sols caldria canviar la manera en què s'oferixen aquest tipus de dades. Aquests termòmetres haurien de funcionar com a simples panells informatius als que se subministraren dades preses en estacions meteorològiques oficials, que mesuraren de manera correcta la temperatura i altres variables d'interés, de les que ara no sabem res, com per exemple la humitat relativa de l'aire o el nivell de contaminació per gasos nocius.

Que no hi ha una xarxa d'estacions meteorològiques oficials el suficientment ampla per poder conèixer amb precisió aquelles dades en este o aquell indret? Doncs creem-les, perquè si alguna cosa pot millorar-se per què hem de conformar-nos?

I que conste que el termòmetre no té cap culpa, el que feia riure no era la temperatura que marcava, si més no, el culpable i qui s'ha de sentir avergonyit és l'empresa o la persona que està permetent que açò passe en un lloc emblemàtic, en l'entrada del meu poble i malauradament en altres indrets més cèntrics. 

Fieu-vos, si fos real, ara prendríem el bany !!!. Vergonyós, però, en aquesta ocasió... tirem-li la culpa al vent i tot solucionat...

Un mercat medieval... gens medieval.

Així ve anunciat a l'Agenda Cultural de Castelló del mes de desembre, també al web del portal turístic de la Comunitat i al programa de la 23ena setmana cultural alternativa entre d'altres mitjans, el “mercat” que aquests dies en la seua 13 ena edició es celebra sota el patrocini de l'ajuntament i l'organització i coordinació de l'associació castellonenca Amics de la Natura.

No es tracta doncs de cap fira , ni alternativa ni medieval, vol ser en totes les lletres un “mercat” això si, medieval. 

Però anem per parts...

D'entrada un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda, però si a aquest mercat li afegim el cognom medieval, es de suposar que tot allò que allí es ven i pot comprar-se hauria d'existir si més no a l'edat mitjana... i ací rau el problema del mercat.

Si ens passegem amb ulls crítics i històrics veurem que allò res es diferencia del concepte que els castellonencs tenim de “fira alternativa”, més encara, els venedors i els productes que s'ofereixen als possibles compradors, en un percentatge molt alt, són els mateixos que la setmana de festes de la magdalena ocupen un altre lloc al nostre poble. Si voleu, una diferència, tal vegada l'única és que aquells que regenten les diferents paradetes, ara, en aquests dies i mercat, estan obligats a vestir, o cal dir disfressar-se, amb robes més o menys d'època.

En un mercat medieval s'hauria de poder respirar l'essència de la vida medieval, que menys, i poder contemplar una gran varietat de productes artesanals i tota mena de bestiar des de l'aviram fins al porcí i animals de peu rodó, juntament amb productes dels diferents artesans de la vila i vinguts de fora: ferrers, fusters, cistellers, espardenyers, paperers, tenyidores, vidriers, teixidores o picapedrers, i veure'ls treballar el seus materials, demostrant la seua destresa i exposant i oferint a la venda els seus productes únics. Això és un mercat medieval.

I tot envoltant de l'essència medieval que pot donar la presència d'algun joglar amb representacions jovials i divertides capaces de captar l'atenció dels vilatans amb les seues arts, i titellaires i malabaristes que arranquen riatlles o admiració per part dels menuts. Això si és un mercat medieval.

Però que tenim a Castelló aquests dies? Doncs poc o res de tot això, tenim uns bon grapat de venedors amb les seues paradetes oferint tots el mateix, que en moltes ocasions són productes gens artesanals, fins i tot “made in xina”, per no citar aquells altres que, oferixen “menjar”, productes que a l'època medieval es desconeixien per complet, cas d'aquell que ven patates fregides o aquells altres dels pastissos de xocolata...

On estan els paradistes, artesans d’oficis tradicionals, i els tallers atractius per a tots els visitants? Ja en són massa els anys que estem esperant que l'organització aposte per la qualitat i rigorositat, que aporte algun espectacle al carrer per garantir el màxim rigor històric i una certa qualitat que, malauradament, cada edició està més lluny d'aconseguir-se.

