La ciutat

La ciutat

dilluns, 20 de novembre de 2017

Anem de neteja.



Al fet de treure la brutícia, les taques o els elements estranys que alteren un objecte, al fet de deixar-lo net, l'anomenem en la nostra llengua netejar, i a l'acció concreta li diem neteja. Per tant, entenem per neteja el procés d'eliminació de qualsevol resta o material estrany, orgànic o inorgànic, present a una superfície a la qual s'adhereix.

El manteniment i neteja dels elements públics d'una ciutat, comprén entre d'altres el servei de neteja dels elements decoratius urbans, escultures, fonts, bancs, edificis, façanes, jardineres, etc. garantint el seu manteniment.

I vet per on, en aquest 2017, a més a més d'una més que necessària neteja de la casa consistorial, duta a termini al llarg de mig any, amb el tractament i aplicació entre d'altres de la tècnica del làser de les zones més sensibles com cornises, capitells o ornaments florals, l'ajuntament de la nostra ciutat, també ha procedit, en aquests darrers dies, a encarregar i fer efectiva la neteja d'un element poc visible si m'apureu, però molt volgut pels castellonencs, la figura de sant Cristòfol que, des del 1957, i al llarg de 60 anys, ha presidit l'entrada de l'edifici municipal.

Corria l'any 1957 quan l'ajuntament va encarregar a la família de marbristes castellonencs Cabedo, que per aquells anys havien esculpit el "peiró" de l'ermita de Sant Jaume de Fadrell, la creació d'unes altres peces per engarlandar uns espais públics, un Peiró, una creu de terme per ubicar-la al passeig de Lledó, del qual vaig parlar en aquest mateix blog, en l'entrada del passat 8 de gener, en complir-se 60 anys de la seua col·locació, els escuts de la façana i laterals de l'edifici municipal, i la figura de Sant Cristòfol, per ocupar la xicoteta fornícula de la part superior de la porta d'accés a l'edifici consistorial.

Aquesta figura que representa el sant màrtir d'Àsia Menor, el patró més antic del nostre poble, el patronatge a Castelló es remunta al segle XVII, pel fet miraculós de salvar, mitjançant la seua intercessió, el poble de l'epidèmia de pesta, fou modelat per l'aleshores jove escultor Eduard Cabedo Claros, que ja despuntava en aquest difícil art de treballar en pedra calcària.

Però el temps no passa debades per ningú, i de la mateixa manera que la colomassa, nius i altres restes d'aus, van anar embrutant i degradant l'estimada escultura, també el marbrista-escultor va anar carregant-se d'anys, fins a arribar al 2017 en què, aprofitant l'adequació i rehabilitació de tot l'edifici i la disponibilitat del senyor Cabedo, s'ha procedit a la neteja i, novament, Sant Cristòfol presideix l'accés a la casa de tots.

No sóc tècnic en neteja però supose vist el resultat final que aquella no haurà estat senzilla i que haurà necessitat emprar distints mètodes per l'eliminació de la brutícia, per aconseguir el resultat final, que ha suposat l'eliminació de tot allò que resultava nociu tant en l'àmbit estructural com estètic.

Neteja mecànica?, de làser?, química? Siga com siga l'obra i amb ella tot el simbolisme que recorda, torna a lluir amb tot el seu esplendor, i malgrat que estic segur són molts els veïns que tot i haver acudit en moltes ocasions a l'ajuntament, mai s'han adonat d'aquesta xicoteta estatueta que destacava sobre els seus caps, també hi ha uns altres, entre els quals m'hi trobe que ens sentim contents i orgullosos d'aquesta acció, d'aquest treball, i que Sant Cristòfol, 60 anys després de la seua creació i de la mà del seu creador, torne a ocupar el seu lloc.

dissabte, 18 de novembre de 2017

Decebut...




