La ciutat

La ciutat

dilluns, 29 de maig de 2017

I si el netejaren...?



 Fereix a la vista, resulta colpidor i ha perdut tot el seu encant, a més a més de tota la seua utilitat. Dona sensació d'abandonament, resulta lleig, horrible i tots els que en passar al seu costat es fixen, fan algun comentari, naturalment cap ni un de bo, tots dolents.

M'estic referint a un rètol informatiu dels molts que hi tenim als parcs, places, monuments i llocs d'interés turístic I cultural, escampats per tot el poble. En aquest cas i en concret al què hi trobem a tocar del "Ficus centenari" de la plaça de Maria Agustina, però, poden servir aquestes reflexions, per altres molts que es troben en les mateixes o pitjors condicions.

Són, efectivament, mostra de l'incivisme i la falta de cultura i educació d'alguns veïns envers tot allò que no és seu sent de tots, però a la vegada, també és mostra de la deixadesa municipal, no ja de les regidories de turisme, serveis, oci o urbanisme, que no sé realment de qui depenen directament els rètols, si més no, amb tota seguretat, deixadesa del servei municipal de neteja viària, que, a més a més de recollir la brossa i netejar la brutícia que diàriament omple el sol de la plaça per culpa dels estornells, hauria de tenir cura del mateix rètol informatiu, però sembla que no hi ha massa consciència de la seua necessitat entre els treballadors o encarregats d'aquell menester.

Independentment que la informació oferida siga o no exacta, parlar de "ficus mil·lenari" crec és massa agosarat, el fet de trobar-se una informació municipal en aquest estat, és lamentable.

És veritat que els ciutadans demanem tot tipus de millores en els serveis municipals, i que a tot no pot arribar-se, però gastar-se uns diners públics en la compra primer i col·locació de diferents panels informatius i que aquests no tinguen el mínim servei de manteniment, resulta penós, fent-se, amb el pas del temps, del tot necessària una millor neteja d'aquests elements urbans.

És veritat que "les cagades dels pardals" sota el ficus, han fet necessari un augment de la neteja manual de la plaça i que aquesta presenta, excepte alguns dies puntuals, un estat de neteja més que satisfactori igual que el manteniment de la font que, malgrat els desperfectes que presenta l'escultura, propis del pas dels anys, té una cura més que esmerada, però no passa el mateix amb el rètol i tot i passar per molts veïns desapercebut, a mi em dol la situació en la qual es trobe i més encara quan s'atura al seu davant "un foraster" amb la intenció de saber-ne una mica més, amb la intenció de llegir la informació que inicialment es presenta en tres llengües, català, castellà i anglés, però amb prou dificultat pot arribar a llegir-ne alguna.

També aquestes coses senzilles, que no costa massa diners el seu manteniment, contribueixen o no, a millorar la imatge de la ciutat i tot i no constituir una necessitat imperiosa, una millora en la qualitat de vida dels castellonencs, mantenir el rètol com el primer dia, sí que és, la manca de neteja, una prestació municipal que es troba a faltar.

És, si voleu, un problema menor, una acció de micro urbanisme, però moltes accions de micro urbanisme de neteja juntes, fan una ciutat molt més neta i molt més agradable per viure. I això, que és complisquen les condicions de neteja, també dels rètols informatius, és el que jo vull per la meua ciutat, pel meu poble i per això, jo denuncie...

dissabte, 27 de maig de 2017

No m'agrada: Explicació de vot.



El passat dijous el Consell Rector del Patronat Municipal de Festes vam aprovar per majoria simple el nou reglament d'elecció de Regines i Dames de la ciutat, proposta que des de la Junta de Festes va elevar-se a aquell organisme.

I no, no m'agrada aquest reglament, el veig més tancat encarar que l'aprovat l'any anterior, doncs tanca la porta a la possibilitat que qualsevol senyoreta o xiqueta puga optar al càrrec de Regina o Dama de la Ciutat, siga en la seua categoría infantil o adulta. Si l'any anterior ja vaig sentir-me decebut doncs s'obligava a les senyoretes i xiquetes, per presentar-se al càrrec de Dama o Regina, a haver format part d'una comissió de sector, ara, en aquest nou reglament a aplicar pel 2018, no tan sols cal per a ser candidata haver format part d'una gaiata, si més no, cal haver estat madrina d'alguna d'elles.

És clar que una part important del món de la festa el constitueixen les comissions de sector, tot i que algunes d'aquelles, massa en aquests moments, tenen veritables problemes per configurar un grup de dones i xiquetes que vulguen implicar-se, presentant en diferents ocasions greus dificultats el trobar "madrina". De manera que entenc la pressió feta des de la Gestora de Gaiates a la Junta de Festes, exigint el requisit d'haver estat abans madrina per optar a Dama o Regina, però en ple segle XXI, considere gens democràtic "tancar portes" a altres col·lectius festers, i em dol que la mateixa Junta de Festes no haja o sabut o no haja volgut veure que aquest no és el camí.

És més que probable que els "anys viscuts en càrrecs anteriors" i sobretot en el càrrec de madrina o de madrina infantil, puga ser garantia de saber estar i de saber comportar-se en cas de ser elegides com a representants oficials de la ciutat, entenc que podria fins i tot considerar-se un mèrit afegit, però mai excloent, això simplement no és democràtic.