Voleu dir que el carrer Major i els seus voltants es convertixen en l'escenari per transmetre als passejants la sensació de ser un cèntric carrer medieval? Qui ho ha d'aconseguir? Les quatre bales de palla i alguns penjolls de les faroles? Són aquests elements suficient per aconseguir un autèntic viatge en el temps? Amb total franquesa, crec que no. El mercat medieval nadalenc a Castelló és un negoci més dels que els Amics de la Natura ens tenen acostumats i l'ajuntament permet en menyspreu dels comerciants de tot l'any...

El mercat medieval de Castelló en la seua 13 ena edició passarà sense pena ni glòria o amb més pena que glòria, espai on el visitant recorrent-lo dificilment pot imaginar-se un viatge en el temps, això si, pot, si no fica una mica de fre, eixir amb la cartera ben escurada...

A qui s'adreça l'anunci ?

Digueu-me antic, desfasat o major, tot i que no em considere a mi mateixa així, per uns instants ho acceptaré, doncs així és com vaig veure'm per unes hores ahir al matí, quan tornant a casa, i sense proposar-m'ho, vaig entropessar-me amb un gros cartell penjat a una tanca que barrava el pas d'un solar ubicat a tocar de la gran estàtua del Tombatossals a l'avinguda del Lledó.

 Com una imatge val més que mil paraules, ací us deixe la fotografia que vaig fer del cartell objecte de la meua reflexió. D'entrada complix el cànon de qualsevol cartell, lletres grans i clares d'un color viu i cridaner que fan sense adonar-te'n poses els ulls en ell. Divitit en tres cossos, el central invitant-nos per la seua rapidesa, economia i garantia d'èxit a confiar amb “ells”, i l'inferior mostrant-nos un número de telèfon, un mòbil, per entrar en contacte amb “els misteriosos” anunciants.

Però fixem-nos en el que diu al cos superior.... “Te borramos del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”, vaig haver de llegir-ho varies vegades i, he de confessar-vos que no vaig entendre res, el meu cap tot i mquinar diferents opcions no va arribar a cap conclusió.

A qui va dirigit tant directe anunci? De què m'he de esborrar? i, tant difícil i costós serà excloure'ns d'aquells llocs, que fins i tot és un reclam la rapidesa, l'economia i la garantia? I qui són aquest que oferixen esborrar-me no sé d'on? Misteris, molts misteris...

Tal vegada algú de vosaltres que açò llegiu tingueu coneixement del que és allò del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”, que sembla ser com diem en castellà el “quid de la cuestión”, el principal de l'assumpte, però com jo em trobava totalment despistat i per naturalesa sóc curiós, vaig, en arribar a casa, investigar a l'internet, i “voilà” ….

Arribe a la conclusió que aquests acrònims es corresponen amb uns fitxers automatitzats de morosos, persones físiques o jurídiques que no han acomplit alguna obligació al seu venciment, generalment en l'àmbit bancari. Són per tant uns fitxers administrats normalment per entitats mercantils que oferixen informació sobre el risc comercial que suposa la contractació amb persones que tenen algun precedent per incompliment, són registres de solvència. Ah caram !!!

Ja comence a entendre alguna cosa. Això vol dir que serà crucial la necessitat de no aparèixer en cap llista de morosos a l'hora per exemple de demanar una hipoteca o un préstec bancari doncs de segur que aquestes entitats usaran aquests fitxers per comprovar la solvència del possible client i aleshores, si estàs en alguna d'aquelles llistes, automàticament se't negue la petició.

Discrepàncies amb factures o pagaments de serveis que no s'han acomplit poden ser motiu per què l'empresa contractant decidisca incloure't en un d'aquests fitxers, independentment que es tracte d'un motiu just o no, però l'estar inclòs, amb total seguretat és perjudicial i, generalment estan inclosos aquelles persones i institucions que presenten o hagen presentat en alguna ocasió un deute vençut i exigible i que haja resultat impagat al que se li haja requerit el pagament infructuosament.

