La ciutat

La ciutat

dijous, 19 d’abril de 2018

Rendibilitat social, no solament l'econòmica.


Per definició l'exclusió és una situació social de desavantatge econòmic, professional, polític o d'estatus social, produïda per la dificultat que una persona o grup té per integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social.

Les entitats bancàries com bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit són entitats que reben diners del públic que són dipositats en comptes corrents, comptes d'estalvis, etc., i posteriorment els apliquen pel seu compte en les concessions de préstecs, crèdits, descompte d'efectes, etc. A més d'aquestes operacions, presten servei de custòdia, mediació o administració. En definitiva "treballen" amb els diners dels altres.

Per allò de la maleïda crisi i per assegurar la viabilitat del sector bancari en els darrers anys hem vist com hem hagut de patir una constant reestructuració bancària, que segons ens han venut ha estat amb "l'objectiu d'aconseguir una major eficiència i productivitat", i que la conseqüència més visible ha estat el tancament de moltes oficines, malgrat l'elevat rescat que hem hagut de pagar tots a causa de les barbaritats de moltes entitats.

Que en un poble o ciutat gran tanquen dues, tres o vint oficines pot ser molest però no dràstic, ja que el servei continua, però si aquesta situació es dóna en un poble menut, aleshores el problema és més greu, i entra en el camp de l'exclusió social.

I justament això és el que està passant en els darrers anys en molts dels pobles de la nostra província. Les localitats més xicotetes no tenen volum de negoci suficient, a criteris dels bancs, i acaben tancant les oficines perquè no són rendibles.

679 oficines bancàries hi havia repartides entre els 135 pobles de Castelló el 2008. Nou anys després, a la fi del 2017, més de la meitat d'aquelles, havien desaparegut, restant-ne només 329, i el que és més greu, deixant a 88 pobles, més del 65% del total del nostre territori sense servei, amb una tendència que, de no passar un miracle, continuarà a la baixa.

Als pobles menuts de Castelló, i com a mal endèmic en la nostra societat, es concentra la gent de més edat, de manera que els col·lectius més afectats pel tancament són aquelles persones, que, a la vegada, són també per regla general les de menor cultura financera, deixant-les per tant, sense accés a serveis bancaris de qualsevol tipus, quan la necessitat és superior, en alguns caos, a la de les persones amb més recursos.

És cert, que una persona no tinga accés a una oficina bancària en el seu lloc de residència no implica que no puga utilitzar-ne els serveis financers si prenem en compte que hi ha canals alternatius a l'oficina com la banca telefònica o la banca en línia.

Però normalment, una part de la gent que resta en aquests pobles no sempre se sap desenvolupar bé a la xarxa i, també hi ha operacions que s'han de fer presencialment. Per això, i en cas d'haver-n'he, tampoc no soluciona completament el problema la instal·lació d'un caixer automàtic a la localitat.

La solució per als afectats és molt complicada perquè no podem capgirar la tendència actual i, a més, perquè aquest no és un maldecap d'envergadura suficient per a pressionar ningú que tinga capacitat de buscar solucions i prendre-hi decisions.

El problema sembla menut, però que els ho diguen a les persones que pateixen aquesta situació; la filosofia de les caixes i dels bancs, hauria d'haver estat diferent, perquè en valoraven la rendibilitat social, no solament l'econòmica.

dimecres, 18 d’abril de 2018

En dos temps...


 La vesprada-nit d'ahir va córrer com la pólvora una carta de l'alcaldessa de la ciutat de Castelló dirigida a tots els sectors de les festes (Comissions de Sector, Gestora de Gaiates, Federació de Colles, Ens vinculats...) en la que per diferents motius es comunicava que "l'alcaldessa considera molt positiu que s'òbriga un nou procediment, per fer possible que la designació de Reines i Dames de la Ciutat siga ampliada també a la participació de tots els col·lectius de l'àmbit fester que vulguen participar".

Aquesta missiva que ningú esperava i de la que cap sector fester tenia ni la més remota idea, va, per la seua ambigüitat i poca concreció, despertar ràpidament interpretacions diferents.

D'una banda, diguem-ho clar i ras, d'aquells més radicals que no van trigar a criticar i atacar a Amparo Marco, ja que a parer seu la carta venia a contradir les conclusions del darrer Congrés de Festes, que ella mateixa va convocar i, que va comprometre's a acceptar, sempre que no anaren contra la llei, doncs semblava, que el que es comunicava a tots els sectors festers, era ni més ni menys, que una possible ampliació dels criteris de presentació i selecció de candidates a Regines i Dames de les Festes, més enllà del món Gaiater.

D'altra banda estaven "aquells festers" que sense saber massa de la situació, i amb certa estranyesa, volíem veure en el final del darrer paràgraf "que la designació de Reines i Dames de la Ciutat siga ampliada també a la participació de tots els col·lectius de l'àmbit fester que vulguen participar" l'explicació i fonament de la carta, en la que unes línies abans ens deia que la proposta era per adaptar-se als nous temps, a una major transparència i participació, de manera que enteníem que allò que l'alcaldessa proposava era que foren més els col·lectius implicats en les eleccions, no tan sola decisió de la Junta de Festes i del Consell Rector, sense entrar a valorar els mecanismes emprats, instant al Patronat en general i al Consell Rector en particular a establir nous criteris en les votacions.