Per sort cada any són més els ens festers que s'involucren directament o indirectament en les nostres festes fundacionals, cada any són més els col·lectius que d'una manera o l'altra fan festa i contribueixen al fet que la festa siga cada vegada més coneguda, en definitiva aporten el seu saber i fer per aconseguir una cada dia major internacionalització. Al món de la gaiata, de les comissions de sector, s'han afegit altres col·lectius que també fan festa i transmeten tradició, cultura i animació.

Entenc també que d'aquests col·lectius, per la seua pròpia idiosincràsia, difícilment hi haurà candidates femenines als màxims càrrecs representatius festers, i que, en cas d'haver-les, pel sistema establert d'elecció de les mateixes, difícilment puguen arribar a resultar elegides, però tancar la possibilitat de presentar-se pel fet de no haver estat mai madrina no és lògic ni tampoc just.

El món de la gaiata i més concretament de les comissions de sector és, agrade o no, un món en crisi en aquest segle XXI; calen noves accions revitalitzadores de les mateixes o tal vegada una nova estructura festera diferent, però aquest no és el camí.

Tal vegada les comissions de sector, revitalitzants de la festa l'any 1945, ara hagen perdut la seua trascendència; tal vegada el seu moment ja ha passat, el món ha evolucionat, la societat també, i la festa de Castelló no pot ni deu mantenir-se en una estructura del segle passat, per això voler lligar la possibilitat de ser Dama o Regina a haver format part d'un a d'aquestes 19 comissions, que dit siga de passada, en algun cas, sónb simplement grups d'amics o membres d'una mateixa familia, només és garantía per continuar "tenint xiques", i allargar la seua agonía.

Em sembla bé que la Regina i les Dames representants de la meua Ciutat hagen estat abans madrines de Sector, però en bé de la pluralitat cultural i festera, mai recolzaré l'obligatorietat d'aquest requisit. No no m'agradava l'any passat i vaig abstenir-me en la votació, però menys encara m'agrada aquest any, per això, el meu vot va ser en contra del reglament.

dijous, 25 de maig de 2017

Hui fa quaranta anys...



El 25 de maig del 1977, dimecres, el periòdic local "Mediterràneo", en aquell moment dirigit per Jose Mª Marcelo i sent redactor en cap Paco Pasqual, publicava en el seu número 12.058, a la página 3 la notícia: "Al dia següent, el dijous 26 i a partir de les 13 hores tindria lloc a l'ajuntament, la sessió plenària corresponent al mes de maig", tot just hui fa quaranta anys.

I si porte a referència hui aquell dia és perquè s'anunciava en l'ordre del dia de la sessió, entre altres temes, un que m'ha cridat molt l'atenció, i que no és altre que "l'aprovació inicial del projecte d'obres de consolidació en el refugi de la plaça de la Independencia", el refugi més gran dels trobats fins aquell moment al nostre poble i que, sembla, estava en bon estat de conservació encara que presentava un difícil accés.

El refugi de "la farola", destinat a protegir les persones dels efectes dels bombardejos aeris, és una de les poques construccions públiques que van realitzar-se a la nostra ciutat a partir del bombardeig del creuer "Balears" el març del 1937, resultant fonamental per què l'aviació i els bombardejos van continuar al llarg de la guerra; de manera, que quan la població escoltava l'avís de les sirenes o el soroll dels mateixos avions, buscaven "amagar-se sota terra".

Acabada la guerra la majoria de les "boques d'accés" són tapiades i els habitacles subterranis cauen en l'oblit i l'abandonament, de manera que, allà pels anys 50, el govern municipal, preocupat pels enfonsaments d'alguns refugis, que van produint-se en alguns indrets, llancen un primer intent de consolidació dels espais, però que, per motius diversos, fonamentalment econòmics, no arriba a realitzar-se.

Anys després, com deia abans, al costat de la notícia que anunciava el naixement de "trillizos a la residència", fills d'un jove matrimoni de Borriana, apareixia l'anunci de treballs sobre el refugi de la farola.

Han passat 40 anys, i del refugi de la farola poc o res sabem els castellonencs. És veritat que s'ha avançat en el procés de memòria i catalogació d'aquells elements, és veritat que se n'han descobert de nous, com és el cas de l'accés al refugi de la "llotja del cànem" descobert el 2005 quan s'estaven realitzant per part de la universitat, les obres de rehabilitació de l'edifici, o més recentment el 2015, va obrir-se testimonialment el de la plaça de Tetuan per recordar les víctimes de la guerra.

Ara, fa poc més d'una setmana sembla que, per fi, s'ha rebut el vist-i-plau de la Conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana per enllestir el projecte de rehabilitació i condicionament del refugi de Tetuan, la qual cosa obri el procés de contractació d'obres, amb un pressupost inicial de 100.000 euros i uns terminis d'execució de tres mesos.

Fa quaranta anys va considerar-se fonamental "consolidar" i, així, supose, deguera fer-se,
ja que cap veí hem tingut més notícies d'aquell refugi, d'en què van consistir els treballs i de com està en l'actualitat.

Ara sembla l'actuació és diferent, cal "posar en valor la construcció i donar a conéixer la història", permetent l'accés al seu interior i creant en aquell espai un xicotet museu de la guerra, que ens permeta conéixer de primera mà i sobretot experimentar la forma que tenien els nostres pares i avis de protegir-se de les bombes.

Han hagut de passar 40 anys perquè un nou govern municipal ens permeta avançar una mica en el coneixement d'eixa història soterrada de Castelló, més val tard que mai, però quina llàstima...