Em sembla bé que en aquests casos siga públic el nom del morós i aparega en aquests fitxers, però el problema s'agreuja quan, el deute és abonat i es continua en el fitxer, o quan l'import del deute no és real i per això no s'abona, o quan se suplanta la personalitat i se't demanen uns pagaments que no et corresponen, com sembla ser ocorre en més d'una ocasió. 

Aleshores cal actuar i per això supose existeix l'empresa o persona anunciant en el cartell...  Però també existeix la picaresca i, sobretot a l'internet, també s'anuncien “consultores” que garantixen esborrar de les llistes de morosos aquells que les contracten, sense haver pagat el deute; això, eliminar dels fitxers sense pagar, sense haver fet front a les obligacions, arriba a ser fins i tot immoral i crec que delicte.

Anirà aquest anunci que tant sols presenta com a referència de l'anunciant un número de mòbil, en aquesta direcció? Qué golós ha de ser per alguns desaprensius tenir un fitxer net i així seguir aconseguint finançament. No ho sé, però em fa pensar...

Quin comboi !!! Quina errada !!!

 A tota pàgina s'anunciava el passat cap de setmana al diari, “sense reparar en gastos” com diem al meu raval, i és que l'anunci, a tot color, no ha de resultar econòmic per les més que buides arques de la Generalitat.

Forma part de la campanya que des de mitjans del mes passat i fins el 19 d'aquest desembre i amb el títol genèric de "Quin comboi !!!”, ha ficat en marxa el senyor Ciscar, des de la Conselleria d'Agricultura del Govern Autonòmic, amb la finalitat de promocionar el consum de fruita de temporada en general i en particular del caqui de la Ribera del Xuquer de la varietat roig brillant, conegut popularment per Persimon, la magrana mollar d'Elx i els cítrics valencians, especialment la taronja.

Una campanya a la que es dota amb 500.000 euros per deixar manifest a tots els valencians que hem de defensar allò que és nostre. en tots els aspectes, començant per consumir els nostres productes, maquillant així els efectes desastrosos que pot suposar per la maltreta agricultura valenciana el vet rus.

És veritat que allò que no es promociona difícilment es ven, i que fer-se propaganda en els mitjans de comunicació, ja siguen escrits, on-line, ràdio o televisió no ha de resultar de bades, però gastar-se mig milió d'euros al que cal afegir 135.000 euros més per promocionar el consum d'aquestes fruites a les escoles, superant així els 105 milions de les antigues pessetes, en una simple campanya propagandística, considere són massa diners, més quan per defensar els interessos de l'agricultura valenciana i reclamar un millor tracte dels nostres productes hi ha diferents canals europeus al nostre abast.

Pense que no s'han fet les coses be per part dels nostres representants a Europa, per part d'aquells encarregats de vetlar pels interessos agraris valencians a Bruseles, i ara, el Govern el que vol és, amb aquesta, per mi desafortunada campanya, maquillar els desastrosos resultats que es veuen vindre, davant la prohibició dels russos, minimitzant la més que real caiguda de la demanda exterior que estan sofrint ara i en els darrers anys, aquests i altres productes del nostre camp, cas del raïm de temporada o de les ametles per citar-ne alguns.

De poc servirà que ens gastem els diners que no tenim repetint-nos a nosaltres mateixa fins la sacietat que "Som qualitat" ací teniu una mostra, si no saben vendre els nostres productes per tot el món.

I si desafortunada em sembla la campanya, més desafortunat encara em sembla el nom elegit: comboi, doncs en un sentit literal vol representar un conjunt de vehicles que van en una mateixa direcció i que em du a la memòria les imatges televisives de les caravanes de vehicles de qualsevol guerra actual; també, si voleu, podem considerar el mot, en un sentit col·loquial, com sinònim de festa, de sarau, d'ilusió i de passar-ho bé i, ja em direu, en els temps actuals i les dificultats a les que hem de fer front, dia sí, dia també, com hem de tenir el cos per festes...

Un comboi que s'espandix i que a tots ens envolta i al que haurem de fer front també amb els nostres impostos. Marketing en la política valenciana, tu i jo, "Som Comunitat". Si, Som Comunitat sense bancs propis, sense televisió pública, amb problemes greus al camp isense una agricultura rendible amb conesqüències negatives... ale xiquets, quin comboi!!!