Fora com fora la polèmica va estar servida en safata als mitjans de comunicació. Sembla que els diaris digitals, serà per allò de la urgència, van voler veure en la carta la primera de les interpretacions possibles, llançant tota una sèrie de titulars alarmistes, "la alcaldesa incumple el congreso de fiestas y amplia la elección de reina y damas a otros colectivos", (castelloninformacion.com), o "la alcaldesa abre a todos los colectivos festeros el procedimiento para designar a Reinas y Damas de la Ciudad" (castellonenfiestas.com ).

També, és veritat, que els mitjans escrits locals, tal vegada amb una reflexió més profunda, han interpretat la carta en l'altre sentit "Marco busca más transparencia en la elección de las reinas apostando por incorporar a gaiatas, collas y entes vinculados para aumentar la participación en el proceso" (mediterraneo) , "La primera edil plantea sumar a gaiatas, collas y entes vinculados al procedimiento de votación de las máximas representantes de las fiestas de Castellón", (levante dse Castellón) "Marco propone que los colectivos festeros sean parte del jurado que vota a las reinas" (El Mundo, Castellón al dia).

Però va ser sobretot a les xarxes socials i "els whassaps" els que van "tirar fum" per molta estona, el grup del Comité Tècnic del Congrés Magdalener, el de la Gestora de Gaiates, el d'algun dels Ens vinculats a les festes... tots estaven "esvalotats", cadascú dient la seua, allò semblava un orgue de gats.

Finalment i amb bon criteri, aquest matí i des del Gabinet de Comunicació de l'ajuntament s'ha emés una nota de premsa amb el titular "Marco proposa sumar als col·lectius festers al jurat de votació de les reines de les festes", de manera que tot queda aclarit, "les representants seran de gaiata però el jurat s'amplia a altres col·lectius". Tot i que el nou sistema també desperta dubtes, sembla que aquests poden anar resolent-se sobre la marxa, temps al temps, esglai i tranquil·litat, notícia en dos temps.

dimarts, 10 d’abril de 2018

Viva la festa!!!


 La notícia va aparèixer per primera vegada a primers de febrer als diaris locals. Es parlava de les gestions i tràmits que a la ciutat de Castelló s'estaven fent per acollir unes maniobres de la Guàrdia Reial Espanyola, cos que té com a missió principal a més a més de proporcionar el servei de guàrdia militar, retre honors i donar escorta al rei i a la seua família, prestar serveis similars als caps d'estat estrangers quan així se li ordene.

Això significava, si aquesta iniciativa arribava a "quallar", que seria la primera vegada en la seua història, que aquella unitat inter-exercit de les forces armades espanyoles, realitzara accions a la nostra ciutat.

Ara, dos mesos després, sembla que "tot està ja enllestit" i s'anuncia que entre els dies 18 i 22 d'abril, no només la nostra ciutat, si més no, una cinquantena de pobles de la província, tindran activitat i exhibicions, per part de més de 500 guàrdies desplaçats des de Madrid, amb més de 100 vehicles, 78 cavalls i 8 gossos, Exercicis, maniobres, destinats,segons diuen, a millorar les seues capacitats i que es completaran amb una exposició, una ofrena de flors, un concert i una jura de bandera a realitzar a la nostra ciutat.

Sembla segons m'he pogut informar que la Guàrdia Real realitza una eixida anual a una de les províncies espanyoles i que després d'Ourense que va acollir les maniobres l'any 2017, aquest any, la proposta traslladada en el seu dia a la Subdelegació de Defensa de Castelló i a les autoritats locals provincials, va ser, fora la nostra ciutat la que acollira "aquesta eixida", desplaçant per l'ocasió a Castelló aproximadament un terç dels 1.500 efectius que conformen la unitat.

Que des de temps immemorials els reis han tingut un grup de fidels servidors armats per a la seua protecció i servei en tots els països on hi ha hagut monarquia, és més que evident; ja en temps dels Reis Catòlics a l'estat Espanyol la història ens parla de "las Guardia Viejas de Castilla" transformades amb le pas dels segles en las "Guardias de lancilla", "Monteros", "Alabarderos", "Escuadrones de escolta", Regiments i Companyies...

Però que arribats al segle XXI, i des del 2014 amb un nou rei a la monarquia espanyola, es mantinga una unitat militar estable, conformada per més de 1.500 persones, per atendre fonamentalment les relacions reials, rendició d'honors i prestació del servei d'escorta o d'organització i funcionament del règim interior de la residència de la família Reial i que, a més a més, haja de ser pagat per tots els ciutadans del país, sembla rocambolesc.

No és d'estranyar per tant, que cada dia que passa, siguen més les veus que s'aixequen criticant la monarquia i tot allò que l'envolta, també la Guàrdia Reial, i que el prestigi d'aquella, per raons diferents, estiga "en hores baixes".

Tal vegada aquest siga el veritable motiu de "les visites a províncies" que anualment fa la Guàrdia Reial, fer-se propaganda, doncs en temps actuals no té massa sentit militar mantenir una unitat d'elit que, com diu, l'inici del seu himne, té com a missió fonamental "Guardemos con celo/ a los reyes de España/ que es nuestro destino/ de guardia español".HIMNE

Que constitucionalment Espanya siga una monarquia i que per sort del naixement als hereus reials sel's hi atorgue el tro de manera automàtica, és com la loteria, toca a qui toca, però al segle XXI i cada dia que passa, als ulls dels ciutadans sembla que la monarquia espanyola és una institució desfasada i amb corrupteles i privilegis, difícilment sostenible, malgrat "la gran festa" que pot arribar a ser, en aquest cas per la nostra província i ciutat, tenir a casa a la Guàrdia Reial, o no?