Podré estar d'acord o no en com van aprovant-se les ponències que, fins ara, i en la primera jornada del IV Congrés Magdalener celebrat ahir dissabte, van presentar-se, defensar-se i esmenar-se al voltant de temes tan significatius com El Patronat i la Junta de Festes, els Ens vinculats i agents festers, el finançament o models de gestió, així com de la representació femenina, igualtat, romeria, gaiata, indumentària o altres costums.

Però siga quin siga el resultat final, m'agrade més o menys, tinc clar que "és la veu del poble, la veu de la festa" la que ha tingut l'oportunitat d'expressar-se, i la que ha arribat democràticament a un consens, en temes tan importants com els anteriorment assenyalats.

Per això, i per damunt d'idees més o menys tradicionals o innovadores que s'hagen pogut anar quedant pel camí de les propostes inicials de les dues ponències analitzades fins ara, que no hem d'oblidar, recollien les opinions d'una bona part de la ciutadania, o de les esmenes que, acceptades, passaran a formar part de les properes declaracions institucionals del Congrés, i que podeu "repassar" accedint al web oficial: IV CONGRÉS, com a defensor de la democràcia exercida en aquest cas, a través de la votació popular, estic convençut que he de dedicar els meus esforços per "tirar endavant" allò que entre tots hem aprovat i considerem han de marcar el futur de les festes magdaleneres del segle XXI.
 
Tanmateix i com dic a l'encapçalament estic decebut, I no pel desenvolupament del Congrés, que malgrat alguna deficiència "tècnica", està seguint la pauta establerta per l'organització, si més no la meua decepció està en comprovar el "meninfotisme" manifest d'una part important dels ciutadans, dels meus veïns, dels festers, dels curiosos, dels informadors locals, del poble en general, que havent manifestat voluntàriament l'interés per l'assistència "no van aparéixer" a cap de les dues sessions.

I és que les expectatives eren elevades. S'havia fet públic la necessitat de canviar la ubicació de les sessions del Congrés d'un espai inicial previst a un altre més gran, a causa de l'alt nombre d'inscripcions que, superaven en molt les expectatives inicials. 651 congressistes inscrits donava peu a pensar que el Congrés tindria una participació massiva.

Però si observem l'assistència, comprovant el nombre de votants en relació al cens, en cadascuna de les dues votacions celebrades fins ara, entendreu la meua desil·lusió.

Deixant a banda la sessió inaugural que, pot considerar-se acte institucional i no de treball, a la primera sessió va haver-hi una participació de 245 congressistes, el que suposa el 37,63% dels inscrits, amb una presència física de 173 congressistes, el 26,57% del total, si descomptem els 70 vots que van ser delegats. Poc més del 25% d'aquells que van manifestar el seu interés per assistir, ho van fer. Entenc que sempre pot haver-hi imprevistos de darrera hora, però quasi un 75% d'absències, resulta molt, massa significatiu.

I la mateixa tònica va repetir-se a la segona sessió, tot i que va incrementar-se una mica la participació, en aquest cas van ser 284 els vots comptabilitzats, el 43,62% del cens, l'assistència va quedar-se en 184 congressistes, poc més de 28,25% del cens, en descomptar els 90 vots que van comptabilitzar-se per delegació.

Que el camí, que les pautes que haurien de seguir les nostres festes en un futur, siga "debatut i aprovat" per un nombre tan poc significatiu de membres que, inicialment han manifestat el seu interés per la festa, em decep i em preocupa, fent-me pensar que," el meninfotisme castelloner" malauradament, també en el món de la festa, va tornar a fer-se manifest ahir al saló d'actes de la Cambra de Comerç.

El Congrés ha arribat al seu equador, resten dues ponències més per debatre i aprovar. Veurem si la tònica manifesta en aquesta primera part es generalitza o s'inverteix la tendència i ens emportem alguna sorpresa més agradable en l'assistència i implicació dels congressistes, si més no aquest és el meu desig. De moment, estic decebut, ja que havent-se fet molta feina, des dels comités organitzadors i tenir una inscripció inicial tan aclaparadora, esperava una major participació per aconseguir consensos molt més significatius. Llàstima...

dilluns, 13 de novembre de 2017

"Estem en proves i som a punt, la ràdio pública".