Don Carlos... bon vent i barca nova !!!

Ahui ha estat el dia i Aranjuez, la presó elegida. Carlos Fabra Carreras, el popular i totpoderós don Carlos, per molts anys símbol de la corrupció i el caciquisme a Castelló, regidor de l'ajuntament des del 1987, president de la diputació des del 1995, diputat a les Corts Valencianes i cap del Partit Popular a Castelló, amic personal d'En Francesc Camps, acusat dels delictes de tràfic d'influències i suborn, i, condemnat per l'Audiència Provincial de Castelló el 25 de novembre del 2013 per quatre delictes contra la Hisenda pública, a 4 anys de presó i a pagar una multa de vora set-cents mil euros i indemnitzar a Hisenda, hui a començat una nova vida...

Ja no li val al cacic que va usar el poder polític per extendre les seues xarxes i controlar-ho tot a tota la província, allò que deia tant a boca plena: “ En Castellón no hay ni zaplanistas, ni campistas; aquí sólo hay fabristas”, ara experimenta la solitud del condemnat. Mai s'ho anava a imaginar i pocs pensàvem a Castelló que la justícia algun dia seria justa amb don Carlos, però vet per on, quantes voltes dóna la vida !!!

Tot i ser un personatge conegut per tots els veïns de la ciutat, -pocs desconeixeran la seua existència i la seua atrafegada vida-, jo mai he tingut un tracte directe amb ell, com a màxim he arribat a creuar-me amb ell en algun acte social al que la casualitat ha volgut que jo també assistira, però diuen els qui el coneixen bé, i en conec uns quants, que en el tracte personal és un home afable, sorneguer fins i tot simpàtic i divertit en algunes ocasions, a qui fins i tot li agrada contar acudits, però a qui l'arrogància del poder i el despreci cap els adversaris polítics i els mitjans de comunicació l'han dut a sentir-se superior i a fer de la corrupció i el balafiament, la seua bandera, que, a la fi, l'ha portat a passar una temporada entre reixes.

De manera que, si en el fons m'alegre que Don Carlos passe a formar part dels presos d'aquest país per una temporada, no ho és encara per haver defraudat a Hisenda, que també, perquè no tant sols ha tractat d'enganyar-nos a tots, doncs no oblidem que “hacienda somos todos”, si més no també per intentar demostrar que “era l'amo de Castelló” amb frases rotundes compendi de l'arrogància del poder, com aquelles de … «Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida», o aquella altra «Los gais de Castellón votan al PP porque tienen puticlubs y nosotros somos sus mejores clientes», per no citar aquelles altres ocasions en què va tractar de “hijo puta” o “payasos” el cap de l'oposició i els diputats que no compartien les seues formes.

Aquell que es jactava d'haver col·locat, o cal dir “enxufat”?, un munt de gent al llarg dels anys del seu domini, aquell que al juliol del 2005 va aconseguir que més de mil persones l'empararen en un sopar-homenatge, ara sembla ser s'ha quedat sense companyia. Qué injusta li ha de semblar ara la política !!!

Senyor Fabra, faig vots perquè la temporada que Vosté passe apartat del món honest i treballador, li servisca, no tant sols per escriure les seues memòries com Vosté mateixa o algú de molt a prop seu s'ha encarregat de dir, li servisca sobretot per abaixar-li els fums, per adonar-se'n que en política tot no està permés i que “qui la fa” tard o d'hora ha de pagar-la. I no tant sols se n'adone d'aquest principi Vosté, que serà qui ho sofrirà ara en primera persona, també i sobretot la seua filla, la nostra diputada nacional Andrea a qui també l'estada del seu pare a la garjola, li hauria de servir de lliçò i faça de la moderació i la humilitat la seua bandera i deixe la vanitat per, si vol, el marc més íntim,

I finalment no és un brindis el que vull fer pel seu ingrés a la presó, com faran tal vegada uns altres, el meu és més be un desig: que la salut l'acompanye i puga complir el màxim legal de la pena com qualsevol altre condemnat, i després don Carlos..., bon vent i barca nova !!!