La ciutat

La ciutat

dijous, 18 de gener de 2018

L'AVE... crem!!!



Tots coneixem l'Avecrem, però en són molt poques les persones que saben en realitat que és una pastilla d'avecrem, que no saben a quin tipus d'aliment pertany. És un condiment? És un brou?, un substitut de la sal?

Si ens fixem en l'etiqueta "Avecrem és un brou de pollastre". Més encara, Gallina Blanca, la multinacional propietària del producte, el posiciona com a bo per contenir pollastre de corral, tot i que reconeix amb una quantitat del 5% del producte total de la pastilla. De manera que si fem números resulta que cada porció conté 3,57 grams de pollastre; la resta potenciadors de sabor, additius...

I perquè parle jo hui ací de l'Avecrem, perquè m'ha vingut a la memòria en assabentar-me de la gran notícia llançada quasi per sorpresa per la televisió espanyola el passat dimarts al telenotícies de migdia, i que no era altra que l'anunci de la posada en marxa de la línia d'alta velocitat entre Madrid i Castelló el dimarts dia 23, anunci que va venir lligat a la promoció inaugural de venda de bitllets a 25 euros per trajecte.

Perfecte, meravellós, extraordinari... si fora veritat. I no és que dubte que el dimarts que ve entre en funcionament un nou tren entre Madrid i Castelló, però de segur que serà un AVE? Perquè que entenem per AVE?

Per definició un tren AVE és un tren que circula a una velocitat màxima de 310 km/h, per línies d'ample internacional, electrificades a 25kv i 50Hz, en recorreguts de llarga distància. Analitzem el tren i el tram pel que ha de circular aquest nou comboi; per circumstàncies del traçat de la via entre València i Castelló, per allò del tercer fil, mai superarà els 220 km/h, la mateixa velocitat que assoleixen els anomenats Euromeds, molt menys del que el tren AVE pot desenvolupar, i el que és més greu havent de compartir vies amb rodalies, regionals, Euromed i mercaderies. El caos pot ser més que evident..

I ara la pregunta, paga la pena tots els retards, els inconvenients, els malestars, els 178 milions d'euros invertits per reduir la connexió amb Madrid en 30 minuts i en 10 a València? És aquest AVE a Castelló una gran notícia per la ciutat? Deixeu-me que ho dubte...
 
S'anuncia que en dos dies, entre ahir dimecres en què van ficar-se a la venda els bitllets i hui dijous se n'han venut més de 1.300 a un preu reduït de 25 euros, un reclam de RENFE per demostrar que estan fent les coses bé. Igual que Gallina Blanca que fica pollastre a l'Avecrem, però cal buscar-lo en lupa. No, si mentida no és però veritat tampoc, alta velocitat de segona divisió és el que arribarà el dimarts vinent.

Després, d'aci unes setmanes, passat el "boom" inicial, passada la novetat, amb tota seguretat, s'apujaran els preus dels bitllets perquè l'AVE és un tren súper car de manteniment i quedarà pels més adinerats, per allò que popularment anomenem "la creme de la creme" i passarà a ser, veges tu per on, un AVE...crem!!!

I si en altres llocs on els AVE's són realment AVE's, per allò de la velocitat, resulta que la major part de la gent que podria usar-los es decanta per viatjar en altres trens, tot i tenir uns minuts més de viatge, per l'estalvi econòmic que els hi suposa, no vull ni imaginar que passarà en l'AVE castellonenc que només estalvia com a màxim 30 minuts en tot el recorregut sencer.

I mentrestant seguirem esperant un veritable AVE que igual que l'Esperit Sant siga capaç de fer miracles, perquè estic segur que aquest de la setmana vinent no constituirà cap revolució per les comunicacions entre la nostra ciutat i Madrid. Serà un AVE... crem. Temps al temps...

dimarts, 16 de gener de 2018

De cul...



 Deia Joan Fuster en una entrevista que, per a ell, escriure era opinar. I opinar era ensenyar el cul cada dia. Era aquella una manera molt gràfica i d'expressar-ho. Però opinar és també despullar a uns altres.

No m'agrada que ningú vaja "per ahí" ensenyant el seu cos i menys encara que la part mostrada siga el seu cul. No m'agrada que haja fins i tot que acceptar el fet com a "normal" i, menys encara que s'ha de riure's l'ocurrència.

I no m'agrada a més a més que el fe es produïsca en un lloc públic, cèntric i ple de gent, mostrar les natges, ho trobe fora de lloc, res bonic, groller, xaró, vil, gens ordinari, i que pot arribar a ferir la sensibilitat d'algunes persones.

Diuen que pot ser un acte de protesta, de reafirmació, de propaganda, d'arrogància, de desafiament, de desvergonyiment... vés a saber, ara no em negareu que és ben curiós aquest comportament de baixar-se els pantalons i airejar les galtes. Si abans deien que la cara és el mirall de l'ànima, segons marquen els nous temps, ara és al revés: sembla si no ensenyem el cul no anirem enlloc, o no serem ningú. Allà cadascú...

Però d'aquí a què el Partit Popular de Castelló faça bandera i vulga aprofitar un fet, repetisc poc agradable, per criticar la tasca cultural i popular que des de la regidoria de Cultura del nostre ajuntament està fent l'equip de Govern actual, hi ha una gran distància.

El fet que en un moment determinat del concert celebrat el passat dissabte la nit a la plaça Major, un component del grup actuant s'abaixara els pantalons i mostrara les seues natges, va ser prou per a encendre a la portaveu del grup municipal popular i altres veus properes a les xarxes socials, criticant "la Cultura" que ofereix als veïns de manera gratuïta i al llarg de tot l'any i, això, emprant paraules similars, per mi, és "pixar fora del test", voler tapar l'èxit de les diferents iniciatives culturals que s'està aconseguint a la ciutat i que abans, mentre "ells manaven" en contades ocasions s'havia aconseguit.