 Dotze són les accepcions que trobem al DNV, Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL si busquen la paraula "prova". De totes elles aquella que ens interessa en aquest moment és la número tres i que fa referencia a la tecnologia i que diu textualment: "Assaig, anàlisi o examen a què se sotmet una màquina, una instal·lació, una peça, un vehicle o un producte industrial per a conéixer-ne o comprovar-ne alguna qualitat". Una prova en aquest sentit és un assaig que es fa per saber com resultarà alguna cosa en la seua forma definitiva, una acció per conéixer eficàcia, funcionament o resultat.

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, CVMC segons la llei 6/2016 és un organisme de la Generalitat Valenciana, amb autonomia en la gestió i independència funcional, encarregat de produir i difondre productes audiovisuals, successor de l'extinta Radiotelevisió Valenciana RTVV, tancada a les darreries del 2013, tot just va a fer 4 anys.

La llei que avala aquest grup multimèdia diu que les activitats de radiodifusió tindran dues emissores, una de caràcter generalista i una altra temàtica, i les activitats de televisió, quatre canals, el primer canal de caràcter generalista, el segon temàtic i informatiu, i el tercer dedicat al públic infantil i un quart canal internacional que permeta fomentar la projecció de la cultura i la indústria audiovisual valenciana en l'exterior.

El passat mes de març va fer-se públic el nom i logo de la nova radiotelevisió, "À Punt" va ser la marca elegida en substitució de "Canal-9"

Des del passat 12 de setembre pels canals de TDT de la Generalitat Valenciana vam poder veure la carta d'ajust, en presentar-se la imatge corporativa, assegurant-se que la nova televisió autonòmica estaria en marxa el primer trimestre del 2018, a la vegada que s'afirmava que la ràdio i la web entrarien en funcionament abans de l'acabament de l'any.

I vet per on, aquells anuncis comencen a ser realitats i les emissions en prova de la ràdio s'han iniciat hui mateix, 13 de novembre, amb música del País Valencià i indicatius de presentació del nou mitjà, a la vegada que es feien públics els principals dials: Alacant 96.5, València 102.2 i Castelló 103.7 de la FM.

Poc he tardat a buscar la nova ràdio valenciana, i concretament, a les 17:10, he sintonitzat per primera vegada l'emissora. Sabeu quina ha estat la primera veu que he sentit? La del "cantaor" xativí Pep Gimeno "Botifarra" i quina ha estat la primera "falca" escoltada? Aquella que encapçala aquest comentari: "Estem en proves i som a punt, la ràdio pública".

És veritat que a moments d'una gran nitidesa i qualitat de so, li seguien altres amb interferències i sorolls estranys, però per això s'indica que estan en proves, emetent i fent comprovacions tècniques de l'emissió prèvies a l'inici definitiu d'aquestes.

Quan serà aquest inici definitiu? Poc viurà qui no ho veurà, diuen al meu poble, doncs segons ha informat la directora general Empar Marco, aquest serà, tot i que amb una programació inicialment reduïda a un magazín setmanal matinal de tres hores, conduït per Jèssica Crespo, el proper més de desembre, amb continguts variats de cultura, societat, medi ambient i tradicions.

I com va dir Diògenes quan ja de vell va tenir desitjos d'estudiar música i una persona propera a ell en saber-ho va recordar-li que ja era massa gran, i sense immutar-se li va respondre "val més tard que mai". Així que, aplaudisc la decisió d'inici d'emissions i espere que tinguen prompte la qualitat que tots i totes els valencians i valencianes ens mereixem. Benvinguda siga la nova ràdio pública valenciana.