I és que el PP de Castelló a l'ajuntament des que està a l'oposició sembla "va de cul" i ha d'aprofitar qualsevol escletxa per a atacar l'equip de govern. Això, estareu d'acord amb mi, no és fer oposició constructiva i els veïns ho veiem cada dia més clar, això només són ganes de crear problemàtica on no hi ha, això només són ganes de guanyar algun vot com siga.

Llegint allò que Begoña Carrasco "ha penjat" sembla quasi siga un acte de gelosia en veure com la plaça estava plena de gom a gom i la gent gaudint del concert.

Entenc que a tots no agrade el que des de Cultura es programa, crec que fins i tot és el que ha de ser, doncs el fet que no tota la programació agrade a tothom, vol dir que aquella és variada, però també val a dir que hi ha públic per tot i tots som veïns de la ciutat i tots tenim el dret a gaudir de la cultura municipal, malgrat que al PP els hi semble malament.

Ensenyar el cul en un concert de rock i en un moment puntual, senyora Carrasco, tot i que estic d'acord amb vosté és poc atractiu i a mi tampoc m'agrada, no és fer mal a ningú; fer mal són altres coses de les que el PP s'ha de penedir i a hores d'ara encara no ho ha fet públicament i, tal vegada per això, continuen cada dia "anant més de cul"...

dijous, 11 de gener de 2018

"Lo sinyo" bisbe...



Ahir a la vesprada vaig assistir a l'espai cultural del Menador, a la presentació d'una obra del professor Marc Antoni Adell, editada conjuntament pel Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I, i el Servei de Publicacions Municipal, dins la col·lecció univerciutat, titulada: "El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració", una monografia sobre el bisbe castellonenc Josep Climent (1706 - 1781). Centrada en la seua condició de pedagog, home erudit i compromés amb la ciència i el pensament il·lustrat de l'època.

És veritat que la vida i obra d'aquest castellonenc, el més il·lustre de tots els veïns que la ciutat ha tingut al llarg de la seua història, ha estat estudiada per una autèntica multitud d'historiadors, de dins i fora de la nostra ciutat, però tot i això, i després d'escoltar al professor Adell, parlar del Bisbe, en nombroses ocasions, crec estem davant de l'home, que més ha aprofundit i actualitzat la figura i obra del doctor Climent.

Però no voldria jo hui ara i ací parlar ni del professor Adell, ni de la vida, obra o temps en què va viure el nostre il·lustre personatge. Si porte aquesta ressenya i la figura del bisbe al meu blog i faig comentari, en realitat és perquè sense quasi adonar-me'n la figura de Josep Climent, del bisbe Climent, indirectament ha marcat tota la meua vida. Fixeu-vos...

Vaig nàixer a pocs metres de l'anomenat "Forn del Pla" al Raval de Sant Fèlix, que tot i no haver conegut com a lloc on anava la gent a pastar el seu propi pa o a proveir-se'n, malgrat conéixer-se amb el nom oficial de "Glorieta de San Roque", mai l'indret ha perdut el seu nom, constituint els seus voltants la primera zona dels meus jocs infantils.

Allà per la segona meitat dels anys 50 del segle passat, vaig començar a anar a l'escola. Les meues primeres passes socials i d'aprenentatge, allò que hui anomenem primer cicle d'educació infantil, 2-3 anys, vaig fer-les al col·legi dels òrfens, casalot construït a finals del segle XVIII sobre el solar de la casa pairal del bisbe que deixà en testament per la construcció d'un col·legi per xiquets i xiquetes desemparats i que, amb més o menys vicissituds va perdurar fins ben entrat el segle XX, obrint-se també finalment a xiquets i xiquetes que sense ser òrfens manteníem la condició de provenir de famílies humils. Gràcies al bisbe Climent vaig començar a conéixer una mica un món diferent del familiar...

I d'aquell primer curs als òrfens, o tal vegada dos, el salt a l'escola del barri, a la popular escola "del jardinet", oficialment sabeu com? Col·legi Públic "Bisbe Climent", dedicat després de la guerra civil a la seua memòria, hereu d'aquella escola de primeres lletres fundada per Climent el 1755. Allí vaig aprendre a llegir, escriure, matemàtiques, socials... vaig seguir instruint-me.

Estudiant uns anys després magisteri, allà per la dècada dels 70 del segle passat, vaig fer les pràctiques al nou centre "Bisbe Climent", al mateix lloc de sempre, però ara amb un nou edifici, adaptat a la normativa emanada de la Llei General d'Educació, i acabada la carrera, aprovada l'oposició i després d'uns anys per diferents pobles i escoles, sabeu on vaig fer punta de mestre? Efectivament al Bisbe Climent.

Paral·lelament la meua vida familiar sempre ha transcorregut a l'ombra del col·legi, fins i tot ara, ja jubilat i des de casa estant, encara cada dia, escolte el soroll de la xicalla en entrar i sortir o a l'hora del pati. La vida continua al Bisbe Climent...

El record del religiós castellonenc, canonge de la seu de València, catedràtic de filosofia de la universitat de València, claustral, i bisbe de Barcelona, aquell il·lustre -i il·lustrat del segle XVIII, segueix sent un pou de saviesa pels estudiosos que aprofundeixen en el seu pensament i personalitat i, també un referent que, indirectament, ha marcat i seguirà marcant, tota la meua vida.